Catedràtic de Filologia Llatina en la Universitat de València. Les seues línies de treball estan centrades en l'àmbit de la literatura clàssica i de l'humanisme. En el primer camp són destacades les seues aportacions sobre el gènere satíric; en el segon, els seus nombrosos treballs sobre Juan Luis Vives, Vicente Mariner o Manuel Martí. En conjunt, ha escrit més de cent treballs en revistes i editorials de prestigi que fan aportacions noves en el camp de la teoria de les idees, de l'hermenèutica renaixentista i d'altres camps filològics com la mètrica.

Ingrid García Wistädt és llicenciada en Filologia Alemanya (2000) i en Filologia Anglesa (1998), diplomada en Treball Social (1993) i Doctora en Filologia (2005) per la Universitat de València. Actualment, és Professora Titular de Filologia Alemanya, adscrita al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la UV. Ha participat en nombrosos projectes d'investigació i és membre del grup permanent d'investigació RIALE (https://www.uv.es/riale) de la UV (GIUV2013-078), la principal activitat de la qual consisteix a establir les bases per a una investigació integral de les relacions interculturals entre Espanya i els països de parla alemanya des de l'Edat mitjana fins als nostres dies. Els seus camps d'investigació principals en l'actualitat, a més dels relacionats amb el tema de la tesi doctoral (Del Minnesänger a l'artista romàntic. El romanticisme de Ludwig Tieck a través de la figura del músic i la seua configuració literària), es mouen precisament en l'àmbit de les relacions interculturals entre Alemanya i Espanya, especialment la literatura de viatgers alemanys per Espanya en el segle XIX. En l'àmbit de la docència imparteix literatura alemanya des dels seus començaments fins al segle XIX. També ha participat en múltiples labors de gestió, a més de formar part del Claustre de la Universitat i de la Junta de Facultat i participar en diferents comissions acadèmiques, entre els anys 2006-2018 ha sigut Secretària del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya i des de 2019 és directora del Màster Universitari d'Investigació en Llengües i Literatures.

Mikel Labiano es va doctorar en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca l'any 1999 amb una tesi sobre les interjeccions a la comèdia aristofànica, sota la direcció d'Antonio López Eire, de qui va rebre una sòlida formació lingüística i rigor filològic. Després de diversos llocs acadèmics a les Universitats de la Rioja i Complutense de Madrid, l'any 2003 va obtenir per concurs oposició una plaça de professor titular a la Universitat de València, càrrec que ocupa des d'aquesta data fins al moment actual.

La seua tesi doctoral va vore un any més tard la llum en forma de llibre (Estudio de las interjecciones en las comedias de Aristófanes, Amsterdam 2000), les observacions i dades de les quals són habitualment emprats, per exemple, en la sèrie de comentaris aristofànics que S. Douglas Olson està publicant a Oxford University Press en aquests darrers anys (Acharnians, 2002; Thesmophoriazusae, 2004; Wasps, 2016). L'estudi de les interjeccions del grec antic s'emmarca en una línia de recerca més àmplia que concerneix la llengua conversacional de l'àtic, en la mesura que ens hi podem aproximar a través dels textos, fonamentalment dramàtics.

Al costat d'aquesta línia de recerca a la comèdia aristofànica, particularment en tot allò relacionat amb la llengua conversacional del grec antic, ha estudiat també la tragèdia euripidea, de la qual ha publicat algunes traduccions a l'Editorial Càtedra i Aliança Editorial (Eurípides. Tragedias II. Madrid: Cátedra, 1999; Eurípides. Tragedias III. Madrid: Cátedra, 2000; Eurípides. El Cíclope. Ión. Reso. Madrid: Alianza Editorial, 2010), a més d'alguns estudis de tall lingüístic i filològic. També ha tingut ocasió d'estudiar aspectes lingüístics del Corpus Hippocraticum, en termes d'història de la llengua, per intentar contribuir a la llarga llista d'estudis que s'ocupen de la formació complexa d'aquest ric i variat corpus. Aquests estudis l'han portat també a participar en els darrers anys en dos projectes de recerca sobre falsificacions, pseudoepígrafs literaris i problemes d'autoria, amb una atenció especial al conjunt de cartes i escrits pseudoepígrafs de la Col·lecció hipocràtica.

