Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Arqueologia Logo del portal

75 anys des que Espanya va recuperar La Dama d'Elx

La Dama d'Elx permaneix al Museu Arqueològic Nacional (Wikimedia)

Avui es compleixen 75 anys des que Espanya recuperés La Dama d'Elx, l'element més representatiu de l'art Iber. Els veïns de la localitat alacantina, segueixen lluitant per que el bust torne a la seua ciutat. 

8 de de febrer de 2016

Va ser trobada en 1897 per treballadors agrícoles a la ciutat d'Elx i la van batejar amb el nom de “Reina Mora”, posteriorment va ser malvenuda pel propietari de la finca a un arqueòleg francès, que va pagar 4000 francs per ella. Va ser en el museu del Louvre on li van encunyar el nom amb el qual és ara mundialment coneguda, “la Dama d'Elx” i no va ser fins a 1941, en plena Segona Guerra Mundial, quan el dictador espanyol, Francisco Franco, va aconseguir recuperar-la en un acte de patriotisme i astúcia propi d'ell. Una vegada a Espanya, la peça va ser acollida pel museu del Prado, on va romandre fins a 1971, moment en el qual va ser traslladada al Museu Arqueològic Nacional. Solament ha visitat la seua ciutat natal en dues ocasions (en 1965 i 2006) i els seus veïns demanen que els sigui retornada.


Vicent Marzà, Conseller d'Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana, demana que la peça torne a Elx, demana la “descentralització de les icones culturals” i apunta la necessitat de tenir un debat sobre que patrimoni és de tutela estatal i quin és el patrimoni que pertany a les comunitats autònomes. Altres entitats i institucions pròpies de la localitat se sumen també a aquesta petició: La Càtedra Dama d'Elx, de la Universitat Miguel Hernández es mostra partidària a la devolució del bust, des del consens i la humilitat, igual que La Real Ordre de la Dama. A més, es proposa una altra alternativa; la possibilitat de convertir el Museu Arqueològic i d'Història d'Elx en subseu del Museu Arqueològic Nacional, per convertir-se en el principal centre d'art Iber d'Espanya.


El bust que sembla dibuixar el rostre d'una dona podria ser en realitat un guerrer al que se li volia retre homenatge, segons apunten diverses teories. Posseeix un gran valor degut a que és considerat com l'element més representatiu de l'art Iber i té una datació entorn al segle V a. de C. Franco ho va recuperar en 1941, al costat d'altres peces arqueològiques i/o artístiques, com és el cas de la Inmaculada Concepción dels Venerables, de Murillo (que va ser espoliada durant l'ocupació francesa), les corones i creus visigodes del tresor de Guarrazar i l'Arxiu de Simancas.