Entre els mesos de març i juny de 2010 es va dur a terme una intervenció arqueològica de gran envergadura en el conjunt de construccions anomenat comunament, El Castellet, a Torís (València).

Entre els mesos de març i juny de 2010 es va dur a terme una intervenció arqueològica de gran envergadura en el conjunt de construccions anomenat comunament, El Castellet, a Torís (València). Gràcies a aquests treballs ha quedat demostrat que aquesta edificació d'origen musulmà, al llarg d'aproximadament cinc-cents anys (segles XI al XV), va jugar un paper destacat en la defensa del territori de València, tant en època musulmana com després de la conquesta cristiana. 

La recerca va estar coordinada des de la Universitat de València per Jorge Hermosilla, Catedràtic del Departament de Geografia i va contar com a co-directors amb José Luís Jiménez Salvador, catedràtic d'Arqueologia la Universitat de València, Enrique Díes Cusí, arqueòleg i Salvador Gil, arquitecte. Com a objectius principals, d'una banda es pretenia estudiar en profunditat el Castellet, per conèixer els seus orígens i raó de ser, així com la seva fins al moment del seu abandó. D'altra banda, s'aspirava a la seva recuperació com a element patrimonial. Han passat 500 anys des que la magnífica construcció va ser abandonada i des de llavors ha sofert la deterioració previsible tant per l'acció humana (els espolis, l'ús com a pedrera, les cerques de tresors imaginaris), com pels fenòmens de la naturalesa (vent, pluja, diferències de temperatura), provocant la falta de moltes peces en el trencacolosques constructiu del castell. Des del primer moment ha existit una voluntat de recuperar i donar sentit a les restes conservades d'aquest castell perquè quan els turisans ho visiten, no vegen solament un cúmul d'edificacions la contínua deterioració de les quals és apreciable a l'ull humà, sinó que entenguen tot el que aquest va significar per al seu poble i descobreixguen amb entusiasme l'apassionant història que s'amaga darrere d'ell.


Amb posterioritat a aquesta intervenció arqueològica, s'han dut a terme diverses actuacions de consolidació i posada en valor. El criteri seguit és el d'oferir la imatge del castell en la seva última fase del segle XV, incorporant elements d'altres fases que per la seva singularitat complementin la seva evolució en el temps, però sempre procurant no confondre al visitant. 

El Castellet se'ns mostra, doncs, com un ben patrimonial encara susceptible d'aportar una gran informació històrica, sobretot de la producció vinícola i agrària del senyoriu establert després de la conquesta cristiana; unes activitats que gaudeixen, encara, d'importància en el municipi. Prosseguir amb la recerca del Castellet és sinònim d'avançar en la seva divulgació i posada en valor, que ha estat la fi de la recerca a tot moment, i que gràcies al treball realitzat, s'ha afegit un important element cultural a l'oferta de turisme rural de Torís. Però, sobretot, seguirà sent un lloc de referència visual i tradicional pels turisans el castell dels quals, recuperat després de més de cinc-cents anys de silencis i berenars de Pasqua, ocuparà el lloc que per dret li correspon entre el seu patrimoni.