[ Traducció automàtica ]

[Biografia, versió en castellà]

MARÍA ROSA ÁLVAREZ SELLERS. Doctora en Filologia i Llicenciada en Filologia Hispànica (Universitat de València) i Filologia Portuguesa (Universitat de Salamanca), combina ambdues especialitats en la seua activitat investigadora.

Catedràtica de Filologia Gallega i Portuguesa adscrita al Departament de Filologia Espanyola (Universitat de València), imparteix la seua docència en tots els Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, encara que el Minor de Portugués s'inclou en  el Grau de Llengües Modernes i les seues Literatures.

Degana en funcions de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Coordinadora de la Comissió Acadèmica del Títol del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures.

Va ser Vicedegana de Cultura, Igualtat, Polítiques Inclusives i Sostenibilitat (27/3/2024 a 9/2/2025).

Coordinadora de l'Àrea de Filologia Portuguesa i Basca de la Universitat de València.

Pertany a la Junta de Facultat i participa en nombroses comissions universitàries i en les proves d'accés a la universitat.

Línies d'investigació: Literatura comparada – Edició crítica– Recepció – Traducció – Diccionaris – Teatre – Actors – Literatura espanyola – Segle d'Or – Calderón de la Barca – *Lope de Vega – Agustín *Moreto. Literatura portuguesa – Literatura brasilera– Gil Vicente – *António Ferreira – *Bernardim *Ribeiro – *Guimarãés Rosa – Entremesos ibèrics

Ha publicat treballs dedicats al teatre espanyol dels Segles d'Or (La tragedia española en el Siglo de Oro: La vida es sueño o el delito del nacimiento [Premi Nacional d'Assaig "Becerro de *Bengoa”], Diputació Foral de Alava; Análisis y evolución de la tragedia española en el Siglo de Oro: la tragedia amorosa, Kassel, Reichenberger, 3 *vols.) i a la literatura portuguesa i brasilera (Edició de Literatura portuguesa y literatura española: influencias y relaciones, Universitat de València; Edició de Castro de António Ferreira, Universidade da Coruña-Xunta de Galícia; João Guimarães Rosa: travesías por la ficción y la palabra, Vigo, Acadèmia del Hispanismo), a més de participar en nombrosos Congressos internacionals i col·laborar en diverses publicacions i revistes nacionals i estrangeres. Ha publicat llibres, edicions crítique i al voltant de cent articles i capítols de llibre. En 2019 ha publicat dues edicions crítiques: El bruto de Babilonia, de Matos Fragoso, Moreto i Càncer (Ed. Reichenberger) i l'Entremés del Dia de compadres (Ed. Universidade de Lisboa). En 2024 ha publicat l'edició crítica de La tragedia del duque de Berganza, de Álvaro Cubillo de Aragón (Ed. Reichenberger).

Ha rebut beques per a completar la seua formació acadèmica a Bèlgica, Itàlia, Estats Units i Portugal i ha fet classes i conferències en les universitats de Coïmbra, Lisboa, Bordeus i Tolosa de Llenguadoc.

És membre del Centre de Estudos de Teatre (CET) de la Universidade de Lisboa i del Centre de Literatura Portuguesa (CLP) de la Universidade de Coïmbra, així com dels Grups de Recerca Internacionals «Proteo-Moretianos», «Escrituras Literarias: Patrimonio y Actualidad» y «Circe-Early Modern European Theatre on Screen».

