[ Traducció automàtica ]

[Biografia, versió en castellà]

MARÍA ROSA ÁLVAREZ SELLERS. Doctora en Filologia i Llicenciada en Filologia Hispànica (Universitat de València) i Filologia Portuguesa (Universitat de Salamanca), combina ambdues especialitats en la seua activitat investigadora.

Catedràtica de Filologia Gallega i Portuguesa adscrita al Departament de Filologia Espanyola (Universitat de València), imparteix la seua docència en tots els Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, encara que el Minor de Portugués s'inclou en  el Grau de Llengües Modernes i les seues Literatures.

Vicedegana de Cultura, Igualtat, Polítiques Inclusives i Sostenibilitat.

Degana en funcions de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (10/2/2025 a 4/8/2025).

Coordinadora de la Comissió Acadèmica del Títol del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures.

Coordinadora de l'Àrea de Filologia Portuguesa i Basca de la Universitat de València.

Pertany a la Junta de Facultat i participa en nombroses comissions universitàries i en les proves d'accés a la universitat.

Línies d'investigació: Literatura comparada – Edició crítica– Recepció – Traducció – Diccionaris – Teatre – Actors – Literatura espanyola – Segle d'Or – Calderón de la Barca – *Lope de Vega – Agustín *Moreto. Literatura portuguesa – Literatura brasilera– Gil Vicente – *António Ferreira – *Bernardim *Ribeiro – *Guimarãés Rosa – Entremesos ibèrics

Ha publicat treballs dedicats al teatre espanyol dels Segles d'Or (La tragedia española en el Siglo de Oro: La vida es sueño o el delito del nacimiento [Premi Nacional d'Assaig "Becerro de *Bengoa”], Diputació Foral de Alava; Análisis y evolución de la tragedia española en el Siglo de Oro: la tragedia amorosa, Kassel, Reichenberger, 3 *vols.) i a la literatura portuguesa i brasilera (Edició de Literatura portuguesa y literatura española: influencias y relaciones, Universitat de València; Edició de Castro de António Ferreira, Universidade da Coruña-Xunta de Galícia; João Guimarães Rosa: travesías por la ficción y la palabra, Vigo, Acadèmia del Hispanismo), a més de participar en nombrosos Congressos internacionals i col·laborar en diverses publicacions i revistes nacionals i estrangeres. Ha publicat llibres, edicions crítique i al voltant de cent articles i capítols de llibre. En 2019 ha publicat dues edicions crítiques: El bruto de Babilonia, de Matos Fragoso, Moreto i Càncer (Ed. Reichenberger) i l'Entremés del Dia de compadres (Ed. Universidade de Lisboa). En 2024 ha publicat l'edició crítica de La tragedia del duque de Berganza, de Álvaro Cubillo de Aragón (Ed. Reichenberger).

Ha rebut beques per a completar la seua formació acadèmica a Bèlgica, Itàlia, Estats Units i Portugal i ha fet classes i conferències en les universitats de Coïmbra, Lisboa, Bordeus i Tolosa de Llenguadoc.

És membre del Centre de Estudos de Teatre (CET) de la Universidade de Lisboa i del Centre de Literatura Portuguesa (CLP) de la Universidade de Coïmbra, així com dels Grups de Recerca Internacionals «Proteo-Moretianos», «Escrituras Literarias: Patrimonio y Actualidad» y «Circe-Early Modern European Theatre on Screen».

