[ Traducció automàtica ]

[Biografia, versió en castellà]

MARÍA ROSA ÁLVAREZ SELLERS. Doctora en Filologia i Llicenciada en Filologia Hispànica (Universitat de València) i Filologia Portuguesa (Universitat de Salamanca), combina ambdues especialitats en la seua activitat investigadora.

Catedràtica de Filologia Gallega i Portuguesa adscrita al Departament de Filologia Espanyola (Universitat de València), imparteix la seua docència en tots els Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, encara que el Minor de Portugués s'inclou en  el Grau de Llengües Modernes i les seues Literatures.

Vicedegana de Cultura, Igualtat, Polítiques Inclusives i Sostenibilitat.

Degana en funcions de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (10/2/2025 a 4/8/2025).

Coordinadora de la Comissió Acadèmica del Títol del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures.

Coordinadora de l'Àrea de Filologia Portuguesa i Basca de la Universitat de València.

Pertany a la Junta de Facultat i participa en nombroses comissions universitàries i en les proves d'accés a la universitat.

Línies d'investigació: Literatura comparada – Edició crítica– Recepció – Traducció – Diccionaris – Teatre – Actors – Literatura espanyola – Segle d'Or – Calderón de la Barca – *Lope de Vega – Agustín *Moreto. Literatura portuguesa – Literatura brasilera– Gil Vicente – *António Ferreira – *Bernardim *Ribeiro – *Guimarãés Rosa – Entremesos ibèrics

Ha publicat treballs dedicats al teatre espanyol dels Segles d'Or (La tragedia española en el Siglo de Oro: La vida es sueño o el delito del nacimiento [Premi Nacional d'Assaig "Becerro de *Bengoa”], Diputació Foral de Alava; Análisis y evolución de la tragedia española en el Siglo de Oro: la tragedia amorosa, Kassel, Reichenberger, 3 *vols.) i a la literatura portuguesa i brasilera (Edició de Literatura portuguesa y literatura española: influencias y relaciones, Universitat de València; Edició de Castro de António Ferreira, Universidade da Coruña-Xunta de Galícia; João Guimarães Rosa: travesías por la ficción y la palabra, Vigo, Acadèmia del Hispanismo), a més de participar en nombrosos Congressos internacionals i col·laborar en diverses publicacions i revistes nacionals i estrangeres. Ha publicat llibres, edicions crítique i al voltant de cent articles i capítols de llibre. En 2019 ha publicat dues edicions crítiques: El bruto de Babilonia, de Matos Fragoso, Moreto i Càncer (Ed. Reichenberger) i l'Entremés del Dia de compadres (Ed. Universidade de Lisboa). En 2024 ha publicat l'edició crítica de La tragedia del duque de Berganza, de Álvaro Cubillo de Aragón (Ed. Reichenberger).

Ha rebut beques per a completar la seua formació acadèmica a Bèlgica, Itàlia, Estats Units i Portugal i ha fet classes i conferències en les universitats de Coïmbra, Lisboa, Bordeus i Tolosa de Llenguadoc.

És membre del Centre de Estudos de Teatre (CET) de la Universidade de Lisboa i del Centre de Literatura Portuguesa (CLP) de la Universidade de Coïmbra, així com dels Grups de Recerca Internacionals «Proteo-Moretianos», «Escrituras Literarias: Patrimonio y Actualidad» y «Circe-Early Modern European Theatre on Screen».

Ha participat en Projectes d'Investigació internacionals (I+D), entre els quals destaquen don projectes europeus: NIFLAR (Networked Interaction in Foreign Language Acquisition and Research), dirigit per la Universiteit Utrecht (2008-2010), dedicat a la innovació docent en llengues extranjeres y financiat per la Unió Europea (Lifelong Learning Programme Sub-programmes – Multilateral Projects, Networks, Accompanying measures) i Patrimonio Teatral Clásico Español. Textos e Instrumentos de Investigación (Consolider) (TC/12) (Ministeri de Ciència i Innovació. Pla Nacional I+D+I), en el qual participaven 49 universitats. Els últims projectes han sigut Escritura teatral colaborativa en el Siglo de Oro: análisis, interpretación y nuevos instrumentos de investigación (Centenario de Agustín Moreto, 1618-2018), 2018-2010 (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i Fons FEDER. Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d'Excel·lència), Entremezes ibéricos: inventariação, edição e estudo (ENTRIB), 2018-2021 Fundação per a la Ciência i la Tecnologia (Portugal) i fons FEDER (Programa Operacional Regional de Lisboa) i El teatro áureo en colaboración: textos, autorías, ámbitos literarios de sociabilidad y nuevos instrumentos de investigación (TAC) (Ministeri de Ciència i Innovació. Programa Estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema d'I+D+i i del Programa Estatal d'I+D+i Orientada als Reptes de la Societat). En l'actualitat forma part del projecte EMOTHE: Teatro europeo de los siglos XVI y XVII. Patrimonio y bases de datos (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Unió Europea).

