El día 22 de enero se ha presentado en el Museo Etnológico de Oliva (la Safor), con una gran presencia de público, el libro Entre daurats. El taller dels Porta, un obrador a Oliva durant el segle XX, de Carmel Ferragud, miembro del Institut López Piñero, y Xavier Ferragud, pintor y experimentado dorador y restaurador de obras de arte de Algemesí.

El llibre parteix de la tesi doctoral del segon dels autors, que versava sobre les tècniques del daurat des de temps medievals fins al present. A partir de l’anàlisi amb procediments físics i químics de pintures gòtiques en les quals havia intervingut Xavier Ferragud en tant que restaurador, es va poder demostrar que les tècniques del daurat no havien canviat gaire des del segle XV fins al present. I així és com arribem a la centralitat del llibre que posa ben de manifest aquest descobriment: l’estudi de l’obrador de Ramon Porta Francés i el seu fill Ramon Porta Llorca, amb el qual va col·laborar Xavier Ferragud. Aquest ha estat el taller de daurat més important del País Valencià, tant pel volum d’obra realitzada com per la qualitat de les execucions. Un obrador que va funcionar fins els inicis del segle XXI de la mateixa manera que ho feien els artesans medievals, en quant a l’organització, l’ensenyament de l’ofici i l’execució de les obres. El llibre fa un recorregut per tota aquesta singladura de més d’un segle.

Com deia Xavier Almenar, un daurador traspassat ja fa uns anys, quan l’artista ha hagut de representar la llum divina, allò més sagrat i íntim d’un món transcendent i metafísic, no ha hagut més que recórrer a l’or, que és l’únic element de la naturalesa que no es mor, ni s’oxida, ni es deteriora, mai perd la força, la lluminositat, l’esplendor i el resplendor que tant afecta a la nostra miserable existència biològica, la qual ràpidament es deteriora, es degrada, es mústia i mor. Aconseguir-lo i manipular-lo ha estat al llarg de la història tot un repte. L’or estigué una autèntica obsessió dels alquimistes, i més enllà dels usos artístics, amb ell es van produir remeis medicinals com l’or potable, al qual foren autèntics addictes papes i reis del passat. Alguns dels membres de Sciència.cat treballen en aquest extraordinari producte del coneixement humà que fou l’alquímia, que obsedí a clergues i laics, rics i no tant rics, que fou estimat i discutit.