Ha participat en Projectes d'Investigació internacionals (I+D), entre els quals destaquen don projectes europeus: NIFLAR (Networked Interaction in Foreign Language Acquisition and Research), dirigit per la Universiteit Utrecht (2008-2010), dedicat a la innovació docent en llengues extranjeres y financiat per la Unió Europea (Lifelong Learning Programme Sub-programmes – Multilateral Projects, Networks, Accompanying measures) i Patrimonio Teatral Clásico Español. Textos e Instrumentos de Investigación (Consolider) (TC/12) (Ministeri de Ciència i Innovació. Pla Nacional I+D+I), en el qual participaven 49 universitats. Els últims projectes han sigut Escritura teatral colaborativa en el Siglo de Oro: análisis, interpretación y nuevos instrumentos de investigación (Centenario de Agustín Moreto, 1618-2018), 2018-2010 (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i Fons FEDER. Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d'Excel·lència), Entremezes ibéricos: inventariação, edição e estudo (ENTRIB), 2018-2021 Fundação per a la Ciência i la Tecnologia (Portugal) i fons FEDER (Programa Operacional Regional de Lisboa) i El teatro áureo en colaboración: textos, autorías, ámbitos literarios de sociabilidad y nuevos instrumentos de investigación (TAC) (Ministeri de Ciència i Innovació. Programa Estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema d'I+D+i i del Programa Estatal d'I+D+i Orientada als Reptes de la Societat). En l'actualitat forma part del projecte EMOTHE: Teatro europeo de los siglos XVI y XVII. Patrimonio y bases de datos (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Unió Europea).

Experta Avaluadora de Projectoe I+D: ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva) i AGAUR (Agencia de Gestión de Ayudas Unviersitarias y de Investigación.

Experta avaluadora de titulacions universitàries a Portugal A3ES (Portuguese Agency for the Assessment and Accreditation of Higher Education).

Participa en comitès d'avaluació de revistes internacionals: Hispanic Review, Rilce, Hipogrifo, Anuario Calderoniano, Quaderns de Filologia, MONTI, Límite, Studia Iberica et Americana, Hesperia, Anagnórisis, eHumanista, Abriu, Itinerarios, Dicenda, Celestinesca. Membre de comitès editorials: Estudios Portugueses y Brasileños; Nueva Revista del Pacífico; Quaderns de Filologia. Perfil a Base de Dades Internacional: “Who’s who”, IStReS Iberian Studies (Universidade de Lisboa).

Ana R. Calero Valera és Professora Titular de Filologia Alemanya a la Universitat de València. Va presentar la seua tesi doctoral “Las obras de Heiner Müller en torno a Shakespeare: reescritura paródica” en 2001, i va obtenir el premi extraordinari de doctorat en 2004. Des de 2005, ha estat membre de diversos projectes de recerca sobre teatre contemporani i posdramàtic en llengua alemanya. Des de 2017, és membre del grup de recerca REPERCRI: https://repercrirg.com/es/equipo-de-investigacion/ana-rosa-calero-valera/.Ha realitzat estades de recerca en universitats alemanyes i nordamericanes (Johannes Gutenberg Universität-Mainz, Humboldt Universität-Berlin, Albert Ludwigs Universität-Freiburg, University of Virginia-Charlottesville).

Juntament amb Carmen Plaza Blázquez ha realitzat traduccions a l'espanyol, com Una herencia peligrosa (Gefährliche Verwandtschaft) de Zafer Şenocak (Editorial Pre-Textos, 2009). En les seues recerques aborda la literatura en llengua alemanya dels segles XX i XXI, principalment des dels següents eixos temàtics: La Primera Guerra Mundial i el període d'entreguerres, la literatura de la (post-)migració i de refugiats, estudis sobre la postmemòria i el teatre contemporani.

Algunes de les seues últimes publicacions són: „Glokalisierungsprozesse auf der Bühne: Karagöz, Keloglan und Perikızı“ (Lendemains, 2016, pp. 54-63); ¿A quién pertenecen los muertos? Su memoria y descanso en la literatura. Quaderns de Filologia – Estudis Literaris 2019: 24 (coedición con Olga Hinojosa Picón y Olaf Müller); “Diálogo entre memorias: perpetradores y víctimas en Brief in die Auberginenrepublik de Abbas Khider“. (Revista de Filología Alemana, 27, 2019, pp. 117-130); “Cemeteries as Sites of Memory of the First World War Dead”. En: Geographies of Perpetration. Re-Signifying Cultural Narratives of Mass Violence (Peter Lang, 2021, pp. 75-88); “Vivir y viajar peligrosamente: Ilsa Barea-Kulcsar y la Telefónica”. En: Grenzen überschreiten / Traspasando fronteras (Iberoamericana / Vervuert, 2021, pp. 171-181); “Literarische Rekonstruktion von NS-Zwangsarbeit in Natascha Wodins Sie kam aus Mariupol und Irgendwo in diesem Dunkel“. En: Arbeitswelten von gestern bis heute (Peter Lang, 2022, pp. 37-51); “Cementerios como espacios reales e imaginados en Heldenfriedhof, de Thomas Harlan”. En: Ferrer Mas, Anacleto & Jaume Peris Blanes (coords.): Crimen, Huella y Representación. (Valencia: Shangrila, 2023, pp. 167-194); “Nuevas voces posmigrantes: Hawaii, de Cihan Acar”. En: Maldonado-Alemán, Manuel (coord.): Constelaciones híbridas. Transculturalidad y transnacionalismo en la narrativa actual en lengua alemana. (Madrid: Síntesis, 2023, pp. 363-378); “Buchenwald and Ivan Ivanji’s Impossible Archive: The Voices of the Dead.” Transilvania, no. 2 (2024): 68-77.

