Amb l'arribada de setembre i l'inici d'un nou curs és fàcil que la falta de temps lliure et faça abandonar el meravellós hàbit de la lectura. Nosaltres volem evitar que açò ocórrega i hem demanat als directors del màster que ens recomanen lectures per a aquesta tardor.
19 de de setembre de 2017
1. Pàtria (Fernando Aramburu, 2016). Una novel·la que es vol l'obra definitiva sobre el conflicte basc i que ha creat polèmica entre els sectors abertzales com a passions en la resta de lectors. A través d'una polifonia de personatges, i d'un vaivé entre analepsis i prolepsis, l'autor relata com el terrorisme d'ETA desfila els llaços entre, i dins, de dues famílies. Tot explicat des de la sensibilitat més gran i esmicolant l'horror quotidià del conglomerat terrorista. Recomanat per Ignacio Ramos.
2. The Human Stain (Philip Roth, 2000) ["La taca humana"]. Emmarcada en un context acadèmic, la novel·la aborda la moral del "políticament correcte" a través de la problemàtica racial i religiosa nord-americana encarnada en un professor universitari acusat de racisme. El millor exponent del que els estudis postcolonials han denominat "passing" racial (la performativitat de la raça en funció d'uns codis culturals abans que determinats genèticament). Recomanat per Ignacio Ramos.
3. The Brief and Wondrous Life of Oscar Wao (Junot Diaz, 2007) ["La meravellosa vida breu d'Oscar Wao'']. Una novel·la que és un constant exercici de focs artificials amb l'anglès. Que l'autor, d'origen dominicà, siga professor d'escriptura creativa en el prestigiós MIT de Massachussets constitueix la millor il·lustració de la riquesa estilística que planteja l'obra, escrita a mig camí entre l'anglès i el Spanglish, i que plasma com poques la hibridació cultural i lingüística nord-americana. Un retrat de la República Dominicana sota l'era de Trujillo, i una obra que inclou una altra més submergida en les notes al peu. Recomanat per Ignacio Ramos.
4. Robe de marié (Pierre Lemaitre, 2008) ["Vestit de núvia"]. Probablement un dels més il·lustres representants actuals de la novel·la negra francesa, la qual cosa no resulta fàcil tenint en compte l'ingent nombre de conreadors del gènere en aqueix país avui dia. Resulta difícil dir alguna cosa sobre ella sense revelar el misteri. Ens limitarem a afirmar que, després de la seua lectura en francès, la traducció del títol al castellà encerta per complet i trasllada l'ambigüitat de l'original. Recomanat per Ignacio Ramos.
5. Històries de Noves York (Enric González, 2006). A cavall entre l'autobiografia, la guia turística i el relat de viatges, Enric González s'endinsa en la vida privada d'una ciutat que sintetitza la modernitat occidental. Si uns altres ja ho van fer abans (Brendan Behan, Charles Dickens, Henry James, Mark Twain, etc.), l'estil periodístic de González es converteix en un referent per als quals li han seguit (Javier Reverte, Elvira Lindo). Imprescindible para tot aquell que tinga pensat passar un temps llarg en aqueixa ciutat. Recomanat per Ignacio Ramos.
6. Taronges de sang (Verena Boos, 2015) L'acció del llibre es desenvolupa entre Alemanya (Munic) i València, en el present i en el passat (guerra civil i segona guerra mundial). Per a Maite, una jove espanyola, estudiar a Munic significa sobretot una oportunitat per a escapar de la seua família conservadora. València, la seua terra, exportadora de taronges de gran qualitat, li sembla cada vegada més estranya i llunyana. Maite s'enamora de Carlos, un jove de família alemany-espanyola, i trava amistat amb el seu avi Antonio. El vell emigrant li parla d'esdeveniments que ella desconeixia per complet i calla sobre uns altres. Fins que un dia la jove li llança la pregunta que desencadena el drama com era possible que el seu propi pare s'haguera posat un uniforme alemany? Recomanat per Brigitte Jirku.