Experta Avaluadora de Projectoe I+D: ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva) i AGAUR (Agencia de Gestión de Ayudas Unviersitarias y de Investigación.

Experta avaluadora de titulacions universitàries a Portugal A3ES (Portuguese Agency for the Assessment and Accreditation of Higher Education).

Participa en comitès d'avaluació de revistes internacionals: Hispanic Review, Rilce, Hipogrifo, Anuario Calderoniano, Quaderns de Filologia, MONTI, Límite, Studia Iberica et Americana, Hesperia, Anagnórisis, eHumanista, Abriu, Itinerarios, Dicenda, Celestinesca. Membre de comitès editorials: Estudios Portugueses y Brasileños; Nueva Revista del Pacífico; Quaderns de Filologia. Perfil a Base de Dades Internacional: “Who’s who”, IStReS Iberian Studies (Universidade de Lisboa).

María José Bertomeu Masià és Professora Titular d'Universitat del Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València. És Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Italiana i Doctora en Filologia per la mateixa Universitat. La seua trajectòria investigadora s'ha centrat en la recuperació i edició crítica de textos italians medievals i del Renaixement i en l'estudi de la llengua i les estratègies retòriques i lingüístiques, així com dels textos xifrats, des de les seues primeres publicacions fins a les publicacions més recents centrades en la correspondència de Margarita de Parma, duquessa de Parma i Piacenza i governadora dels Països Baixos. Ha format part de diversos projectes d'investigació centrats en la recuperació de la correspondència de les dones finançats pel Ministeri de Ciència, Les dones en la Casa d'Àustria (1526-1567). Corpus Documental I i II o el AICO de la Generalitat Valenciana Estratègies retòriques i expressió lingüística de les dones en la reivindicació dels seus drets en temps de Carles V, dirigits per la doctora Júlia Benavent, i en l'actualitat és co-IP del projecte Els codis lingüístics secrets de les dones de la Casa d'Àustria en temps de Carles V (ref. PID2021-126189NB-I00) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (2022-2026). Compta amb 3 sexennis d'investigació. Des de març de 2024 és Vicedegana d'Estudis de Postgrau i Investigació de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Natalia M. Campos Martín és doctora en Traducció i Interpretació per la Universitat de Màlaga i llicenciada en Filologia Francesa per la Universitat de Castella-la Manxa. Té un títol d'Experta en Traducció Jurídica, Jurada i Judicial per la UCLM i un Màster en Traducció Editorial per la UMU. Actualment, és professora Titular de universitat a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Departament de Filologia Francesa i Italiana) de la Universitat de València.

Compta amb dos sexennis d'investigació i imparteix diverses assignatures a la Universitat de València dins del Grau en Traducció i Filologia Francesa i del Màster en Traducció Creativa i Humanística. A més, ha participat com a professora convidada en altres màsters similars a les universitats de Múrcia, Còrdova i Màlaga.

La seua trajectòria investigadora va començar el 2006 dins del Grup Interuniversitari d'Investigació en Traducció (HUM 767) del PAIDI de la Junta d'Andalusia i va continuar amb un projecte d'investigació concedit per la Fundació Séneca en convocatòria competitiva (2011-2013). En aquest marc, va realitzar la seua tesi doctoral sota la direcció d'Emilio Ortega Arjonilla sobre la traducció jurídic-econòmica de contractes del francés a l'espanyol. Després del seu trasllat a València, el 2014 es va incorporar al grup d'investigació HISTRADCYT (sobre història de la traducció científica i mèdica), que des del 2018 està adscrit a l'Institut Interuniversitari López Piñero. En aquest context, ha participat activament en diversos projectes d'R+D (tant nacionals com europeus -AGIS-), projectes de la Generalitat Valenciana (2016-2017), així com en projectes d'innovació docent i altres activitats d'investigació i desenvolupament (organització de congressos, jornades, etc.).

