Un estudi sobre el factor d’elongació de la traducció eIF5A, dirigit per Paula Alepuz i Vicente Pelechano, publicat en la prestigiosa revista Nucleic Acids Research.
21 de de juny de 2017
Paula Alepuz, professora del Màster en Investigació en Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica; i Vicente Pelechano, del grup d’investigació en el Karolinska Institutet d’Estocolm, han dirigit el treball “eIF5A facilitates translation termination globally and promotes the elongation of many non polyproline-specific tripeptide sequences”, que va ser publicat en la revista Nucleic Acids Research el passat mes de maig.
En aquest estudi, l’equip d’investigació, codirigit per Paula Alepuz i José Enrique Pérez Ortín i que es troba al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i que forma part de la ERI BiotecMed, profunditza en la comprensió del procés de síntesi de proteïnes per les cèl·lules.
Aquestes, a partir de RNAs missatgers, còpies dels gens que estan presents a l’ADN, realitzen la traducció, un procés que pot regular la quantitat i el moment en el qual es produeïx una proteïna necessària per a la cèl·lula. Per a dur a terme la traducció, les cèl·lules utilitzen ribosomes i factors proteics, de manera que els ribosomes van movent-se pel RNA missatger i unint aminoàcids rere aminoàcids per a generar una cadena continua que constituirà una proteïna.
En concret, el treball dirigit per la Dra. Alepuz se centra en el factor d’elongació de la traducció, eIF5A. Aquest factor solament seria necessari per a ajudar a la progressió dels ribosomes quan aquests s’encallen en seqüències d’aminoàcids difícils d’incorporar en la cadena proteica.
eIF5A és essencial per a la viabilitat de les cèl·lules eucariotes, i en humans, el nivell de la proteïna eIF5A està augmentat en els tumors, i en especial en aquells que generen després d’una metàstasi.
L’estudi, publicat en Nucleic Acids Research, investiga en l’àmbit de tot el genoma de l’organisme Saccharomyces cerevisiae, utilitzat com a model de cèl·lules eucariotes , quals són les seqüències d’aminoàcids on els ribosomes es paren en absència de eIF5A. A partir de les dades que han obtingut, Pelechano i Alepuz han pogut crear un catàleg de seqüències d’aminoàcids dependents de eIF5A i han determinat què proteïnes de llevat depenen d’aquest factor per a la seua síntesi. A més, també han predit què proteïnes de les cèl·lules humanes serien dependents de eIF5A i han trobat que proteïnes implicades en neurogènesis i en l’organització del citoesquelet de les cèl·lules són candidates a tindre una síntesi controlada per eIF5A.
Aquests resultats permetran en el futur avançar en la comprensió de la funció de eIF5A en processos tan importants com la formació i l’expansió de tumors.