Funcions de gestió en qualitat de Vicedegana d'Internacionalització i Innovació de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (2012-2024), i com a suport a la internacionalització per al Vicerectorat d'Internacionalització i Multilingüisme de la Universitat de València.

[Biografia, versió en valencià]

Diana González Pastor és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (1998), MBA per la School of International Studies (2005, ESCI-Universitat Pompeu Fabra) i doctora en Traducció i Interpretació per la Universitat Politècnica de València (2012). Traductora jurada en el parell de llengües anglés-español (2000). Professora de traducció i llengua anglesa adscrita al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València. Ha estat investigadora principal del Projecte de Investigació DITAPE, Docència i Investigació per a la Traducció Automàtica i la Posedició (GV/2021/080), finançat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana (2021-2022) i coordinadora del Projecte d’Innovació Educativa POSEDITrad (2019-2021). És secretaria de l’Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades de la Comunitat Valenciana (IULMA) a la seu de València i codirectora de la colecció científica de les monografies d’aquest institut d’investigació. Desenvolupa la seua activitat investigadora al si del grup CiTrans. Les seues àrees principals de recerca són la traducció turística, les tecnologies de la traducció i la didàctica de la traducció.

Jesús Jiménez Martínez, llicenciat en Filologia Hispànica (especialitat: Valencià) per la Universitat de València (1990). Doctor en Filologia per la Universitat de València (1997) amb la tesi doctoral L'estructura sil·làbica del dialecte valencià, dirigida pels professors Ángel López-García i Manuel Pérez Saldanya. Premi extraordinari de llicenciatura i premi extraordinari de doctorat. Actualment, treballa com a catedràtic d’universitat adscrit al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (1999). Des del setembre de 2018 fins al febrer de 2025 ha dirigit el Departament de Filologia Catalana; ha exercit també els càrrecs de secretari del Departament de Filologia Catalana (2002-2006) i de coordinador del Grau en Filologia Catalana (2010-2015). És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (des de 2008). Les seues àrees de docència i investigació se centren en la fonètica i la fonologia del català, la variació lingüística, la dialectologia i la correcció de textos. En aquests àmbits, dirigeix el grup Variació, canvi lingüístic i ús - Vacàlic+ de la Universitat de València (GIUV2013-137) i participa en el grup de recerca Gevad (Grup d'estudi de la variació dialectal), adscrit a la Universitat de Barcelona (projecte actual: PID2023-150846NB-C31), i en el Grup d’estudi de la variació (GEV), grup consolidat adscrit a la Universitat de Barcelona (2021SGR01084; IP: Lluís Payrató). És autor del llibre L’estructura sil·làbica del català (PAM / IIFV, 1999) i de diversos articles en monografies i revistes com Caplletra, Catalan Journal of Linguistics, Cultura, Lenguaje y Representación, Estudios Catalanes, Estudios de Fonética Experimental, Estudis Romànics, Italian Journal of Linguistics, Revista de Filología de la Universidad de la Laguna, Revista de Filología Románica, RLA - Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, Probus, Treballs de Sociolingüística Catalana, Verba, Zeitschrift für Katalanistik o Zeitschrift für romanische Philologie.

