Es tracta d'una recent disciplina que en un relatiu curt espai de temps ha aconseguit captar l'atenció de la multitud.
14 de de desembre de 2015
Quan parlem d'arqueologia medieval, parlem d'una disciplina de recent creació que troba els seus orígens al segle XIX, però que no obstant això no obté un reconeixement autònom fins a arribar a mitjan segle XX, quan països com França, Anglaterra o Itàlia mostren un interès especial per aquesta mateixa. La implantació a Espanya és més tardana i no arriba fins a la dècada dels vuitanta.
El seu objectiu és estudiar el món medieval i els diferents pobles i societats que al llarg d'aquest s'originen. El mètode d'estudi combina els mètodes arqueològics amb la documentació disponible donat que en aquest cas es basa no solament en les restes materials, sinó en altres elements, com pot ser el cas d'escrits de qualsevol tipus i corresponents a aquest període, urbanisme, cultura material, etc. Això és que les troballes històriques al costat de les dades historiogràfiques permeten un anàlisi complet i detallat de la realitat de l'edat mitjana, que és justament l'objectiu de l'arqueologia medieval.
Les àrees de recerca d'aquesta branca de l'arqueologia que abasten diferents etapes de tot un període. D'una banda entre els seus objectius es troba realitzar un estudi general sobre l'àmbit cronològic-històric i d'altra banda l'anàlisi de processos sobre la base de diverses classificacions o subdivisions que atenen a un mateix patró. Atenent a les diferents etapes i estils artístics (Romànic, Gòtic, etc.), (visigots, Al-Andalus, etc.), la interpretació de les grans temàtiques comunes a l'ésser humà (la guerra, la mort, les creences, etc.) i atenent també a les seves construccions (edificis civils, religiosos, militars, espai rural, espai privat i públic, etc.)
A més, l'arqueologia medieval presenta característiques específiques a cada país, per això a cada territori s'utilitzen unes tècniques i una metodologia que s’adequa a la situació. És per exemple el cas d'Espanya, on durant l'Edat Mitjana es dóna la convivència de diferents societats, d'una banda la cristiana i per una altra la islàmica, amb els seus corresponents xocs culturals i amb les seves mescles i interrelacions també. En suma, es produeix una marcada evolució de les societats des del món tardantic al altmedieval, i l'arribada al final de l'Edat Mitjana, quan s'instaura l'estat central castellà però que seguirà sofrint les particularitats socioculturals de la presència de població morisca.
Per tant, quan parlem de l'arqueologia medieval parlem d'una disciplina amb una metodològica versàtil quant al territori on realitze cada recerca, que utilitza com a objecte d'estudi una gran varietat d'elements que li permetran obtenir resultats concrets i molt més amplis que en altres camps.