Ha participat en Projectes d'Investigació internacionals (I+D), entre els quals destaquen don projectes europeus: NIFLAR (Networked Interaction in Foreign Language Acquisition and Research), dirigit per la Universiteit Utrecht (2008-2010), dedicat a la innovació docent en llengues extranjeres y financiat per la Unió Europea (Lifelong Learning Programme Sub-programmes – Multilateral Projects, Networks, Accompanying measures) i Patrimonio Teatral Clásico Español. Textos e Instrumentos de Investigación (Consolider) (TC/12) (Ministeri de Ciència i Innovació. Pla Nacional I+D+I), en el qual participaven 49 universitats. Els últims projectes han sigut Escritura teatral colaborativa en el Siglo de Oro: análisis, interpretación y nuevos instrumentos de investigación (Centenario de Agustín Moreto, 1618-2018), 2018-2010 (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i Fons FEDER. Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d'Excel·lència), Entremezes ibéricos: inventariação, edição e estudo (ENTRIB), 2018-2021 Fundação per a la Ciência i la Tecnologia (Portugal) i fons FEDER (Programa Operacional Regional de Lisboa) i El teatro áureo en colaboración: textos, autorías, ámbitos literarios de sociabilidad y nuevos instrumentos de investigación (TAC) (Ministeri de Ciència i Innovació. Programa Estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema d'I+D+i i del Programa Estatal d'I+D+i Orientada als Reptes de la Societat). En l'actualitat forma part del projecte EMOTHE: Teatro europeo de los siglos XVI y XVII. Patrimonio y bases de datos (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Unió Europea).

Experta Avaluadora de Projectoe I+D: ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva) i AGAUR (Agencia de Gestión de Ayudas Unviersitarias y de Investigación.

Experta avaluadora de titulacions universitàries a Portugal A3ES (Portuguese Agency for the Assessment and Accreditation of Higher Education).

Participa en comitès d'avaluació de revistes internacionals: Hispanic Review, Rilce, Hipogrifo, Anuario Calderoniano, Quaderns de Filologia, MONTI, Límite, Studia Iberica et Americana, Hesperia, Anagnórisis, eHumanista, Abriu, Itinerarios, Dicenda, Celestinesca. Membre de comitès editorials: Estudios Portugueses y Brasileños; Nueva Revista del Pacífico; Quaderns de Filologia. Perfil a Base de Dades Internacional: “Who’s who”, IStReS Iberian Studies (Universidade de Lisboa).

Ana R. Calero Valera és Professora Titular de Filologia Alemanya a la Universitat de València. Va presentar la seua tesi doctoral “Las obras de Heiner Müller en torno a Shakespeare: reescritura paródica” en 2001, i va obtenir el premi extraordinari de doctorat en 2004. Des de 2005, ha estat membre de diversos projectes de recerca sobre teatre contemporani i posdramàtic en llengua alemanya. Des de 2017, és membre del grup de recerca REPERCRI: https://repercrirg.com/es/equipo-de-investigacion/ana-rosa-calero-valera/.Ha realitzat estades de recerca en universitats alemanyes i nordamericanes (Johannes Gutenberg Universität-Mainz, Humboldt Universität-Berlin, Albert Ludwigs Universität-Freiburg, University of Virginia-Charlottesville).

Juntament amb Carmen Plaza Blázquez ha realitzat traduccions a l'espanyol, com Una herencia peligrosa (Gefährliche Verwandtschaft) de Zafer Şenocak (Editorial Pre-Textos, 2009). En les seues recerques aborda la literatura en llengua alemanya dels segles XX i XXI, principalment des dels següents eixos temàtics: La Primera Guerra Mundial i el període d'entreguerres, la literatura de la (post-)migració i de refugiats, estudis sobre la postmemòria i el teatre contemporani.