Violeta Martínez-Paricio és Professora Titular en la Universitat de València. Doctora en Lingüística per la Universitat de Tromsø-Arctic University of Norway, va realitzar la seua tesi doctoral al centre d'excel·lència noruec d'aquesta universitat, el Center for Advanced Study in Theoretical Linguistics (CASTL) (2009-2013) i, després d'això, va estar contractada a la Norwegian University of Science and Technology (NTNU, Trondheim, 2014). L'any 2016 va obtenir dos contractes postdoctorals competitius (VALi+D i Juan de la Cierva), mitjançant els quals es va incorporar a la universitat espanyola. L'any 2019 va ser contractada com a Professora Ajudant Doctora a la Universidad Complutense de Madrid, on va impartir classes dos anys. Ha realitzat estades de recerca, predoctorals i postdoctorals, en centres d'investigació punters en els estudis lingüístics (University of California Santa Cruz, Universitat de Manchester, Utrecht Institute of Linguistics, Centro de Linguística da Universidade de Lisboa) i ha participat en dos Linguistic Summer Institutes de la Linguistic Society of America (a la University of Califòrnia Berkeley en 2009 i a la University of Colorado Boulder en 2011).

Les seues línies d'investigació s'inscriuen en l'àmbit de la fonologia i la morfofonologia, des d'una perspectiva interlingüística i teòrica. Ha publicat articles en revistes d'alt impacte (Phonology, Linguistic Inquiry, Natural Language & Linguistic Theory, Linguistics, Verba…), llibres i capítols de llibre en editorials prestigioses (Cambridge University Press, Routledge, Tirant lo Blanch ...) i ha presentat els seus treballs en nombrosos congressos internacionals. Al costat de la seua línia d'investigació teòrica, des del 2014 col·labora amb un equip multidisciplinari a Noruega (NTNU), amb qui ha desenvolupat una plataforma virtual per a la didàctica de la pronunciació de segones llengües (Computer-Assisted Listening and Speaking Tutor) i ha implementat la base de dades multilingüe L1-L2map. Ací es pot accedir al prototip del CALST, Pygmalion: https://pygmalion.hf.ntnu.no/

Eulàlia Miralles Jori (Barcelona, 1971). Llicenciada (1994) i doctora (2001) en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, on vaig ser becària predoctoral (1996-1999), investigadora i professora associada (2000; 2002). He estat becària postdoctoral i investigadora a la Universitat de Girona (2002-2004; 2006-2008), investigadora a la Universidad de Córdoba (2008) i becària postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona (2008-2010). El 2011 m'incorporo a la Universitat de València com a professora contractada doctora i des de 2012 sóc professora titular. He impartit docència a la Universitat Oberta de Catalunya (des de 2007) i com a professora visitant a les universitats de Nottingham (2009), Roma-Tre (2013), Ca’Foscari de Venècia (2015), Pompeu Fabra. Barcelona (2029), Sassari (2022), Autònoma de Barcelona (2022), degli Studi di Napoli Federico II (2023) i degli Studi di Salerno (2024). El 2024-25 ocupo la Visiting Chair Joan Corominas of Catalan Studies a la University of Chicago. Sóc membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, l'Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona / Institut d'Estudis Catalans, l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona i el Center for Catalan Studies de la University of California-Santa Barbara. La meva recerca se centra en l'estudi de la cultura literària de l'Edat Moderna, del segle XV al XIX, amb preferència per la literatura de no ficció (historiografia, cròniques, dietaris, memòries, llibres de comptes, etc.), especialment durant el període del barroc. M'interessen sobretot l'edició de textos i la història cultural. Des de fa uns anys, m'ocupo de la literatura de caràcter històric i política (de ficció i no ficció), la història de les identitats i contraidentitats (especialment pel que fa a la construcció de la identitat nacional catalana), la poesia culta (Joan Pujol i Francesc Fontanella, entre d'altres) i la literatura escrita per dones seglars.

Llicenciat en Filologia Clàssica (2008) i Filologia Francesa (2012) per la Universitat de València. Doctor en Filologia Grega per la Universitat de València (2013).

