El laboratori d'arqueologia de l'Institut de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana analitza el recent descobriment en la Cova del Carrasquizo d'Argeleta, situada a la comarca d'Alt Millars, i anuncien que probablement un de les troballes siga el crani d'un linx.
7 april 2016
El laboratori d'arqueologia de l'Institut de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana analitza el recent descobriment en la Cova del Carrasquizo d'Argeleta, situada a la comarca d'Alt Millars, i anuncien que probablement un de les troballes siga el crani d'un linx.
El descobriment va ser dut a terme per Hèctor Cardona i Josep Gilabert, tots dos membres de Espeleoclub La Vall d'Uixó i de Castelló; unes associacions municipals que porten a terme activitats d'espeleologia al territori valencià, tasca que consisteix en l'exploració de coves i altres cavitats subterrànies naturals. L'activitat en qüestió va ser duta a terme a principis de març d'aquest mateix any i va ser durant la realització de la mateixa quan es van trobar un conjunt d'ossos entre els quals es podia veure el crani d'un gran felí, per la qual cosa tots dos van pensar que es podria tractar d'un linx, extingits al territori valencià fa ja més de mig segle, segons expliquen els espeleòlegs, l'últim exemplar va ser caçat en la Tinença de Benifassà en els anys 50 del segle XX.
Tant Cardona com Gilabert han informat que la troballa va ser ratificada per l'arqueòleg Rafael Martínez, membre de l'Institut de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana. La peça ha estat donada a aquesta institució perquè puguen dur a terme el corresponent estudi sobre la mateixa.
Cova del Carrasquizo d'Argeleta
Es tracta d'una de les moltes cavitats existents a la Comunitat Valenciana, es localitza en el municipi d'Argeleta, a la província de Castelló.
La boca de la cavitat està instal·lada en una dolina amb unes dimensions que ronden els 12 x 5 metres, per la qual cosa l'accés a l'interior de la mateixa pot realitzar-se de manera fàcil i assequible, salvant un desnivell de 2 metres. En el seu interior existeixen bancals, mostra de condicionament d'aquest fenomen tan característic. En l'extrem sud de la dolina es troba la boca de la cavitat, en disposició vertical i amb unes dimensions de 3 x 2,5 metres. A aquesta li segueix una rampa que es va accidentant progressivament fins a aconseguir la cota de -22 metres. Aquest és un punt d'inflexió en la galeria, on pren caràcter ascendent fins a arribar a -11 metres. Ací podem trobar la galeria d'entrada, que posseeix 50 metres de recorregut que poden ser explorats de manera còmoda i senzilla. En ella també es poden trobar bretxes, possiblement del plistocè, observant en alguns punts restes de fauna fòssil.
