7 de de juliol de 2021

Títol: “Transhumanisme, Neuroprotecció i Legaltech; Quins són els nous reptes per a el/la jurista del S.XXI?

Autor: Hérnan Alfonso López Fernández

També es reflexionarà sobre com la IA al costat de les neurotecnologies han generat tal impacte en la Quarta Revolució Industrial, que els seus efectes desitjats i no desitjats han provocat un debat nacional i internacional, sobre la possibilitat de legislar en matèria de nous drets humans que resguarden a la idea de neuroprotecció, per a d'aquesta manera entregar un major blindatge jurídic al cervell i en particular als substrats mentals. En aquest capítol, s'analitzarà el debat xilé, revisant els actuals projectes legislatius relatius a la incorporació de nous neurodrets.

Finalment, s'identificaran quines són les principals tendències de Legaltech i altres categories en les quals el/la advocat/a del segle XXI, en molts casos d'una generació millenials, s'obrin pas en una tecno-societat basada en algorismes de IA, dependent d'Internet i marcada per una pandèmia al començament del segle que ha sigut l'escenari perfecte per a la seua massificació.

La investigació serà de caràcter mixt (qualitativa i quantitativa), contindrà un desenvolupament de caràcter descriptiu, analític i reflexiu per a aconseguir els objectius assenyalats precedentment, per a aconseguir l'anterior es consultaran fonts provinents de la doctrina, recaptada de textos, articles i investigacions científiques, normativa nacional i internacional, acords internacionals de soft-law, llocs web amb informació actualitzada i fiable.

Addicionalment, el present TFM considera en la seua part final els resultats creuats i interpretats de l'aplicació de dues enquestes realitzades a professionals de diferents àrees i a estudiants de grau de dret. La mostra es va realitzar a un univers total de 138 professionals i a 40 estudiants amb la finalitat de conéixer les seues percepcions sobre la societat 4.0 i la seua vinculació amb la IA.

Es conclou del TFM que, el Transhumanisme com a moviment intel·lectual i filosòfic pren força de la mà dels avanços neurocientífics, en particular neurotecnologies i biotecnologies, que ens faran evolucionar com a espècie humana. En aqueix context és moment de reflexionar i legislar sobre com es reconeix i protegeix la “persona humana” i “metahumana” en la societat 4.0.

En aquesta tecno-humanitat, cobra valor el postulat transhumanista, que ens convida a “millorar” l'espècie, difuminant els límits entre el biològic i artificial; generant moltes preguntes, les que s'hauran de respondre des de diferents àmbits bioètics i per uns certs que també jurídics.

Reflexions sobre els drets a la igualtat, l'equitat, la dignitat i l'autodeterminació entre humans millorats; revisats en la seua expressió Cyborgs i altres que no ho estan, s'estableixen com a prioritat en el debat sobre DD. HH. En relació amb la discussió avantguardista relativa a legislar en matèria de neuroprotecció; Xile s'avance amb dos projectes legislatius en aqueixa línia, amb gran acceptació dins del Senat, iniciatives que pretenen establir un nou marc jurídic que protegisca els anomenats neurodrets.

Amb tot, resulta imminent realitzar-nos les següents preguntes què implica aquesta Quarta Revolució Industrial? com canviarà l'exercici de l'advocacia la IA? serà el temps de qüestionar les bases de la professió com fins hui la coneixem? Si en potència podem neuromillorar i amb això estendre i millor la nostra qualitat de vida com viurem en 100 anys més? com s'han d'orientar els estudis professionals en aquest nou context? quines són les competències i continguts que demanden les noves generacions?

En aquesta tecno-societat l'advocacia també està convidada a redefinir-se des de l'ús de noves tecnologies que són eclipsades per la IA i noves formes de neologitzar la professió. És en aquest escenari que s'originen nous conceptes que pretenen vincular el dret amb originals nous desenvolupaments tecnològics i el sector comercial. Hui la professió jurídica es reinventa diàriament amb prefixos de bio, neuro, psico, o sufixos Tech que donen origen a reinterpretacions pròpies en les albors de la societat 4.0.

S'aconsegueix desprendre de les respostes d'estudiants i professionals que existeix una necessitat latent de formar acadèmicament a noves generacions de juristes de manera tal que puguen ser capaces d'integrar coneixements en matèries de Ciberseguretat, Protecció de Dades Personals, Neurodrets, Ètica i IA, Robòtica, Neurociències aplicades al Dret, entre altres per a aconseguir un millor acompliment de la seua professió i per què no dir-ho, per a evitar la seua extinció.