Actualment està integrat al GRATUV (Grup de Recerca i Acció Teatral de la Universitat de València: https://www.uv.es/gratuv/), on es proposa seguir estudiant els modes d'expressió lingüística de la violència política a la comèdia grega antiga, concretament a la comèdia aristofànica, segons els models d'estudi de l'anàlisi conversacional i la (des)cortesia verbal aplicats amb èxit a les llengües indoeuropees modernes i, també, al grec antic en els darrers anys.

Manuel Pérez Saldanya, nascut a València l’any 1962, és llicenciat en Filologia Hispànica (secció valencià) i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València. Actualment treballa com a catedràtic d’universitat en el departament de Filologia Catalana de l’esmentada universitat. La seua investigació se centra sobretot en la morfologia i la sintaxi del català i del castellà, tant des d’una perspectiva sincrònica com diacrònica. En tots aquests àmbits ha participat en algunes de les obres col·lectives més rellevants que s’han publicat en els últims anys, com ara la Gramática descriptiva de la lengua española, la Gramàtica del català contemporani, o la Sintaxis histórica del español.

Els seus treballs sobre el mode i el temps verbal en castellà i català han tingut una especial incidència, i l’anàlisi que s’hi proposa ha estat tinguda en compte per diferents investigadors, com mostren les nombroses citen que apareixen en Google Scholar dels seus capítols “El modo en las subordinadas relativas y adverbiales” o “Les relacions temporals i aspectuals”, publicats en obres col·lectives. En aquests treballs es delimiten d’una manera detallada les propietats sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques de les categories del temps, l’aspecte i el mode, i s’exemplifiquen a partir de contextos extrets corpus extensos.

Són igualment remarcables els estudis diacrònics basats en processos de gramaticalització i de reanàlisi o en canvis analògics, tant per la seua novetat teòrica en el moment en què es van realitzar alguns d’ells com pels resultats de la investigació, centrada en aspectes tan diversos com ara la formació de preposicions, perífrasis verbals o nexes conjuntius, els canvis en els esquemes condicionals o els canvis analògics experimentats pel verb en català. En Google Scholar, es recullen nombroses cites del llibre Del llatí al català, en què apareixen recollits alguns d’aquests treballs.

Dins de l’àmbit hispànic, ha estat un dels primers investigadors a introduir models teòrica que s’han mostrat molt útils per a l’estudi del canvi lingüístic. Així, els seus primers treballs dins el marc teòric de la gramaticalització es remunten a 1994. Així mateix, en el camp de la morfologia, també van ser pioners treballs vinculats a la Morfologia Natural y a l’anàlisi de la flexió y dels paradigmes flexius a partir de principis teòrics de base cognitiva i semiòtica, i de principis de morfologia autònoma.

Mostra del seu interès per la teoria lingüística és també el Diccionari de Lingüística, publicat en col·laboració amb altres dues investigadores el 1998. Es tracta del primer diccionari que comprèn totes les disciplines lingüístiques i els principals marcs teòrics (estructuralisme, funcionalisme, models de gramàtica generativa, gramàtiques naturals, lingüística cognitiva, sintaxi autolèxica, teoria de l’optimitat, etc. i que dona equivalències de cada terme en castellà, francès i anglès. La segona edició del diccionari, revisada i molt ampliada, ha estst editada per l'AVL i el TERMCAT (València, 2022) i es pot consultar en línia en la bases de dades de diccionaris en línia del TERMCAT (https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308).

Ha col·laborat també en obres gramaticals d’institucions acadèmiques normatives. Sobre aquest tema es pot destacar la seua contribució com a ponent en la Gramàtica normativa valenciana (Valencia: Acadèmia Valenciana de la Llengua), i com a director i ponent, junt amb Joan Solà i Gemma Rigau, en la Gramàtica de la llengua catalana del Institut d’Estudis Catalans (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016), a més de la seua col·laboració com a consultor en la Nueva gramática de la lengua española de la Real Academia de la Lengua Española (Madrid: Espasa, 2009). Es membre de l’Institut d’Esdudis Catalans des de 1997, membre corresponent de la Real Academia Española des de 2016 i ha estat membre de l’Acadèmia Valencia de la Llengua des de 2006 a 2016.

