Les teràpies lúdiques es poden emprar per a tractar a pacients que pateixen algun tipus de trastorn del parla. En introduir jocs durant el tractament, els menors no solament es diverteixen sinó que també treballen les seues dificultats de forma indirecta.
El joc exerceix un paper molt significatiu en els processos de rehabilitació, quan es converteix en una eina terapèutica gràcies a la qual els pacients treballen les seues dificultats de forma indirecta. Gràcies a les teràpies lúdiques, els menors no solament gaudeixen, descobreixen, expressen els seus sentiments i emocions, sinó que també desenvolupen les seues habilitats motores, cognitives, socials i emocionals.
En l'àmbit de la logopèdia s'estan introduint noves tècniques de rehabilitació no invasives com l’embenatge neuromuscular i l'electroestimulació. Quan es tracta d'aplicar aquestes tècniques en xiquets que pateixen algun trastorn del parla és molt important dissenyar jocs per a afavorir la seua col·laboració.
Embenatge neuromuscular
L’embenatge neuromuscular o kinesiaotape complementa el tractament miofuncional i s'utilitza per a afavorir la funció muscular i circulatòria, i obtenir millors efectes neurofisiològics i mecànics. Consisteix a aplicar un esparadrap elàstic adhesiu en la zona sobre la qual es vulga actuar. L’embenatge ofereix una estimulació propioceptiva i actua com analgèsic. Es pot emprar per a tractar diverses patologies i afectacions com disfonies, disfagies, deglucions atípiques i paràlisis facials.
En l'àmbit de la logopèdia s'estan introduint noves tècniques de rehabilitació no invasives com l’embenatge neuromuscular i l'electroestimulació
Des de l'àrea de Logopèdia del Servei de neuroreabilitació d'Hospitals Nisa recomanen introduir l’embenatge com a disfressa durant els tractaments amb xiquets. L’embenatge es pot situar en el múscul orbicular dels llavis o utilitzar per a dissimular el to dels músculs en casos de bruxisme. Els usos més freqüents d'aquests embenatges són:
- Per a reduir el bavejo;
- Per a disminuir el to dels músculs mastegadors;
- Per a augmentar el to de la musculatura facial;
- Per a afavorir el tancament labial.
Para reducir el babeo;
- Para disminuir el tono de los músculos masticadores;
- Para aumentar el tono de la musculatura facial;
- Para favorecer el cierre labial.
Font imatge: neurorhb.com
Electroestimulació
Al costat de l’embenatge neuromuscular, una altra de les noves tècniques utilitzades en el camp de la logopèdia és l'electroestimulació neuromuscular (EENM), que s'usa habitualment en casos de paràlisis facials i disfagies.
L'electroestimulació neuromuscular consisteix a aplicar sobre la pell uns elèctrodes connectats a una màquina que transmet uns estímuls elèctrics al múscul afectat.
Cada persona té un nivell de sensibilitat al corrent diferent. Per aquest motiu, els experts de l'àrea de Logopèdia del Servei de neurorehabilitació d'Hospitals Nisa recomanen que quan s'aplique aquest tractament en xiquets, tant el terapeuta com el pacient han de col·locar-se un elèctrode. A través de les pessigolles es pot millorar el to i la força de les estructures orofacials.
L'electroestimulació neuromuscular també es pot aplicar per a tractar disfagies, el trastorn originat per la dificultat o molèstia en deglutir i que provoca complicacions com la malnutrició, la deshidratació i les pneumònies.
En els casos en els quals la persona afectada per aquest trastorn presenta una dificultat per a preparar la bitlla alimentosa, els elèctrodes s'han de col·locar per a dalt de l'inici del cricotiroideo i en els músculs del sòl de la boca o suprahioideos. Amb açò se cerca:
- Millorar el to i la força del cricotiroideo i dels músculs suprahioideos;
- Millorar la funció i sensibilitat de la zona afectada;
- Augmentar l'ascens laríngeo;
- Millorar la retropropulsió lingual;
- Incrementar l'activació del reflex deglutori.