Algunes de les seues últimes publicacions són: „Glokalisierungsprozesse auf der Bühne: Karagöz, Keloglan und Perikızı“ (Lendemains, 2016, pp. 54-63); ¿A quién pertenecen los muertos? Su memoria y descanso en la literatura. Quaderns de Filologia – Estudis Literaris 2019: 24 (coedición con Olga Hinojosa Picón y Olaf Müller); “Diálogo entre memorias: perpetradores y víctimas en Brief in die Auberginenrepublik de Abbas Khider“. (Revista de Filología Alemana, 27, 2019, pp. 117-130); “Cemeteries as Sites of Memory of the First World War Dead”. En: Geographies of Perpetration. Re-Signifying Cultural Narratives of Mass Violence (Peter Lang, 2021, pp. 75-88); “Vivir y viajar peligrosamente: Ilsa Barea-Kulcsar y la Telefónica”. En: Grenzen überschreiten / Traspasando fronteras (Iberoamericana / Vervuert, 2021, pp. 171-181); “Literarische Rekonstruktion von NS-Zwangsarbeit in Natascha Wodins Sie kam aus Mariupol und Irgendwo in diesem Dunkel“. En: Arbeitswelten von gestern bis heute (Peter Lang, 2022, pp. 37-51); “Cementerios como espacios reales e imaginados en Heldenfriedhof, de Thomas Harlan”. En: Ferrer Mas, Anacleto & Jaume Peris Blanes (coords.): Crimen, Huella y Representación. (Valencia: Shangrila, 2023, pp. 167-194); “Nuevas voces posmigrantes: Hawaii, de Cihan Acar”. En: Maldonado-Alemán, Manuel (coord.): Constelaciones híbridas. Transculturalidad y transnacionalismo en la narrativa actual en lengua alemana. (Madrid: Síntesis, 2023, pp. 363-378); “Buchenwald and Ivan Ivanji’s Impossible Archive: The Voices of the Dead.” Transilvania, no. 2 (2024): 68-77.

Funcions de gestió en qualitat de Vicedegana d'Internacionalització i Innovació de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (2012-2024), i com a suport a la internacionalització per al Vicerectorat d'Internacionalització i Multilingüisme de la Universitat de València.

Ingrid García Wistädt és llicenciada en Filologia Alemanya (2000) i en Filologia Anglesa (1998), diplomada en Treball Social (1993) i Doctora en Filologia (2005) per la Universitat de València. Actualment, és Professora Titular de Filologia Alemanya, adscrita al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la UV. Ha participat en nombrosos projectes d'investigació i és membre del grup permanent d'investigació RIALE (https://www.uv.es/riale) de la UV (GIUV2013-078), la principal activitat de la qual consisteix a establir les bases per a una investigació integral de les relacions interculturals entre Espanya i els països de parla alemanya des de l'Edat mitjana fins als nostres dies. Els seus camps d'investigació principals en l'actualitat, a més dels relacionats amb el tema de la tesi doctoral (Del Minnesänger a l'artista romàntic. El romanticisme de Ludwig Tieck a través de la figura del músic i la seua configuració literària), es mouen precisament en l'àmbit de les relacions interculturals entre Alemanya i Espanya, especialment la literatura de viatgers alemanys per Espanya en el segle XIX. En l'àmbit de la docència imparteix literatura alemanya des dels seus començaments fins al segle XIX. També ha participat en múltiples labors de gestió, a més de formar part del Claustre de la Universitat i de la Junta de Facultat i participar en diferents comissions acadèmiques, entre els anys 2006-2018 ha sigut Secretària del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya i des de 2019 és directora del Màster Universitari d'Investigació en Llengües i Literatures.

La Dra. Carmen Gregori és professora de temps complet en el Dpt. de Filologia Anglesa i Alemanya des de 1991, membre de IULMA (Institut Universitari de Llengües Modernes) des de 2005 i membre de la Comissió de Llengües de la Universitat de València. Té experiència en l'ensenyament d'anglès a tots els nivells i també ha ensenyat espanyol com a llengua estrangera tant a Espanya com a l'estranger (Iowa University, Middlebury College, Estats Units). Va completar un Màster en Llengua i Lingüística en Anglès a la Universitat de Nottingham i ha estat professor visitant en diverses universitats estrangeres (Nottingham University, Birmingham University, Iowa University, Cambridge University, Università degli studi di Bergamo, Swansea University, Queen Mary University, George Mason University). Ha estat Coordinadora Erasmus per a Estudis Anglesos des 2003-2011 i Coordinadora Erasmus per Humanitats de 2006-2011. Entre els seus interessos de recerca actuals es troben la lingüística de corpus, l'anàlisi del discurs multimodal, la gramàtica i les TIC a l'aula. Recentment la seva investigación está dedicada a l’estudi de discursos d'odi, violència i abús contra les dones, tant en ficció com no ficció. És directora del grup d'investigació CORPLING  GIUV2018-425 (Lingüística de Corpus: desenvolupaments i aplicacions) i membre del projecte d'investigació NEWSGEN (ID2019-110863GB-I00) que estudia la construcció textual i multimodal de la violència de gènere contra les dones en grans corpus. És membre del comitè científic de les revistes: "English Profile" (Cambridge University Press), Philologia Hispalensis (Universitat de Sevilla) i Revista de Lingüística y Lenguas Aplicadas, Digital Education Review; y de la Colecció Genderising/Reconsidering Genre.

