Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Finances Corporatives Logo del portal

L'evolució de la diferència de renda i de riquesa entre les famílies amb titulats i sense titulats universitaris als EUA, 1956-2016 per Vicente Esteve

Vicente Esteve imparteix l'assignatura d'Entorn Econòmic en el Màster en Finances Corporatives. És Catedràtic d'Economia en la Universitat de València i investigador associat en l'Institut Universitari d'Anàlisi Econòmica i Social de la Universitat d'Alcalá.

Visita el seu blog en http://vicenteesteve.blogspot.com/

4 de de maig de 2020

En un treball recent [1] de la Reserva Federal de St. Louis que utilitza microdatos de les famílies nord-americanes (enquestes de les finances dels consumidors) es mostra que la bretxa de renda i riquesa entre les famílies amb titulats universitaris i les famílies sense titulats universitaris continua creixent als EUA des de mitjan anys 70. En altres paraules, la desigualtat de renda i riquesa augmenta entre aquests dos tipus de famílies augmenta amb el pas del temps. Aquest fenomen es coneix com la "prima" de la riquesa universitària. I a més, l'statu quo en el top 10% de la riquesa acumulada es manté en tots dos grups. No és la primera vegada que es realitza un estudi d'aquest tipus amb dades dels EUA, però sí el primer a utilitzar un horitzó temporal tan ampli.

 

El primer gràfic mostra l'evolució temporal de la renda mitjana (part A del gràfic) de la riquesa mitjana (parteix B del gràfic) de cada grup (famílies amb titulats universitaris i sense titulats universitaris) per al període 1956-2016. Les sèries han sigut normalitzades prenent un valor 1 per a l'any 1971. La divergència és creixent des de finals dels anys 70, multiplicant-se per 1,5 en el cas de la renda mitjana i 3 vegades en el cas de la riquesa mitjana al final de la mostra en 2016, i accelerant-se en major mesura des de finals del huitanta. [2]

En el segon gràfic es representa la ràtio de la riquesa/renda per a la cadascun dels dos grups.

Com la riquesa mitjana ha augmentat més que la renda mitjana, tant per a famílies amb titulats universitaris com per a les que no tenen titulats universitaris, les ràtios riquesa/renda han crescut en tots dos casos. No obstant això, l'augment de la ràtio ha sigut molt major per a les llars universitàries a causa del seu enorme augment de la riquesa.

Amb més detall, la ràtio riquesa/renda s'ha duplicat per a les llars amb titulació universitària passant de 4,4 vegades en 1971 a 8,5 vegades en 2016. Per contra, en el cas de les famílies sense titulats universitaris el creixement de la ràtio va ser de tan sols el 27%, passant d'al voltant de 3,7 vegades a 4,7 vegades.

Vegem amb més detall el nivell de desigualtat en el repartiment de la riquesa per grups d'acumulació de riquesa en tots dos tipus de famílies.

En l'últim gràfic es mostra la proporció de les famílies que pertanyen al rang 50% inferior, al rang del 50-90% mitjà i al rang 10% superior de la distribució de riquesa acumulada dins del grup de famílies amb titulats universitaris (part A del gràfic) i de les famílies amb titulats no universitaris (parteix B del gràfic). [3]

Com es pot extraure del gràfic, com a mitjana de tot el període, entre les famílies amb titulats universitaris al voltant del 23% de la riquesa pertany al 10% superior de la distribució de riquesa acumulada, el 45% de la riquesa al 50-90% i el 32% de la riquesa acumulada al 50% inferior. Per tant, hi ha només xicotetes fluctuacions al voltant d'aquestes mitjanes al llarg del període complet. En el que concerneix les famílies sense titulats universitaris, les proporcions dels tres rangs d'acumulació de riquesa són del 6%, 38% i 56%, respectivament, però existeix una tendència molt clara en el temps cap a la caiguda d'aquesta acumulació en el 10% superior i a un augment de l'acumulació en el 50% inferior.

En síntesi, l'estudi mostra algunes qüestions rellevants.

D'una banda, les dades relatives al fet que famílies nord-americanes arriben al 10% superior de la distribució de la riquesa, indiquen que la proporció de famílies sense titulats universitaris en el grup ha disminuït amb el pas del temps.

Per contra, la proporció de famílies amb titulats universitaris que arriben a aquest grup del 10% superior s'ha mantingut molt estable amb el pas del temps.

En definitiva, l'estudi suggereix que obtindre un títol universitari als EUA no augmenta la probabilitat d'arribar al grup que acumula en 10% de la riquesa. De fet, un títol universitari sembla ajudar a les famílies d'aquest grup de titulats a mantindre l'statu quo (l'escaló, el seu rang), però no a aconseguir la cúspide (el 10%).

----------

[1] Bartscher, A. K., Kuhn, M. i Moritz S. (2020): "The College Wealth Divide: Education and Inequality in America, 1956-2016", Federal Reserve Bank of St. Louis Review, First Quarter, 102 (1), pàg. 19-49.

[2] La definició exacta que s'entén per una família amb titulats universitaris i una família sense titulats universitaris pot veure's en l'article.

[3] En el gràfic el valor 1 representa al 100% de la riquesa acumulada.

Etiquetes