Entre els seus resultats d'investigació, ha publicat més de 50 treballs, incloent llibres, articles en revistes especialitzades, capítols de llibres, traduccions i ressenyes. Entre les seues publicacions destaquen dos llibres monogràfics, 15 articles en revistes indexades de traducció (Onomazéin, Sendebar, Hermeneus, Hikma, etc.) i més de 35 capítols de llibres publicats en editorials de prestigi situades en les primeres posicions del SPI (Peter Lang, Comares, Tirant lo Blanch), així com en diverses editorials universitàries de prestigi (Cadis, València, Salamanca, Lleida, Còrdova i La Laguna).

Pel que fa a la difusió de resultats, ha participat en més de 20 congressos i jornades científiques, incloent 15 ponències en congressos internacionals, més de 8 ponències convidades i múltiples participacions en comitès organitzadors. Ha col·laborat amb diverses universitats i centres d'investigació d'Espanya (UMA, UAL, UGR, UCO i UCLM), Bèlgica (ISTI a Brussel·les), Argentina (Universitat de Rosario), Polònia (Universitat de Cracòvia), França (Lyon 2 i 3, Grenoble) i el Canadà (Universitat de Mont-real).

Ha realitzat estades d'investigació a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Màlaga (2006) per al desenvolupament de la seua tesi doctoral i, posteriorment, com a professora visitant el 2016. Més recentment, ha dut a terme estades postdoctorals com a investigadora visitant gràcies a beques competitives de la Generalitat Valenciana a la Universitat de Lyon 2 (2020, 2021) i Lyon 3 (2024) per a diversos projectes d'investigació amb els arxius Lacassagne, entre altres. També ha completat una estada d'investigació de tres mesos el 2022 a la Universitat de Mont-real, sota la direcció del professor Georges Bastin.

És mare d'una preciosa filla de 12 anys.

https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1031342

https://producciocientifica.uv.es/investigadores/335065/detalle

https://orcid.org/my-orcid?orcid=0000-0002-0267-977X

Vicent Cucarella Ramon és Professor Permanent Laboral al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València. És Llicenciat en Filologia Anglesa i Doctor en Filologia Anglesa (2017) amb una tesi doctoral sobre literatura afroestatunidenca. La seua recerca se centra en la literatura dels Estats Units i Canadà amb especial èmfasi en la literatura afroestatunidenca i la literatura afrocanadenca així com en la literatura afrodiaspòrica a través de l'Atlàntic Negre. Ha publicat articles a revistes nacionals i internacionals, així com capítols de llibre, sobre autors i autores afronord-americans com Zora Neale Hurston, Toni Morrison, Richard Wright, Langston Hughes, Jesmyn Ward, Wayde Compton, David Chariandy o Esi Edugyan, entre altres. És autor del llibre Sacred Femininity and the Politics of Affect in African American Women's Fiction (2018) així com de l'edició crítica del volum abolicionista contra l'esclavitud al Canadà The Refugee: Narrative of Fugitive Slaves in Canada (2021) de Benjamin Drew. Forma part del grup de recerca "(Un)Housing: Dwelling, Materiality and the Self in American Literature" (PID2020-115172GB-I00) del MINECO i és també membre del projecte "Les literatures (trans)ètniques nord-americanes en un context global: Representacions, Transformacions i Resistències" (GC/2019/114), i dels grups "British and American Transatlantic Women Writers" (BATWoW, GIUV2013-083) i CULIVIAN (GIUV2020-486), així com del grup d'innovació educativa NAPCED.

Cinta Gallent-Torres és professora ajudant doctora en el Departament de Filologia Francesa i Italiana.

És doctora en Intervenció Educativa per la Universitat de València (2016) i doctora en Educació per la Universitat de les Illes Balears (2025) (menció internacional); llicenciada en Filologia Francesa (Universitat de València, 2013), i en Traducció i Interpretació (Universitat Jaume I, 2002). Ha cursat també un Màster en Llengua i Literatura Espanyola (Master of Arts) en la Universitat de Connecticut (Uconn, 2005).