Les meves línies de recerca fonamentals són tres: 1) la llengua i la literatura grega cristiana, 2) l'hagiografia bizantina i 3) la recepció de la literatura clàssica a la literatura de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement. La primera i segona línia de recerca van confluir en el treball de tesi doctoral sobre els textos grecs sobre Santa Tecla –Fets de Pau i Tecla del segle II i Vida i Miracles de Santa Tecla del segle V– i a posteriori s'han concentrat en dos àrees ben diferenciades. D'una banda, en l'àmbit de la llengua i literatura grega cristiana, els Fets Apòcrifs dels Apòstols en conjunt i en comparació amb altres textos de l'època han estat estudiats en diferents treballs, entre els quals destaca el llibre Tecla de Iconio . Una santa ideal, un ideal de santa (2021). A més, actualment s'està participant de manera activa en l'elaboració de l'edició crítica, traducció i comentari dels Fets de Tomàs, dins del projecte “Edition, translation, and commentary of Acta Thomae”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Gorvern d'Espanya (2020-2023). D'altra banda, respecte de l'hagiografia grega, les recopilacions de miracles de sants del primer període de l'Imperi Bizantí han centrat la major part de treballs ja publicats, com ara la traducció espanyola de la Vida y Milagros de santaTecla publicada a la BAC o El culto a las santas y los santos en la Antigüedad tardía y la época bizantina a Síntesi, on també s'aborda la relació dels Fets apòcrifs dels apòstols com a antecedent directe de l'hagiografia posterior. En aquest àmbit, ha estat l'investigador principal del projecte “Tòpics literaris a l'hagiografia cristiana tardo-antiga en clau femenina” (GV/2020/013), finançat pel programa d'R+D+i de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital dins del subprograma Subvencions per a la realització de projectes d'R+D+i desenvolupats per grups d'investigació emergents (2020-2021). Recentment, s'ha obtingut finançament com a investigador principal per a un altre projecte finançat per la mateixa entitat i programa de beques per als anys 2022 i 2023 amb el títol “Tòpics literaris i narradors a la literatura martirial femenina” (CIGE/2021/075). Finalment, quant a la recepció de la literatura clàssica a la literatura de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement, l'objectiu principal ha estat analitzar la presència d'elements provinents de la tradició i la literatura clàssica en obres didàctiques i morals dirigides a dones dels segles XV i XVI.

Durant la realització de la tesi doctoral es va realitzar una estada de 7,5 mesos a l'Alma Mater Studiorum – Università di Bologna (Itàlia) i al segon semestre del curs 2013-2014 es va obtenir un lloc de professor visitant a la University of Memphis (Estats Units). L'agost del 2016 es va realitzar una estada de recerca a la Dumbarton Oaks Research Library de la Universitat de Harvard a Washington DC gràcies a l'obtenció d'una beca finançada per la pròpia institució. Des de setembre de 2017 a novembre del mateix any es va realitzar una estada de recerca de 3 mesos a la Université de Nantes finançada pel programa per al foment de la investigació de la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Al juliol de 2019 es va realitzar una estada de recerca i formació en llengua copta d'1 mes a l'Hill's Museum and Manuscript Library de St. John's University (Minnesota) finançat per Dumbarton Oaks. Al febrer de 2020 es va realitzar una altra estada de docència/investigació d'1 mes a la Universitat de l'Havana (Cuba), convidat per aquesta universitat. El maig del 2022 s'ha realitzat una estada de recerca de dues setmanes a la Rijksuniversiteit Groningen (Països Baixos). Des de setembre de 2014 a setembre de 2019 s'ha ocupat plaça de professor Ajudant Doctor a la Universitat de València amb canvi de perfil inclòs al setembre de 2016 mitjançant concurs de Didàctica de la llengua i la literatura a Filologia Clàssica. Des del 2020 s'ocupa plaça de Professor Titular d'Universitat.

Les publicacions superen en total les 70. Les llengües de les esmentades publicacions comprenen el català, el francès, l'anglès i l'italià.

S'ha pres part activa en més de 40 congressos, alguns celebrats a Bèlgica, Cuba, França, Itàlia, Portugal, Regne Unit i República Txeca.

S'ha participat activament a l'organització de congressos, la majoria amb caràcter internacional, entre els anys 2009-2022.