Professora Titular en Llengua Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Facultat de Filològia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. És llicenciada i doctora en Filològia Hispànica. A més, va obtindre la llicenciatura en Filologia Anglogermànica per la UV i en Filologia Portuguesa per la UB (amb premi extraordinari).

Ha impartit docència en les àrees de Filologia Portuguesa i de Llengua Espanyola, en la que va ser responsable d'assignatures relacionades amb la gramàtica històrica, el comentari lingüístic de textos i l'ús correcte de l'espanyol. En l'actualitat, la seua docència se centra en l'ensenyança-aprenentatge de l'espanyol com a llengua estrangera, tant en el grau com en el màster.

Forma part del grup de recerca de la UV HISLEDIA (Història i Historiografia de la Llengua Castellana en la seua Diacronia) i ha participat en diversos projectes competitius. Les seues línies d'investigació se centren fonamentalment en els estudis diacrònics de l'espanyol en contrast amb altres modalitats (portugués i català) : sintaxi i pragmàtica històriques, fraseologia històrica, fonètica i fonologia. Actualment, participa en el Projecte Variació i codificació fraseològica en la història de l'espanyol (segles XIII-XVIII) (CODIFRAS) amb referència PID2023-152770NB-I00, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (Projectes Generació de Coneixements 2023, Subprograma de generació del coneixement), dirigit pel Dr. Francisco Pedro Pla Colomer i el Dr. Santiago Vicente Llavata.

Entre les seues publicacions mès recents destaquen: "Estudio histórico del proceso de pragmatización de construcciones fraseológicas con los esquemas Voto a… y Voto va… en español" (Artifara, 2024.2);  "Apuntes sobre el proceso de gramaticalización y pragmatización de algunas combinaciones interjectivas con núcleo Dios" en Investigaciones léxicas. Estados, temas y rudimentos. Líneas de investigación del Seminario de Lexicografía Hispánica (2021, Octaedro); “Para la historia románica de cabo: Combinaciones locucionales en el período postalfonsí”, en Cómo se hacen las unidades fraseológicas: continuidad y renovación en la diacronía del espacio castellano (2018, Peter Lang); “La expresión de la causa a través de las combinaciones locucionales prepositivas medievales en las crónicas alfonsíes y en sus traducciones al gallego y al portugués” (amb Adela García Valle), en La fraseología a través de la historia de la lengua española y su historiografía (2017, Tirant lo Blanch); “El origen de algunas locuciones prepositivas en gallego y portugués. Análisis de las crónicas medievales” , en Fraseología española: diacronía y codificación. (2016, Madrid, CSIC); “De injurias y blasfemias: insultos y otros actos descorteses en los procesos inquisitoriales de los siglos XVI y XVII”, en Los poderes de la palabra. El improperio en la cultura hispánica del Siglo de Oro (2013, Peter Lang); “Contraste con otras modalidades hispánicas: castellano y portugués en el siglo XVI”, en Historia de la pronunciación de la lengua castellana (2013, Peter Lang).

Ha compaginat la docència i la investigació amb la gestió acadèmica en la Facultat de Filològia, Traducció i Comunicació. De 2012 al 2018 va ser vicedegana d'Ordenació Acadèmica i Qualitat i des de març del 2018 a març del 2024, va ostentar el càrrec de degana. Va codirigir el Màster en Investigació en Llengües i Literatures des d'abril de 2014 fins a novembre de 2018. És membre electe de la Junta de Facultat des de 2011 i del Claustre des de 2013.