Ha impartit docència en la Universitat de Connecticut, el College of Continuing Studies, la Université Bourgogne Europe i diverses universitats espanyoles, tant públiques com privades. Participa habitualment en activitats de formació docent d'àmbit nacional i internacional, organitzades per institucions com el Karolinska Institutet, la Universidad Tecnológica del Uruguay, l'Institut Internacional de la UNESCO per a l'Educació Superior a Amèrica Llatina i el Carib, la Universidad Nacional Agraria de la Selva i la Universidad César Vallejo, entre altres. En l'àmbit de la Ha impartit docència a la Universitat de Connecticut, al College of Continuing Studies, a la Université Bourgogne Europe i a diverses universitats espanyoles, tant públiques com privades. Així mateix, participa habitualment en activitats de formació docent d’àmbit nacional i internacional, organitzades per institucions com el Karolinska Institutet, la Universidad Tecnológica del Uruguay, l’Institut Internacional de la UNESCO per a l’Educació Superior a Amèrica Llatina i el Carib, la Universidad Nacional Agraria de la Selva i la Universidad César Vallejo, entre altres. En l’àmbit de la formació lingüística, ha col·laborat amb el CEFIRE, diverses Escoles Oficials d'Idiomes i el Centre de Llengües de la Universitat de València.

Ha realitzat estades d'investigació a la Université Bourgogne Europe, la Universitat d'Estocolm i l'Institut Interuniversitari López Piñero d'Estudis Històrics i Socials sobre Ciència, Tecnologia, Medicina i Medi Ambient en la seua seu de la Universitat Jaume I (IILP-UJI).

El seu compromís amb la docència i la formació lingüística s'ha estés també a l'àmbit del voluntariat, en el qual ha participat en distints programes docents tant a Espanya com a Irlanda, els Estats Units i Suècia, països en els quals ha realitzat estades acadèmiques prolongades. A Suècia, va desenvolupar la seua experiència més recent en el Språkstudion Language Learning Resource Center (https://go.uv.es/cHn7tZ2), on va assumir funcions com a coordinadora de llengües (francès i català).  

Ha participat en 9 projectes d'innovació docent (4 d'ells com a IP), i en dos projectes nacionals finançats: IAPOST (ref. RTI2018-098314-B-I00) i IA-FIP (PID2022-141031NB-I00), tots dos com a membre de l'equip d'investigació.

Actualment, coordina la Xarxa Iberoamericana d'Ètica Digital i IA Educativa (REDIE), en el marc del Programa Iberoamericà de Ciència i Tecnologia per al Desenvolupament (CYTED) (2026-2029).

Durant el curs acadèmic 2025-2026, ha dirigit la Microcredencial Universitària en IA i Tecnologies Digitals per a l'Ensenyament i l'Aprenentatge de Llengües (https://anar.uv.es/NAvY27D), i la Microcredencial Universitària en Investigació i Innovació Responsable (RRI): Formant Agents de Canvi per a Enfortir la Confiança en la Ciència (https://anar.uv.es/Mc075Qu), ambdues de la Universitat de València-Fundación ADEIT.

La seua investigació se centra en l'ús ètic i responsable de la intel·ligència artificial en la docència i la investigació, i aborda temes com l'IAgiarisme, la deshonestedat acadèmica, el frau en la investigació i les revistes depredadores i segrestades. Així mateix, treballa sobre tecnologies emergents, l'ensenyament i l'aprenentatge de segones llengües, l'impacte de la IA en aquest àmbit i l'agència compartida del traductor. Investiga també el desenvolupament d'enfocaments d'aprenentatge crític entorn de la intel·ligència artificial (Critical Artificial Intelligence Learning, CAIL).

En 2026, ha estat seleccionada, entre 74 experts d’Europa i Àsia, per formar part de l’ASEF Higher Education Innovation Laboratory, un projecte internacional de caràcter competitiu orientat a l’elaboració d’un White Paper per als responsables acadèmics de les institucions d’educació superior, amb l’objectiu de promoure un ús ètic, responsable i igualitari de la intel·ligència artificial en l’àmbit universitari  (https://asef.org/wp-content/uploads/2026/08/ASEFInnoLab7-Conference_Participants-Resource-Persons-Booklet.pdf).

És membre dels grups d'investigació TeLL-Me (Teaching and Learning Languages in Multilingual Education), GRIAC (Grup de Recerca en Integritat Acadèmica i Científica), IGALA (Interdisciplinary Group on Active Learning and Assessment) i GIIIDEPSI (Grupo Interdisciplinario de Investigación en Inclusión, Intervención, Diversidad Educativa y Psicología), de la República Dominicana.

