7 de de juny de 2016

La consolidació comptable busca com a objectiu posar en relleu la situació patrimonial d’una única entitat econòmica formada per diverses societats. Per això, l’objectiu és representar una imatge fidel del patrimoni, situació financera i resultats d’un grup d’empreses, com si es tractés d’una sola. Açò, s’aconsegueix mitjançant: un Balanç de Situació, un Compte de Resultats, un Estat de Canvis al Patrimoni Net, Estat de Fluixos d'Efectiu i Memòria consolidats, o el que és el mateix els Comptes Anuals Consolidats, que inclouen també un informe de Gestió consolidat.

La normativa que regula la consolidació comptable és el que recull el Codi de Comerç i el Pla General Comptable. No obstant això, el Real Decret 1159/2010 desenvolupa Normes per a la Formulació de Comptes Anuals Consolidats. En el cas d'empreses que cotitzen en borsa deuran aplicar obligatòriament les Normes internacionals d’Informació Financera (NIF), emanades del IASB (International Accounting Standards Board) i adoptats per la Unió Europea.

Pel que fa a l'obligatorietat d’aquesta activitat comptable, es divideix en dos punts:

Obligació general: des de la perspectiva econòmica qualsevol empresa que exercisca domini o control sobre una altra incrementaria la utilitat dels seus Estats Financers si els presenta consolidats amb els de la filial, projectant d’aquesta forma una imatge més fidel a la seua realitat financera. Tot i això, encara queden aspectes a precisar pel que fa a aquesta normativa, per tal d’evitar l’arbitri de les empreses. Així mateix, qualsevol societat mercantil pot presentar de forma voluntària comptes consolidats, però aquestes deuran seguir les normes establertes.

Perímetre de consolidació: no sols els grups d’empreses poden consolidar-se, poden donar-se altres circumstàncies que expliquen la necessitat d’un grup d’entitats a desenvolupar la seua inclusió als comptes consolidats. Per tant, els subjectes de la consolidació inclouran:

• Empreses dominants i dominades: el control pot ser econòmic o però també de govern
• Subgrups d’empreses: grups de societats, la dominant dels quals és al mateix temps depenent de l’altra.
• Empreses associades: quan una entitat compresa en el grup, sense controlar-la, exerceix certa influencia en la seua gestió. Per això es requereix participar en el seu capital i crear una vinculació duradora.
• Empreses multigrup: són aquelles gestionades per diverses societats del grup que participen en el seu capital conjuntament amb altres entitats alienes al mateix.
• Entitats de “propòsit especial”: empreses creades amb una finalitat i objectius determinats, en les quals el poder de gestió i control no és explícit.

De totes maneres, no s'ha d'oblidar que aquesta obligació no eximeix a les empreses de presentar els seus comptes anuals i l'informe de gestió. També cal destacar que existeixen excepcions a la consolidació. Els suposats en què les empreses quedarien exemptes de consolidar els seus comptes són fonamentalment dos: per la grandària i per causes de dependència d’un grup major, que la seua dominant està sotmesa a la legislatura dels Estats Membres de la UE.

Si vols ampliar la informació, clica ací. A més, també pots consultar el manual de referència: “Consolidación contable de grups empresariales” publicat en 2011 per l’editorial Piràmide, que s’utilitza durant el curs. Entre els seus autors destaca un dels codirectors del Màster, Miguel Arce Gisbert.