Brigitte Jirku, Doctora en Filologia Alemanya per la University of Wisconsin-Madison, USA (1990). Ha realitzat els seus estudis de filologia alemanya i francesa i ha impartit classes a diverses universitats, sobretot nord-americanes. Actualment treballa com a Catedràtica Universitària de Literatura Alemanya, adscrita al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya. En els darrers vint anys ha realitzat nombroses estades de recerca a universitats alemanyes i austríaques. Cal destacar la seva col·laboració amb l'Elfriede Jelinek Forschungszentrum (Universität Wien).

La seva investigació recent s'ha centrat en l'estudi dels discursos de gènere en relació amb els discursos de poder i de violència a la literatura de parla alemanya. Així mateix, el seu treball sobre els espais literaris que exploren les memòries de violències col·lectives i individuals el porta a analitzar el paradigma de víctima-perpetrador i la seva redefinició als textos literaris contemporanis de parla alemanya.

Ha estat investigadora principal de projectes de recerca R+D sobre l'estudi i recepció del teatre postdramàtic en llengua alemanya (2006-2011) i actualment és membre del projecte de recerca sobre representacions contemporànies de perpetradors de crims de massa (www.repercrirg. com)

Autora i coeditora de diverses publicacions sobre discursos autobiogràfics i la representació de la dona i femineïtat als segles XVIII-XXI, estudis de gènere en la literatura de parla alemanya i sobre la representació de la violència en la literatura i els media. Des del 2017 és coeditora de la col·lecció “Signatures of Violence. Studies in Literature and Media” (Editorial Peter Lang) i ha estat elegit membre de diversos comitès científics.

ORCID: 0000-0002-4575-2279

Violeta Martínez-Paricio és Professora Titular en la Universitat de València. Doctora en Lingüística per la Universitat de Tromsø-Arctic University of Norway, va realitzar la seua tesi doctoral al centre d'excel·lència noruec d'aquesta universitat, el Center for Advanced Study in Theoretical Linguistics (CASTL) (2009-2013) i, després d'això, va estar contractada a la Norwegian University of Science and Technology (NTNU, Trondheim, 2014). L'any 2016 va obtenir dos contractes postdoctorals competitius (VALi+D i Juan de la Cierva), mitjançant els quals es va incorporar a la universitat espanyola. L'any 2019 va ser contractada com a Professora Ajudant Doctora a la Universidad Complutense de Madrid, on va impartir classes dos anys. Ha realitzat estades de recerca, predoctorals i postdoctorals, en centres d'investigació punters en els estudis lingüístics (University of California Santa Cruz, Universitat de Manchester, Utrecht Institute of Linguistics, Centro de Linguística da Universidade de Lisboa) i ha participat en dos Linguistic Summer Institutes de la Linguistic Society of America (a la University of Califòrnia Berkeley en 2009 i a la University of Colorado Boulder en 2011).