Josep Enric RUBIO ALBARRACÍN, llicenciat en Filologia Hispànica (1990) i en Filologia Catalana (1993) per la Universitat de València. Doctor en Filologia amb la tesi doctoral El llibre de contemplació en Déu de Ramon Llull (Els orígens de l'Art lul·liana) (1996), guardonada amb el "Premi Milà i Fontanals" de l'Institut d'Estudis Catalans. Premi extraordinari de llicenciatura i Premi extraordinaro de doctorat. La seua investigació se centra especialment en la gestació del mètode lul·lià de l'Art de trobar la veritat i en la seua presència en l'obra literària de Llull. Combina estudis sobre filosofia i teologia medieval en l'anàlisi de textos medievals com els sermons de sant Vicent Ferrer. En el camp de l'edició filològica ha editat l'Ars demonstrativa de Ramon Lull (ed. Brepols, Corpus Christianorum). Becat per la Fundació "Alexander von Humboldt" ha treballat com a investigador convidat en la Universitat de Freiburg in Breisgau (Alemanya). Profesor convidat de la "Càtedra Pierre Abélard" de filosofia medieval a la Universitat de la Sorbonne (París) l'any 2012. És membre de diversos comités editorials de publicacions científiques com ara les "Raimundi Lulli Opera Latina" (editorial Brepols), de la revista Studia Lulliana, o del "Patronat Ramon Llull" encarregat de l'edició crítica de les NEORL ("Nova Edició de les Obres de Ramon Llull"). És investigador Pirincipal del projecte de recerca competitiu finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats "La cultura literaria medieval y moderna en la tradición manuscrita e impresa (VI)" (ref. FFI2017-83960-P). Ha ocupat els càrrecs acadèmics de Secretari del Departament de Filologia Catalana (1998-2002) i de Vicedegà d'Estudis de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (2006-2012).

Ana R. Calero Valera és Professora Titular de Filologia Alemanya a la Universitat de València. Va presentar la seua tesi doctoral “Las obras de Heiner Müller en torno a Shakespeare: reescritura paródica” en 2001, i va obtenir el premi extraordinari de doctorat en 2004. Des de 2005, ha estat membre de diversos projectes de recerca sobre teatre contemporani i posdramàtic en llengua alemanya. Des de 2017, és membre del grup de recerca REPERCRI: https://repercrirg.com/es/equipo-de-investigacion/ana-rosa-calero-valera/.Ha realitzat estades de recerca en universitats alemanyes i nordamericanes (Johannes Gutenberg Universität-Mainz, Humboldt Universität-Berlin, Albert Ludwigs Universität-Freiburg, University of Virginia-Charlottesville).

Juntament amb Carmen Plaza Blázquez ha realitzat traduccions a l'espanyol, com Una herencia peligrosa (Gefährliche Verwandtschaft) de Zafer Şenocak (Editorial Pre-Textos, 2009). En les seues recerques aborda la literatura en llengua alemanya dels segles XX i XXI, principalment des dels següents eixos temàtics: La Primera Guerra Mundial i el període d'entreguerres, la literatura de la (post-)migració i de refugiats, estudis sobre la postmemòria i el teatre contemporani.

Algunes de les seues últimes publicacions són: „Glokalisierungsprozesse auf der Bühne: Karagöz, Keloglan und Perikızı“ (Lendemains, 2016, pp. 54-63); ¿A quién pertenecen los muertos? Su memoria y descanso en la literatura. Quaderns de Filologia – Estudis Literaris 2019: 24 (coedición con Olga Hinojosa Picón y Olaf Müller); “Diálogo entre memorias: perpetradores y víctimas en Brief in die Auberginenrepublik de Abbas Khider“. (Revista de Filología Alemana, 27, 2019, pp. 117-130); “Cemeteries as Sites of Memory of the First World War Dead”. En: Geographies of Perpetration. Re-Signifying Cultural Narratives of Mass Violence (Peter Lang, 2021, pp. 75-88); “Vivir y viajar peligrosamente: Ilsa Barea-Kulcsar y la Telefónica”. En: Grenzen überschreiten / Traspasando fronteras (Iberoamericana / Vervuert, 2021, pp. 171-181); “Literarische Rekonstruktion von NS-Zwangsarbeit in Natascha Wodins Sie kam aus Mariupol und Irgendwo in diesem Dunkel“. En: Arbeitswelten von gestern bis heute (Peter Lang, 2022, pp. 37-51); “Cementerios como espacios reales e imaginados en Heldenfriedhof, de Thomas Harlan”. En: Ferrer Mas, Anacleto & Jaume Peris Blanes (coords.): Crimen, Huella y Representación. (Valencia: Shangrila, 2023, pp. 167-194); “Nuevas voces posmigrantes: Hawaii, de Cihan Acar”. En: Maldonado-Alemán, Manuel (coord.): Constelaciones híbridas. Transculturalidad y transnacionalismo en la narrativa actual en lengua alemana. (Madrid: Síntesis, 2023, pp. 363-378); “Buchenwald and Ivan Ivanji’s Impossible Archive: The Voices of the Dead.” Transilvania, no. 2 (2024): 68-77.

