ArchaeChemis, el laboratori del Departament de Química Analítica de la Universitat de València ha desenvolupat una innovadora tècnica que permet avaluar la conservació del patrimoni arqueològic.

Un grup d'investigadors de ArchaeChemis, el laboratori del Departament de Química Analítica de la Universitat de València, ha desenvolupat una revolucionària tècnica no destructiva que aconsegueix identificar, in situ i de forma ràpida, diversos compostos sobre els monuments per conèixer l'impacte dels agents mediambientals. El mètode ja s'ha aplicat amb èxit sobre les peces del saló d'audiències del rei Darío en Persépolis, l'antiga capital de l'imperi persa, actualment Iran.

El laboratori, que es dedica a l'avaluació i divulgació de restes arqueològiques, ha publicat on-line en la revista Science of the Total Environment, el mètode desenvolupat per avaluar la conservació del patrimoni. La innovadora tècnica mesura l'impacte d'agents biològics i atmosfèrics mitjançant l'ús de tècniques de fluorescència de RAJOS X i infrarojos, la qual cosa permet avaluar l'estabilitat dels materials. En aquest procediment s'utilitzen unes mesures ràpides i especialment adequades per a jaciments en zones de conflicte geopolític o militar, on l'avaluació de la conservació del patrimoni cultural sol ser costosa i complexa, i requereix a més que es recullin mostres per ser analitzades posteriorment. 

El nou mètode avalua l'estat directament sobre el terreny, ja que es basa en sistemes portàtils i de bancada que analitzen les variacions en la composició mineral de la pedra dels diferents monuments i permet per tant no moure les mostres. A més resulta molt avantatjós el fet de que utilitza instruments de baix cost. 

L'estudi dut a terme en el saló d'audiències del Rei Darío a la ciutat de Persépolis, declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO en 1979, constata que existeixen notables diferències entre les mostres conservades en contacte amb l'ambient i aquelles que han estat cobertes. En el primer cas, el resultat mostra que en aquells materials que han estat sotmesos a una exposició ambiental directa es produeix l'aparició de fongs i líquens, sent aquests últims especialment significatius en les roques per diversos àcids orgànics, especialment l'àcid oxàlic que pot dissoldre les roques.

El grup d'investigadors coordinat per Gianni Gallello i els professors Agustín Pastor i Miguel de la Guàrdia, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Milà i amb arqueòlogues iranianes de la Universitat de Parand, davant els resultats obtinguts, conclouen que la millor opció per retardar la degradació d'aquest patrimoni arqueològic és cobrir, almenys parcialment, els monuments.