2 de de juny de 2017

El passat mes de maig culminaren 20 anys de treball d’investigació. Un equip del Boston Children’s Hospital i altre del Weill Cornell Medicine han aconseguit crear cèl·lules mare a partir de cèl·lules pluripotents (capaces de produir la majoria dels teixits) i endotelials.

Aquest avanç ha sigut publicat en la revista científica Nature i en ell es destaca que aquest estudi pot ajudar a analitzar les causes de malalties hematològiques, com la leucèmia, o crear cèl·lules sanguínies a partir de les mateixes cèl·lules del pacient.

Diversos grups d’investigació havien generat cèl·lules mare induïdes a partir d’altres i mitjançant reprogramació genètica. A partir d’aquestes cèl·lules es crearen cèl·lules cardíaques o neurones, però fins ara, mai s’havien creat les cèl·lules formadores de sang.

El descobriment farà possible que augmente el subministrament de sang per a tots els pacients que necessiten transfusions, ja que permetrà tindre un abast il·limitat de cèl·lules mare de la sang i també de cèl·lules mare extretes als donants universals.

Ryohichi Sugimura, un dels autors de l’estudi, afirma que “aquest pas obri una oportunitat per a tomar les cèl·lules de pacients amb trastorns genètics de la sang, usar l’edició de gens per a corregir el seu defecte i fer cèl·lules sanguínies funcionals.”

A pesar que les cèl·lules creades a partir de les cèl·lules mare pluripotents són una mescla de cèl·lules mare de sang reals i altres cèl·lules conegudes com a cèl·lules progenitores de sang, els investigadors han demostrat que aquestes són capaces de generar múltiples tipus de cèl·lules sanguínies humanes quan s’introdueixen en ratolins.

Com han treballat els investigadors?

Ryohichi Sugimura, Deepak Kumur Jha, Clara Soria-Valles, Yi-Fen Lu i George Q. Daley, entre altres investigadors, combinaren dos enfocaments per a dur a terme tot el seu treball:

• Exposició de cèl·lules mare pluripotents humanes a senyales químiques que els guiaven per a diferenciar-se entre teixits especialitzats durant el desenvolupament embrionari o cèl·lules. A partir d’ací es genera endoteli hemogènic, que a voltes és capaç de donar lloc a cèl·lules mare de la sang.
• Van afegir set factors de transcripció (ERG, HOXA5, HOXA9, HOXA10, LCOR, RUNX1 i SPI1) per a dur a terme a l’endoteli fins a un estat formador de sang. Aquests factors es van distribuir en les cèl·lules amb un lentivirus, igual que s’utilitza en algunes formes de teràpia gènica.

A partir d’ací, trasplantaren les cèl·lules endotelials homogènies en ratolins. Unes setmanes després van començar a eixir a la llum els primers resultats: un petit nombre d’animals duia en la seua medul·la òssia i al sistema circulatori diversos tipus de cèl·lules sanguínies humanes (glòbuls roigs o cèl·lules mieloides) i limfòcits T i B. A més, alguns ratolins van ser capaços de crear una resposta immunitària humana tres la vacunació.

Tal com indica Daley, aquest “és un gran pas per a investigar malalties genètiques de la sang”. L’avanç, sense dubte, és molt prometedor, ja que també pot mostrar la funció de la sang humana als ‘ratolins humanitzats’.