També és membre de l'Institut de Recherche et d'Action sur la Fraude et le Plagiat Académiques (IRAFPA, Suïssa), de la Xarxa Iberoamericana d'Investigació en Integritat Acadèmica (Red-IA) i de l'Aliança Forthem.

Recentment ha sigut guardonada amb el Premi Idees Motivem 2026 en la branca Arts i Humanitats, per la coordinació de l'equip Valentag (https://anar.uv.es/5dRaf9e).

Des de maig de 2024, forma part de la Comissió de Ciència Oberta de la Universitat de València, encarregada de desenvolupar la política institucional i adaptar l'avaluació acadèmica als compromisos de COARA (https://go.uv.es/RB3nRXx).

Des de juny de 2026 és vicedegana de Cultura, Innovació i Emprenedoria en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (FFTiC).

Actualment, combina la investigació, la docència i la transferència de coneixement amb el suport a centres i serveis universitaris en la implantació de bones pràctiques d'integritat acadèmica, especialment a Llatinoamèrica.

Diana González Pastor és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (1998), MBA per la School of International Studies (2005, ESCI-Universitat Pompeu Fabra) i doctora en Traducció i Interpretació per la Universitat Politècnica de València (2012). Traductora jurada en el parell de llengües anglés-español (2000). Professora de traducció i llengua anglesa adscrita al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València. Ha estat investigadora principal del Projecte de Investigació DITAPE, Docència i Investigació per a la Traducció Automàtica i la Posedició (GV/2021/080), finançat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana (2021-2022) i coordinadora del Projecte d’Innovació Educativa POSEDITrad (2019-2021). És secretaria de l’Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades de la Comunitat Valenciana (IULMA) a la seu de València i codirectora de la colecció científica de les monografies d’aquest institut d’investigació. Desenvolupa la seua activitat investigadora al si del grup CiTrans. Les seues àrees principals de recerca són la traducció turística, les tecnologies de la traducció i la didàctica de la traducció.

Jesús Jiménez Martínez, llicenciat en Filologia Hispànica (especialitat: Valencià) per la Universitat de València (1990). Doctor en Filologia per la Universitat de València (1997) amb la tesi doctoral L'estructura sil·làbica del dialecte valencià, dirigida pels professors Ángel López-García i Manuel Pérez Saldanya. Premi extraordinari de llicenciatura i premi extraordinari de doctorat. Actualment, treballa com a catedràtic d’universitat adscrit al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (1999). Des del setembre de 2018 fins al febrer de 2025 ha dirigit el Departament de Filologia Catalana; ha exercit també els càrrecs de secretari del Departament de Filologia Catalana (2002-2006) i de coordinador del Grau en Filologia Catalana (2010-2015). És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (des de 2008). Les seues àrees de docència i investigació se centren en la fonètica i la fonologia del català, la variació lingüística, la dialectologia i la correcció de textos. En aquests àmbits, dirigeix el grup Variació, canvi lingüístic i ús - Vacàlic+ de la Universitat de València (GIUV2013-137) i participa en el grup de recerca Gevad (Grup d'estudi de la variació dialectal), adscrit a la Universitat de Barcelona (projecte actual: PID2023-150846NB-C31), i en el Grup d’estudi de la variació (GEV), grup consolidat adscrit a la Universitat de Barcelona (2021SGR01084; IP: Lluís Payrató). És autor del llibre L’estructura sil·làbica del català (PAM / IIFV, 1999) i de diversos articles en monografies i revistes com Caplletra, Catalan Journal of Linguistics, Cultura, Lenguaje y Representación, Estudios Catalanes, Estudios de Fonética Experimental, Estudis Romànics, Italian Journal of Linguistics, Revista de Filología de la Universidad de la Laguna, Revista de Filología Románica, RLA - Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, Probus, Treballs de Sociolingüística Catalana, Verba, Zeitschrift für Katalanistik o Zeitschrift für romanische Philologie.

Violeta Martínez-Paricio és professora titular de Lingüística General a la Universitat de València. El llistat complet de les seues publicacions pot consultar-se ací.