[Biografia, versió en valencià]

Ferran Robles i Sabater, llicenciat en Filologia Anglesa (2001) i en Filologia Alemanya (2002) per la Universitat de València, màster en Traducció per la Universidad de Sevilla (2007) i Doctor en Filologia per la Universitat de València (2006). Actualment és catedràtic d'universitat (des de 2024), adscrit al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València. Ha estat director del grup d'investigació reconegut Lingüística Contrastiva de l'Alemany i les Llengües Iberoromàniques (CLiGIR) i secretari de l'Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades (IULMA), del qual n'és director des de l'any 2024. Els seus camps de recerca abracen l'anàlisi del discurs, la gramàtica del text, la lingüística contrastiva i la lexicografia didàctica. És director de la revista internacional MonTI. Monografies de Traducció i Interpretació (ISSN 1889-4178, e-ISSN 1989-9335). Ha estat  responsable de sis congressos i simposis internacionals de lexicografia i lingüística contrastiva: Die Wörterbücher des Deutschen (2013), Contrastivica III: Deutsch-iberische Tagung zur kontrastiven Linguistik (2014), ¿Sin orden ni concierto? La estructura informativa en alemán, español y catalán (2017), I Simposio internacional de lingüística contrastiva de la lengua alemana (2019), II Simposio internacional de lingüística contrastiva de la lengua alemana (2020), Noves perspectives de la investigació en lingüística: la traducció de i a l'alemany (2022).

Josep Enric RUBIO ALBARRACÍN, llicenciat en Filologia Hispànica (1990) i en Filologia Catalana (1993) per la Universitat de València. Doctor en Filologia amb la tesi doctoral El llibre de contemplació en Déu de Ramon Llull (Els orígens de l'Art lul·liana) (1996), guardonada amb el "Premi Milà i Fontanals" de l'Institut d'Estudis Catalans. Premi extraordinari de llicenciatura i Premi extraordinaro de doctorat. La seua investigació se centra especialment en la gestació del mètode lul·lià de l'Art de trobar la veritat i en la seua presència en l'obra literària de Llull. Combina estudis sobre filosofia i teologia medieval en l'anàlisi de textos medievals com els sermons de sant Vicent Ferrer. En el camp de l'edició filològica ha editat l'Ars demonstrativa de Ramon Lull (ed. Brepols, Corpus Christianorum). Becat per la Fundació "Alexander von Humboldt" ha treballat com a investigador convidat en la Universitat de Freiburg in Breisgau (Alemanya). Profesor convidat de la "Càtedra Pierre Abélard" de filosofia medieval a la Universitat de la Sorbonne (París) l'any 2012. És membre de diversos comités editorials de publicacions científiques com ara les "Raimundi Lulli Opera Latina" (editorial Brepols), de la revista Studia Lulliana, o del "Patronat Ramon Llull" encarregat de l'edició crítica de les NEORL ("Nova Edició de les Obres de Ramon Llull"). És investigador Pirincipal del projecte de recerca competitiu finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats "La cultura literaria medieval y moderna en la tradición manuscrita e impresa (VI)" (ref. FFI2017-83960-P). Ha ocupat els càrrecs acadèmics de Secretari del Departament de Filologia Catalana (1998-2002) i de Vicedegà d'Estudis de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (2006-2012).

Mireia Vives Martínez és graduada en Estudis Anglesos (2016) i en Llengües Modernas y les seues Literatures (2018), i Doctora en Llengües, Literatures, Cultures, y les seues Aplicacions (2022) per la Universitat de València. Actualment és Ajudant Doctor al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la mateixa universitat. És membre del grup d'investigació permanent RIALE “Relaciones interculturales Alemania-España” (GIUV2013-078) de la Universitat de València (https://www.uv.es/riale), que té com a objetiu principal asseure les bases per a  una recerca integral de les relacions interculturals entre Espanya i els països de parla alemanya des de l'Edat Mitjana fins als nostres dies. Fins a l'actualitat, la seua investigació ha girat al voltant de la qüestió de l'agència de la dona en la literatura alemanya, un tema que ha explorat a la seua Tesi Doctoral (“Unschuldig sterb ich und doch in Schuld: La culpa como tema en la obra de Theodor Fontane a partir del caso de Effi Briest”), així com al voltant de les relacions interculturals Alemanya-Espanya a partir dels relats de viatgeres alemanyes decimonòniques a Espanya.