4 de de març de 2020

Notícies jurídiques d'actualitat:

.- Per a presentar-se a la prova d'avaluació, els aspirants han de comptar amb el títol de

Dret abans ser admesos en el màster d'accés a l'Advocacia.

Audiència Nacional, Sala contenciosa administrativa, Sentència 4 Novembre 2019
Diari La Llei, Núm. 9578, Secció Jurisprudència, 20 de Febrer de 2020, Wolters Kluwer

Diari La Llei, Núm. 36, Secció Legal Management, 18 de Febrer de 2020, Wolters Kluwer

Aquesta obtenció prèvia és conforme amb la normativa reguladora de l'accés a la professió d'advocat. Els tres requisits que imposa (titulació,
curs específic de formació i prova d'avaluació) han d'ordenar-se successivament en el temps.

Audiència Nacional, Sala contenciosa administrativa, Sentència 4 Nov. 2019. Recurs 223/2018 (LA LLEI 199926/2019)

La AN ha desestimat el recurs contenciós interposat per la Universitat Antonio de Nebrija contra l'Ordre PRA 696/2017 de 25 Jul (LA LLEI
12303/2017)., per la qual es convoca la segona prova d'avaluació d'aptitud professional per a l'exercici de la professió d'Advocat per a l'any 2017,
i en concret contra el seu Annex 4, lletra a) (LA LLEI 12303/2017), que exigeix que els candidats complisquen amb el requisit d'estar en possessió del títol
de llicenciat o graduat en Dret abans de ser admesos al curs de formació especialitzada.

Indica la Sala que la disposició impugnada és plenament conforme amb la normativa que regula l'accés a la professió d'advocat. Assenyala que la
qüestió de l'ordenació temporal en la superació de les tres fases que preveu (títol universitari de llicenciat o graduat en Dret,
formació especialitzada i prova d'aptitud) per a aconseguir una capacitació professional especialment qualificada procedeix de l'esment dels tres
requisits, resultant que l'Exposició de motius del RD 775/2011 (LA LLEI 12589/2011) es refereix a la titulació com a "requisit previ" per a accedir
als cursos específics de formació, la qual cosa permet entendre que han d'ordenar-se successivament en el temps.

Explica que l'exigència qüestionada no és introduïda ex novo per l'Ordre recorreguda, que es limita a aclarir o posar de manifest una condició
que estava implícita en la normativa i que, no obstant això, no havia sigut esmentada en les convocatòries d'anys precedents.

Afirma que cap raó que es recolze en la infracció de la normativa aplicable esgrimeix la Universitat recurrent per a justificar la nul·litat que
sosté i per a emparar la seua pretensió que els títols de grau i màster puguen superar-se en l'ordre en què es considere més convenient per cada
alumne.

Afig que el fet que algunes universitats, en els seus màsters, permeten començar els estudis sense disposar del títol homologat de graduat o
llicenciat en Dret, no és incompatible que, posteriorment, per a presentar-se a la prova d'aptitud professional siga necessari complir el
requisit impugnat, perquè l'art. 4 RD 775/2011 (LA LLEI 12589/2011) recull diverses maneres d'obtindre la formació a la qual es refereix el seu art. 2 b).

Finalment, manté que la circumstància que les convocatòries de les proves d'anualitats precedents no hagen recollit l'exigència de què
calga disposar del títol de llicenciat en Dret de manera prèvia a l'admissió en el curs de formació especialitzada, no suposa imposar un
nou requisit, sinó que determina una exigència procedimental que es troba perfectament emparada en la normativa reguladora de les proves.

D'aquesta forma, rebutja que s'haja vulnerat el principi de confiança legitima, ja que la seua aplicació no pot petrificar l'ordenament jurídic
de manera que no es puga recordar una modificació d'alguna exigència a l'hora de participar en les proves d'aptitud professional contemplades en
l'Ordre recorreguda.