Les seues línies d'investigació s'inscriuen en l'àmbit de la fonologia i la morfofonologia, des d'una perspectiva interlingüística i teòrica. Ha publicat articles en revistes d'alt impacte (Phonology, Linguistic Inquiry, Natural Language & Linguistic Theory, Linguistics, Verba…), llibres i capítols de llibre en editorials prestigioses (Cambridge University Press, Routledge, Tirant lo Blanch ...) i ha presentat els seus treballs en nombrosos congressos internacionals. Al costat de la seua línia d'investigació teòrica, des del 2014 col·labora amb un equip multidisciplinari a Noruega (NTNU), amb qui ha desenvolupat una plataforma virtual per a la didàctica de la pronunciació de segones llengües (Computer-Assisted Listening and Speaking Tutor) i ha implementat la base de dades multilingüe L1-L2map.

Llicenciat en Filologia Clàssica (2008) i Filologia Francesa (2012) per la Universitat de València. Doctor en Filologia Grega per la Universitat de València (2013).

Les meves línies de recerca fonamentals són tres: 1) la llengua i la literatura grega cristiana, 2) l'hagiografia bizantina i 3) la recepció de la literatura clàssica a la literatura de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement. La primera i segona línia de recerca van confluir en el treball de tesi doctoral sobre els textos grecs sobre Santa Tecla –Fets de Pau i Tecla del segle II i Vida i Miracles de Santa Tecla del segle V– i a posteriori s'han concentrat en dos àrees ben diferenciades. D'una banda, en l'àmbit de la llengua i literatura grega cristiana, els Fets Apòcrifs dels Apòstols en conjunt i en comparació amb altres textos de l'època han estat estudiats en diferents treballs, entre els quals destaca el llibre Tecla de Iconio . Una santa ideal, un ideal de santa (2021). A més, actualment s'està participant de manera activa en l'elaboració de l'edició crítica, traducció i comentari dels Fets de Tomàs, dins del projecte “Edition, translation, and commentary of Acta Thomae”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Gorvern d'Espanya (2020-2023). D'altra banda, respecte de l'hagiografia grega, les recopilacions de miracles de sants del primer període de l'Imperi Bizantí han centrat la major part de treballs ja publicats, com ara la traducció espanyola de la Vida y Milagros de santaTecla publicada a la BAC o El culto a las santas y los santos en la Antigüedad tardía y la época bizantina a Síntesi, on també s'aborda la relació dels Fets apòcrifs dels apòstols com a antecedent directe de l'hagiografia posterior. En aquest àmbit, ha estat l'investigador principal del projecte “Tòpics literaris a l'hagiografia cristiana tardo-antiga en clau femenina” (GV/2020/013), finançat pel programa d'R+D+i de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital dins del subprograma Subvencions per a la realització de projectes d'R+D+i desenvolupats per grups d'investigació emergents (2020-2021). Recentment, s'ha obtingut finançament com a investigador principal per a un altre projecte finançat per la mateixa entitat i programa de beques per als anys 2022 i 2023 amb el títol “Tòpics literaris i narradors a la literatura martirial femenina” (CIGE/2021/075). Finalment, quant a la recepció de la literatura clàssica a la literatura de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement, l'objectiu principal ha estat analitzar la presència d'elements provinents de la tradició i la literatura clàssica en obres didàctiques i morals dirigides a dones dels segles XV i XVI.

Durant la realització de la tesi doctoral es va realitzar una estada de 7,5 mesos a l'Alma Mater Studiorum – Università di Bologna (Itàlia) i al segon semestre del curs 2013-2014 es va obtenir un lloc de professor visitant a la University of Memphis (Estats Units). L'agost del 2016 es va realitzar una estada de recerca a la Dumbarton Oaks Research Library de la Universitat de Harvard a Washington DC gràcies a l'obtenció d'una beca finançada per la pròpia institució. Des de setembre de 2017 a novembre del mateix any es va realitzar una estada de recerca de 3 mesos a la Université de Nantes finançada pel programa per al foment de la investigació de la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Al juliol de 2019 es va realitzar una estada de recerca i formació en llengua copta d'1 mes a l'Hill's Museum and Manuscript Library de St. John's University (Minnesota) finançat per Dumbarton Oaks. Al febrer de 2020 es va realitzar una altra estada de docència/investigació d'1 mes a la Universitat de l'Havana (Cuba), convidat per aquesta universitat. El maig del 2022 s'ha realitzat una estada de recerca de dues setmanes a la Rijksuniversiteit Groningen (Països Baixos). Des de setembre de 2014 a setembre de 2019 s'ha ocupat plaça de professor Ajudant Doctor a la Universitat de València amb canvi de perfil inclòs al setembre de 2016 mitjançant concurs de Didàctica de la llengua i la literatura a Filologia Clàssica. Des del 2020 s'ocupa plaça de Professor Titular d'Universitat.

