El documental ‘Best of enemies’ ens recorda les famoses picabaralles entre Gore Vidal i William F. Buckley, experts en actualitat política nord-americana que van protagonitzar intensos debats durant els 60. Si s'ha de jutjar per les dades d'audiència, a Espanya som fidels seguidors de les tertúlies polítiques televisives.
17 de de febrer de 2016
A Espanya ens agraden els programes de televisió sobre actualitat política, o almenys açò es desprèn de les últimes dades d'audiència. La Sexta noche, Al rojo vivo i Las mañanas de Cuatro són els nostres espais preferits.
La Sexta noche va batre el rècord d'audiència el dissabte 5 de desembre amb la visita de Mariano Rajoy al plató, que va congregar enfront del televisor a 1.657.000 espectadors, o el que és el mateix, un 13,4 % de share. Les dades van ser encara millors amb l'entrevista al líder de Podemos, Pablo Iglesias, que li va reportar a la cadena d'Atresmedia un 16,2 % de quota de pantalla.
Un altre programa de La Sexta lidera la franja de la sobretaula. Al rojo vivo compleix cinc anys en antena millorant els registres de temporades anteriors. Divendres passat 12 de febrer, l'espai que presenta i dirigeix Antonio García Ferreras va aconseguir un 14,5 % de share.
Els millors nombres del programa es corresponen amb els seus especials sobre actualitat política. Objetivo La Mocloa va ser l'espai més vist durant la nit electoral amb un 17,6 % de share.
Font imatge: flickr
L'èxit dels programes sobre actualitat política no es limita als canals del grup Atresmedia. Aquesta fórmula es repeteix també en Mediaset amb Las mañanas de Cuatro, que va aconseguir el divendres 12 de febrer un 11, 8 % de quota de pantalla. L'espai setmanal presentat per Javier Ruiz va acomiadar l'estiu amb un 10,4 % de quota de pantalla.
La política espectacle
La producció cinematogràfica no és aliena a l'interès que les tertúlies polítiques desperten entre la ciutadania. Best of enemies és un documental dirigit per Robert Gordon i Morgan Neville que explora la relació entre la política i la televisió amb els famosos enfrontaments entre els intel·lectuals nord-americans Gore Vidal i William F. Buckley.
Tot va començar en 1968 amb les eleccions presidencials a Estats Units a les quals van concórrer Richard Nixon i Hubert Humphrey i que es van saldar amb la victòria del primer. La cadena ABC va apostar per un format nou en ajuntar als dos tertulians més provocadors del moment: Buckley, pròxim als republicans; i Vidal, simpatitzant de les idees demòcrates.
“Escolta, marica, deixa de cridar-me criptonazi o et partiré la cara i et donaré una pallissa”, va ser la frase que Buckley li va dir al seu “adversari” i que tristament li va fer tan cèlebre. Un episodi que li va valdre a AMC per a aconseguir unes dades d'audiència històrics.
Política i televisió també van de la mà en el cas dels debats televisats, que en el nostre país han collit excel·lents índexs d'audiència. El cara a cara entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez del 14 de desembre es va convertir en el programa més vist de l'any amb 9,2 milions d'espectadors. D'entre la desena de cadenes nacionals i autonòmiques que ho van emetre, La Sexta va ser la més seguida amb 2.914.000 espectadors (14,6 % de share).
El debat televisat és un format que a Espanya hem imitat d'altres països, especialment d'Estats Units, on els debats polítics sempre registren bones dades d'audiència. L'últim exemple va ser l'agost passat, quan la cadena Fox va aconseguir un 16 % de quota i 24 milions de teleespectadors amb la trobada entre els candidats republicans, entre els quals es trobava Donald Trump.