Doctora en Lingüística per la Universitat de Tromsø-Arctic University of Norway, va realitzar la seua tesi doctoral al centre d'excel·lència noruec CASTL (Center for Advanced Study in Theoretical Linguistics) (2009-2013) i, després d'això, va estar contractada a la Norwegian University of Science and Technology (NTNU, Trondheim, 2014). L'any 2016 va obtenir dos contractes postdoctorals competitius (VALi+D i Juan de la Cierva), mitjançant els quals es va incorporar a la universitat espanyola. L'any 2019 va ser contractada com a Professora Ajudant Doctora a la Universidad Complutense de Madrid, on va impartir classes dos anys. Ha realitzat estades de recerca, predoctorals i postdoctorals, en centres d'investigació punters en els estudis lingüístics (University of California Santa Cruz, University of Manchester, Utrecht Institute of Linguistics, Centro de Linguística da Universidade de Lisboa) i ha participat en dos Linguistic Summer Institutes de la Linguistic Society of America (a la University of Califòrnia Berkeley en 2009 i a la University of Colorado Boulder en 2011). Actualment, és co-IP d'un projecte nacional d'investigació ("La interacció entre la fonologia i els components fonètic i morfosintàctic: reptes actuals per a l'estudi de la variació lingüística"), finançat pel MICIU i l'AEI (PID2023-150846NB-C31). En 2023-2024 va ser IP d'un projecte autonòmic per a grups emergents sobre fonologia mètrica finançat per la Generalitat Valenciana (CIGE/2022/114). És membre del Grup d'Estudi de la Variació Dialectal (GEVAD) de la Universitat de Barcelona.

Les seues línies d'investigació, dins de la lingüística, s'inscriuen en l'àmbit de la fonologia i la morfofonologia, des d'una perspectiva interlingüística i teòrica. En els seus treballs ha abordat qüestions relacionades amb la teoria mètrica de l'accent, el ritme, la fonologia prosòdica i la interacció entre la fonologia i la morfologia. Ha publicat articles en revistes d'alt impacte (Phonology, Linguistic Inquiry, Natural Language & Linguistic Theory, Linguistics, Verba…), llibres i capítols de llibre en prestigioses editorials (Cambridge University Press, Routledge, Tirant lo Blanch, Síntesis…) i ha presentat els seus treballs en nombrosos congressos internacionals.

Al costat de la seua línia d'investigació teòrica, des del 2014 col·labora amb un equip multidisciplinari a Noruega (NTNU), amb qui ha desenvolupat CALST (Computer-Assisted Listening and Speaking Tutor), una plataforma virtual per a la didàctica de la pronunciació de segones llengües i ha implementat la base de dades multilingüe L1-L2map. Ací es pot accedir al prototip del CALST, Pygmalion: https://pygmalion.hf.ntnu.no/

Des de gener de 2026, és vicedegana d'Estudis de Postgrau i Investigació de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV.

Eulàlia Miralles Jori (Barcelona, 1971). Llicenciada (1994) i doctora (2001) en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, on vaig ser becària predoctoral (1996-1999), investigadora i professora associada (2000; 2002). He estat becària postdoctoral i investigadora a la Universitat de Girona (2002-2004; 2006-2008), investigadora a la Universidad de Córdoba (2008) i becària postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona (2008-2010). El 2011 m'incorporo a la Universitat de València com a professora contractada doctora i des de 2012 sóc professora titular. He impartit docència a la Universitat Oberta de Catalunya (des de 2007) i com a professora visitant a les universitats de Nottingham (2009), Roma-Tre (2013), Ca’Foscari de Venècia (2015), Pompeu Fabra. Barcelona (2029), Sassari (2022), Autònoma de Barcelona (2022), degli Studi di Napoli Federico II (2023) i degli Studi di Salerno (2024). El 2024-25 ocupo la Visiting Chair Joan Corominas of Catalan Studies a la University of Chicago. Sóc membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, l'Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona / Institut d'Estudis Catalans, l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona i el Center for Catalan Studies de la University of California-Santa Barbara. La meva recerca se centra en l'estudi de la cultura literària de l'Edat Moderna, del segle XV al XIX, amb preferència per la literatura de no ficció (historiografia, cròniques, dietaris, memòries, llibres de comptes, etc.), especialment durant el període del barroc. M'interessen sobretot l'edició de textos i la història cultural. Des de fa uns anys, m'ocupo de la literatura de caràcter històric i política (de ficció i no ficció), la història de les identitats i contraidentitats (especialment pel que fa a la construcció de la identitat nacional catalana), la poesia culta (Joan Pujol i Francesc Fontanella, entre d'altres) i la literatura escrita per dones seglars.