Les publicacions superen en total les 70. Les llengües de les esmentades publicacions comprenen el català, el francès, l'anglès i l'italià.

S'ha pres part activa en més de 40 congressos, alguns celebrats a Bèlgica, Cuba, França, Itàlia, Portugal, Regne Unit i República Txeca.

S'ha participat activament a l'organització de congressos, la majoria amb caràcter internacional, entre els anys 2009-2022.

Professor titular de Filologia francesa a la Universitat de València amb 4 sexennis d'investigació i 5 quinquennis de docència (tots dos en 2020). Premi extraordinari de llicenciatura i Doctorat per la tesi La obra pánica de Fernando Arrabal y Roland Topor (2003). Va crear en 2013 el grup d'investigació GIUV2013-144 HYBRIDA: hibridacions culturals i identitats migrants que dirigeix des de llavors. S'interessa pels estudis culturals des d'una perspectiva de gènere, postcolonial i interseccional, així com per les temàtiques identitàries lligades a l'exili, les migracions i les sexualitats.

Les seues publicacions sobrepassen els 70 articles i capítols de llibre. Dels articles més recents destaquen "Théâtre, revendication et identité(s) au Québec'" (2013), "Sexualidades e identidades diaspóricas en la creación franco-magrebí" (2018), "Sexualidad y disidencia en la obra de Fernando Arrabal" (2020), "Un secreto a voces: los relatos íntimos de Niki de Saint Phalle"(2020) i "Pour une contre-hégémonie culturelle: stratégies parodiques dans Four roses for Lucienne (1967) de Roland Topor" (2023). Ha coeditat el monogràfic "Creaciones migrantes" de la revista Pasajes (2024) i quatre volums entre els quals destaca Intersecciones: Narrativas de Migración y  Diversidad (Tirant humanidades, 2023). Ha coordinat els volums Ob/scéna: l'obscène au féminin au tournant du XXIe siècle (L'Improviste, 2013) i Magreb queer. Estudios culturales (Tirant humanidades, 2025). Ha dirigit el número 16 de la revista Expressions maghrébines titulat Désirs et sexualités non normatives au Maghreb et dans la diaspora (2017). És Director de la revista científica semestral HYBRIDA des de 2020. Dels capítols de llibre recents destaquen "Les journaux de sida ou les récits de vie non exemplaires" (2017), "Briser le silence: sexualités marginales transméditerranéennes dans le cinéma de Nadia El Fani, Nouri Bouzid et Mehdi Ben Attia" (2018) i "La migración africana en la dramaturgia femenina actual: Lidia Falcón, Antonia Bueno e Irma Correa" (2019).