7. Manual per a dones de la neteja (Lucia Berlin, 2016) Lucia Berlin (1936-2004) parla de i des del marge que tan bé coneix, les seues descripcions són sorprenents, enganxen per lacòniques i creatives. El llibre és "una exhaustiva selecció dels seus millors relats, que es presenten per primera vegada en espanyol". Els relats vénen acompanyats per un pròleg (Lydia Davis), una introducció (Stephen Emerson), i Una anotació (final) sobre Lucia Berlin signat per S.I. Recomanat per Ana R. Calero
8. Tu no eres com altres mares (Angelika Schrobsdorff, 2016). El març de 2016 dos editorials (Perifèrica i Errata Naturae) es van unir per a publicar la traducció de la novel·la a l'espanyol: Tu no eres com altres mares. Història d'una dona apassionada. La valoració per part de la crítica en els suplements culturals dels periòdics, en programes de radi, etc. ha sigut molt positiva. A manera d'exemple, Andrés Trapiello (2016) comenta: ''És un llibre fascinant, aclaparant, únic''. Recomanat per Ana R. Calero.
9. La història de Genji i La història de Genji II (Murasaki Shikibu; 2005 i 2006). La primera novel·la escrita per una dona en el segle XI a Japó. ''De la mateixa manera que la mà es llisca naturalment sobre una seda, l'escriptura de Murasaki va dissenyant el relat amb tal riquesa de detall incorporada al mateix desplegament narratiu, que el lector entra en la seua atmosfera sense sentir com a aliens uns usos i costums tan distants com els de el Japó medieval. El que llig aquest llibre veu succeir-se les aventures galants de Genji, sobrenomenat Hikaru, com si davant els seus ulls s'anara estenent el rotllo -suporte en el qual originalment es va presentar- on la cal·ligrafia i la il·lustració formen una unitat, sent la lletra els vaivens psicològics dels personatges i la imatge el marc material: vestuari, mobiliari i tot el propi de l'escenografia palatina o la paisatgística. Aquesta capacitat de Murasaki per a assaltar a l'ull i alhora a l'intel·lecte es concreta en la seua integració en el text de les belles arts i en la seua incessant matisació de caràcters'' Fragmente de la ressenya de Clara Janés. Recomanat per Antònia Cabanilles.
10. Tot s'enfonsa (Chinua Achebe, 1958). 'El nigerià Chinua Achebe és considerat com un dels escriptors africans més representatius i rellevants del segle XX i començaments del XXI (el fet que escriga en anglès, per una decisió conscient encara que polèmica, ajuda sens dubte al seu reconeixement). A través d'obres com aquesta Tot s'enfonsa, Ja no més pau o La fletxa de Déu -que formen l'anomenada "trilogia d'Àfrica"-, Achebe ha retratat el procés de destrucció de les maneres de vida i de poder tradicionals a les mans del colonialisme.' Fragment de la ressenya de Santi. Recomanat per Antònia Cabanilles.
Bonus track: La tristesa dels àngels (Jón Kalman Sefánsson, 2009). 'És possible que no siga una altra cosa que la complexitat, el ventall de matisos, fins i tot quan no afloren o es bressolen en una el·lipsi, la qual cosa convertisca en literatura una història. En la prosa de Stefánsson germina el que Steiner va denominar el ressò fèrtil, l'evocació inevitable. La tristesa dels àngels sembla un díptic. Una primera part correspon a un interior islandés en el qual una èpica del quotidià s'alça per sobre de la vida domèstica, del costumbrisme serè i entranyable de la tassa de cafè calent, el saladero de bacallà o un ancià rondinaire. L'empremta de Selma Lagerlöf sembla palmària en aquestes pàgines en les quals la intensitat psicològica enriqueix les relacions humanes que ocupen una existència terrenal esvaïda en el líquid ambigu del somni.' Fragment de la ressenya de Javier Aparicio. Recomanat per Antònia Cabanilles.