Manuel Pérez Saldanya, nascut a València l’any 1962, és llicenciat en Filologia Hispànica (secció valencià) i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València. Actualment treballa com a catedràtic d’universitat en el departament de Filologia Catalana de l’esmentada universitat. La seua investigació se centra sobretot en la morfologia i la sintaxi del català i del castellà, tant des d’una perspectiva sincrònica com diacrònica. En tots aquests àmbits ha participat en algunes de les obres col·lectives més rellevants que s’han publicat en els últims anys, com ara la Gramática descriptiva de la lengua española, la Gramàtica del català contemporani, o la Sintaxis histórica del español.

Els seus treballs sobre el mode i el temps verbal en castellà i català han tingut una especial incidència, i l’anàlisi que s’hi proposa ha estat tinguda en compte per diferents investigadors, com mostren les nombroses citen que apareixen en Google Scholar dels seus capítols “El modo en las subordinadas relativas y adverbiales” o “Les relacions temporals i aspectuals”, publicats en obres col·lectives. En aquests treballs es delimiten d’una manera detallada les propietats sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques de les categories del temps, l’aspecte i el mode, i s’exemplifiquen a partir de contextos extrets corpus extensos.

Són igualment remarcables els estudis diacrònics basats en processos de gramaticalització i de reanàlisi o en canvis analògics, tant per la seua novetat teòrica en el moment en què es van realitzar alguns d’ells com pels resultats de la investigació, centrada en aspectes tan diversos com ara la formació de preposicions, perífrasis verbals o nexes conjuntius, els canvis en els esquemes condicionals o els canvis analògics experimentats pel verb en català. En Google Scholar, es recullen nombroses cites del llibre Del llatí al català, en què apareixen recollits alguns d’aquests treballs.

Dins de l’àmbit hispànic, ha estat un dels primers investigadors a introduir models teòrica que s’han mostrat molt útils per a l’estudi del canvi lingüístic. Així, els seus primers treballs dins el marc teòric de la gramaticalització es remunten a 1994. Així mateix, en el camp de la morfologia, també van ser pioners treballs vinculats a la Morfologia Natural y a l’anàlisi de la flexió y dels paradigmes flexius a partir de principis teòrics de base cognitiva i semiòtica, i de principis de morfologia autònoma.

Mostra del seu interès per la teoria lingüística és també el Diccionari de Lingüística, publicat en col·laboració amb altres dues investigadores el 1998. Es tracta del primer diccionari que comprèn totes les disciplines lingüístiques i els principals marcs teòrics (estructuralisme, funcionalisme, models de gramàtica generativa, gramàtiques naturals, lingüística cognitiva, sintaxi autolèxica, teoria de l’optimitat, etc. i que dona equivalències de cada terme en castellà, francès i anglès. La segona edició del diccionari, revisada i molt ampliada, ha estst editada per l'AVL i el TERMCAT (València, 2022) i es pot consultar en línia en la bases de dades de diccionaris en línia del TERMCAT (https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308).

Ha col·laborat també en obres gramaticals d’institucions acadèmiques normatives. Sobre aquest tema es pot destacar la seua contribució com a ponent en la Gramàtica normativa valenciana (Valencia: Acadèmia Valenciana de la Llengua), i com a director i ponent, junt amb Joan Solà i Gemma Rigau, en la Gramàtica de la llengua catalana del Institut d’Estudis Catalans (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016), a més de la seua col·laboració com a consultor en la Nueva gramática de la lengua española de la Real Academia de la Lengua Española (Madrid: Espasa, 2009). Es membre de l’Institut d’Esdudis Catalans des de 1997, membre corresponent de la Real Academia Española des de 2016 i ha estat membre de l’Acadèmia Valencia de la Llengua des de 2006 a 2016.