Ha participat en més de 10 projectes d'investigació finançats entre els quals destaquen "Reading in Europe Today. Reading and Writing in Literary Texts in the Age of Digital Humanities" (2017-2020), "Trans-making. Art, Culture, Economy to Democratize Society" (Horizon 2020-Marie Curie) i "Lirensemble. Reading communities, shaping identities" (2023-2026). És Investigador Principal de les Accions Especials de la Universitat de València "Hibridacions culturals i identitats migrants" (2018) i "Narratives i representacions de la diversitat de gènere i les sexualitats no normatives al Magreb i la diàspora" (2021). Ha organitzat diversos congressos internacionals entre els quals destaquen recentment "GeSex. Col·loqui Internacional en Perspectives de Gènere i Sexualitat" (2018), "MUTATIONS" (2020), "HYBRIDA-JEUNES" (2021) e "Hybrida-Vogue. micropolítiques queer" (2021). Ha participat en més de 50 congressos i ha impartit més de 50 conferències a nivell internacional. Forma part de diferents comités científics i editorials (Universitat de Lió, Revista Mètode, Revista Quaderns de Filologia i Revista Pasajes de la Universitat de València, Revista RIDILCA de la Universitat de Bilda 2, Algèria). És avaluador d'articles per a les revistes Quaderns de Filologia, Arte y Políticas de identidad, Çédille, SOBRE, Cuadernos de investigación Filológica y Thélème, així com de les revistes estrangeres: Imaginaires i Cahiers de Marge (França), MuseMeduse (Canadà), Literaport (Polònia) i RIDILCA (Algèria). Ha participat en comités científics d'experts de congressos internacionals en les Universitats de València, Cadis, Saragossa o Abdelmalek Essaâdi (Marroc). Ha sigut investigador convidat en nombroses universitats d'Europa, Amèrica i Àfrica destacant París-Sorbona, Bordeus, Llemotges, Lliure de Brussel·les, Virgínia i Califòrnia en Berkeley, Mont-real, Susa i en el Laboratori d'Estudis de Gènere i Sexualitat (LEGS) de París. Les seues estades en universitats estrangeres superen els 60 mesos.

Imparteix docència en Grau i Màster. Ha dirigit més de 90 treballs de fi de grau i màster. Ha dirigit la tesi Cine y migración: Análisis contrastivo de los referentes culturales y los tabúes lingüísticos en la subtitulación (2025) i dirigeix 6 tesis doctorals en l'actualitat. Ha sigut membre de 9 tribunals de tesis a Espanya i 2 a França. Ha ocupat diferents càrrecs de gestió entre els quals destaquen Secretari del Departament de Filologia Francesa i Italiana durant 5 anys, Coordinador de la Unitat Docent de Filologia Francesa durant 5 anys, Coordinador d'Intercanvis durant 11 anys o Coordinador de Pràctiques Externes de Màster des de 2013. Membre de nombroses comissions universitàries (d'Igualtat i Polítiques Inclusives, d'Investigació, de Cultura, Assessora de Llengües, etc.), Corresponsal de l'Associació de Francesistes Espanyols (AFUE) a la Universitat de València, Membre de la Mesa Lingüística de Francés de la CRUE Universitats espanyoles. És el Responsable de l'Aula d'Arts Escèniques de la Universitat de València i el Coordinador del Laboratori Art i Estètica en la Societat Contemporània de l'Aliança Forthem (9 universitats europees). Ha rebut la insígnia de Cavaller de l'Ordre de les Palmes Acadèmiques per part del Ministeri d'Educació de la República Francesa en 2017.

JOSEP E. RIBERA I CONDOMINA és professor titular del Departament de Filologia Catalana, coordinador del Grau en Filologia Catalana i coordinador de la Comissió Acadèmica de Títol (CAT) des de l’any 2015.

Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València (2008) i Premi Pompeu Fabra de Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (2009), ha estat vinculat al Departament com a professor associat des de l’any 2004. És Llicenciat en Filologia Catalana (1988) i en Filologia Anglesa (2001).

La seua recerca, centrada en la cohesió referencial, se situa en el marc de la sintaxi, l’anàlisi del discurs, la lingüística cognitiva i la lingüística contrastiva aplicada a l’ensenyament de llengües i a la traducció. En lingüística sincrònica, s’ha ocupat de la dixi textual, la cohesió lèxica i els noms encapsuladors, en gèneres com la narrativa de ficció o el debat parlamentari. Des de la perspectiva diacrònica, ha aprofundit en l’anàlisi de les funcions sintàctiques dels pronoms clítics en català antic, dins del projecte d’elaboració d’una Gramàtica del català antic (en premsa).