Ferran Robles i Sabater, llicenciat en Filologia Anglesa (2001) i en Filologia Alemanya (2002) per la Universitat de València, màster en Traducció per la Universidad de Sevilla (2007) i Doctor en Filologia per la Universitat de València (2006). Actualment és catedràtic d'universitat (des de 2024), adscrit al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València. Ha estat director del grup d'investigació reconegut Lingüística Contrastiva de l'Alemany i les Llengües Iberoromàniques (CLiGIR) i secretari de l'Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades (IULMA), del qual n'és director des de l'any 2024. Els seus camps de recerca abracen l'anàlisi del discurs, la gramàtica del text, la lingüística contrastiva i la lexicografia didàctica. És director de la revista internacional MonTI. Monografies de Traducció i Interpretació (ISSN 1889-4178, e-ISSN 1989-9335). Ha estat  responsable de sis congressos i simposis internacionals de lexicografia i lingüística contrastiva: Die Wörterbücher des Deutschen (2013), Contrastivica III: Deutsch-iberische Tagung zur kontrastiven Linguistik (2014), ¿Sin orden ni concierto? La estructura informativa en alemán, español y catalán (2017), I Simposio internacional de lingüística contrastiva de la lengua alemana (2019), II Simposio internacional de lingüística contrastiva de la lengua alemana (2020), Noves perspectives de la investigació en lingüística: la traducció de i a l'alemany (2022).

Rita Rodríguez Varela és doctora en Llengües Modernes amb una tesi defensada el 2018 sota el títol “En busca de la palabra. Memoria y trauma en los testimonios del exilio español en Francia”. Actualment, és professora Ajudant Doctora al departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València.
Les seues línies d'investigació se centren en:
1- la literatura testimonial de finals del segle XX i principis del XXI; concretament, en l'expressió literària del trauma i el paper de la memòria.
2- la literatura femenina de viatges
3- la literatura femenina medieval
És membre actiu dels grups d'investigació Midel (Memoria e Identidades literarias y culturales), Memory Novels Lab (LABORATORIO DIGITAL DE NOVELAS SOBRE MEMORIA HISTÓRICA ESPAÑOLA) i Trans.Arch (Proyecto Archivos en Transición: Memorias colectivas y usos subalternos).
Ha realitzat estades d'investigació a la Università degli Studi di Firenze i a la Universitat Complutense de Madrid.
Ha publicat un estudi i traducció de la novel·la de viatges "Viaje de una mujer a Spiztberg" de Léonie d'Aunet a l'editorial Peter Lang el 2023, així com de les cartes "El debate sobre el Libro de la Rosa" de Christine de Pizan a l'editorial Dyckinson. Així mateix, ha publicat la monografia "El mundo según Jorge Semprún" (2024) a l'editorial Peter Lang.
Ha publicat articles científics i ha col·laborat en estudis monogràfics sobre l'obra d'autors com Jorge Semprún, Isabelle Alonso, Claude Esteban, Albert Camus, Monique Proulx o Élie Buzyn. Ha pronunciat i organitzat ponències en diverses universitats, com la Université Michel de Montaigne, Bordeaux 3, la Université Paris Nanterre, la Universitat de València, Tarragona o Lleó.

Professor contractat doctor del Departament de Filologia Clàssica de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. És diplomat en professorat d’Educació General Básica (1986) y licenciado (1989) y doctor en filologia clàssica (2000) per la Universitat de València.  

Ha impartit docència en la Unitat de Llatí, en assignatures de l’’àmbit de la lingüística y de literatura latina i en el camp de la tradició y recepció de la cultura clàssica. També ha participat en la docència del Màster de Professorat de Secundària i en el Màster d’Investigació en Llengüas i Literatures. 

Forma part del grup d’investigació del Diccionario Hispánico de la Tradición Clásica (DHTC), amb seu a la Universidad Complutense de Madrid, i ha estat membre de diversos projectes sobre recepció de la literatura clàssica de la Universitat de València, com ara el Grup de Investigació en Recepció de les Literatures Clàssiques (GIRLC) i el Grup d’Investigació en Retòrica, Humanisme i Tradició Clàssica (GIRHTC), al si dels quals ha realitzat la major part del seu treball de recerca. 

Entre les seues publicacions destaquen Vida i mort de la llengua llatina: una polémica lingüística al segle XVIII (PUV, 2004), “Julio César y el cesarismo bonapartista. Ideología, política y literatura”, Revista de historiografía (RevHisto), 2014; “La misa del ateo: liturgia pagana y provocación en el Pantheisticon (1720) de John Toland, Calamus renascens: Revista de humanismo y tradición clásica, 2013; “Rhetor, rex: la retórica como instrumento rector de la sociedad en los Institutionum rhetoricarum libri III (1554) de Fadrique Furio Ceriol”, Ágora : estudos clássicos em debate, 2018. 

En l’àmbit de la gestió acadèmica, és des de 2018 vicedegà de postgrau i investigación de la FFTiC.