És membre del Grup d’Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrePAD) i col·laborador del Grup d’Estudis de la Variació. Ha participat en diversos projectes d’investigació finançats pel Ministerio de Economía y Competitividad. En l’actualitat, forma part del projecte L'ambigüitat en la interfície semàntica-pragmàtica: factors estructurals i pragmàtics (PID2019-104453GA-I00).

Imparteix docència en el Grau en Filologia Catalana i en el Grau en Traducció i Mediació Interlingüística, així com en el Màster en Investigació en Llengües i Literatures. Acredita dos sexennis de recerca pel CNAI i dos quinquennis de docència.

És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), de l’Asssociació Espanyola de Lingüística Cognitiva (AELCO/SCOLA), de l’Associació Espanyola de Lingüística de Corpus (AELINCO), de Societas Linguistica Europaea (SLE) i d’International Pragmatics (IPra).

Rafael Roca és professor titular del Departament de Filologia Catalana i coordinador de mobilitat del Grau en Filologia Catalana. Així mateix, és el secretari de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica) i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També pertany a la Societat Verdaguer d’Estudis Literaris, al Grup d’Estudis de la Literatura del Vuit-cents, a l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i l’Institut Superior d’Investigacions Científiques-IVITRA. Historiador de la literatura, ha centrat l’interés de les seues investigacions en l’estudi dels escriptors i les institucions del segle XIX. Entre els seus llibres, cal destacar: Escrits polítics (1866-1908) de Teodor Llorente (IAM, 2001), Teodor Llorente, el darrer patriarca (Bromera, 2004), Poesies valencianes de Constantí Llombart (AVL, 2006), Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana (PUV, 2007) –premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques (2006)–, La Renaixença i la Ruta del Cister (Cossetània, 2008), El valencianisme de la Renaixença (Bromera, 2011) –premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2010)–, La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911) (Denes, 2011), Obra Valenciana Completa (AVL, 2013) de Teodor Llorente, El sol de nostra glòria (Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert, 2018) –premi d’Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez (2018)–, el dietari Proejant el temps (2022) i Escrits valencians de Rafael Ferrer i Bigné (2023). Dirigeix la Revista Valenciana de Filologia, de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació; és el secretari de redacció de la publicació especialitzada de la UV Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna; i col·labora habitualment en les publicacions periòdiques Saó i Levante-EMV.

Professor contractat doctor del Departament de Filologia Clàssica de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. És diplomat en professorat d’Educació General Básica (1986) y licenciado (1989) y doctor en filologia clàssica (2000) per la Universitat de València.  

Ha impartit docència en la Unitat de Llatí, en assignatures de l’’àmbit de la lingüística y de literatura latina i en el camp de la tradició y recepció de la cultura clàssica. També ha participat en la docència del Màster de Professorat de Secundària i en el Màster d’Investigació en Llengüas i Literatures. 

Forma part del grup d’investigació del Diccionario Hispánico de la Tradición Clásica (DHTC), amb seu a la Universidad Complutense de Madrid, i ha estat membre de diversos projectes sobre recepció de la literatura clàssica de la Universitat de València, com ara el Grup de Investigació en Recepció de les Literatures Clàssiques (GIRLC) i el Grup d’Investigació en Retòrica, Humanisme i Tradició Clàssica (GIRHTC), al si dels quals ha realitzat la major part del seu treball de recerca. 

Entre les seues publicacions destaquen Vida i mort de la llengua llatina: una polémica lingüística al segle XVIII (PUV, 2004), “Julio César y el cesarismo bonapartista. Ideología, política y literatura”, Revista de historiografía (RevHisto), 2014; “La misa del ateo: liturgia pagana y provocación en el Pantheisticon (1720) de John Toland, Calamus renascens: Revista de humanismo y tradición clásica, 2013; “Rhetor, rex: la retórica como instrumento rector de la sociedad en los Institutionum rhetoricarum libri III (1554) de Fadrique Furio Ceriol”, Ágora : estudos clássicos em debate, 2018. 

En l’àmbit de la gestió acadèmica, és des de 2018 vicedegà de postgrau i investigación de la FFTiC.