Funcions de gestió en qualitat de Vicedegana d'Internacionalització i Innovació de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (2012-2024), i com a suport a la internacionalització per al Vicerectorat d'Internacionalització i Multilingüisme de la Universitat de València.

Marta Pilar Montañez Mesas és Doctora en Filología Hispánica per la Universitat de València, amb la tesi Marcadores discursivos conversacionales y posición final. Hacia una caracterización discursiva de sus funciones en unidades del habla, dirigida per D. Antonio Briz Gómez, amb què va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat.

Actualment, és Professora Permanent Laboral (PPL, antics C. Dr.) en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Prèviament, ha compatibilitzat la seua tasca docent i investigadora a la UV com a professora associada amb la docència de Llengua Castellana i Literatura en Ensenyament Secundari i Batxillerat, on és Funcionària de Carrera (Generalitat Valenciana, des de 2016, ara en excedència).

En la seua trajectòria investigadora, ha format part de diversos Projectes d’Investigació:

-Nuevas aportaciones al Diccionario de partículas del español, dirigit per D. Antonio Briz Gómez, del qual va ser Becària d’Investigació Predoctoral (amb una beca “V Segles” y la FPU del MEC a TC, 2006-2009.

- Estudio etnolingüístico y lexicográfico de la cultura del cuerpo en la sociedad actual” (BFF2003-01374), dirigit per J. A. Díaz Rojo, del CSIC (Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación “López Piñero”, Departamento de Historia de la Medicina, Facultad de Medicina y Odontología, Universitat de València), del qual va ser Becària d’Inici a la Investigació (CSIC) a TC, 2005.

- Transcripción y digitalización del corpus Val.Es.Co. (GV2007-160), finançat per la Conselleria d’Indústria, a càrrec de D. Salvador Pons Bordería, 2007.

-Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de la cortesía y descortesía verbales en español coloquial, del Ministerio de Ciencia e Innovación (Ref. FFI12009-07034), dirigit por el Dr. D. Antonio Hidalgo Navarro, 2009.

- Proyecto de Modernización del lenguaje jurídico (grupo de control: Valencia), dirigit conjuntament per la RAE, el Ministerio de Justicia y la Universitat de València, 2010.

- Actualment, Aportaciones para una caracterización diacrónica del siglo XX (Ref. PID2021-125222NB-I00), del Ministerio de Ciencia e Innovación, 2022, dirigit per D. Salvador Pons Bordería.

Des de 2005 es membre del grup de recerca Val.Es.Co. de la Universitat de València (www.uv.es/valesco), dedicat a l’estudi del registre col·loquial, les varietats diafàsiques de l’espanyol i l’oralitat. Les seues línies d’investigació són l’anàlisi del discurs, especialment, els marcadors del discurs i la posició discursiva, els gèneres orals i la sintaxi col·loquial.

És autora de diversos articles d’investigació i ressenyes relacionats amb la seua investigació principal, però també compta amb d’altes publicacions sobre Espanyol com a llengua estrangera i sobre llenguatge i comunicació no sexista.

Forma part del Grup d'Investigació i Transferència Lingualitarias (www.uv.es/lingualitarias).

Llicenciat en Filologia Clàssica (2008) i Filologia Francesa (2012) per la Universitat de València. Doctor en Filologia Grega per la Universitat de València (2013).

Les meves línies de recerca fonamentals són tres: 1) la llengua i la literatura grega cristiana, 2) l'hagiografia bizantina i 3) la recepció de la literatura clàssica a la literatura de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement. La primera i segona línia de recerca van confluir en el treball de tesi doctoral sobre els textos grecs sobre Santa Tecla –Fets de Pau i Tecla del segle II i Vida i Miracles de Santa Tecla del segle V– i a posteriori s'han concentrat en dos àrees ben diferenciades. D'una banda, en l'àmbit de la llengua i literatura grega cristiana, els Fets Apòcrifs dels Apòstols en conjunt i en comparació amb altres textos de l'època han estat estudiats en diferents treballs, entre els quals destaca el llibre Tecla de Iconio . Una santa ideal, un ideal de santa (2021). A més, actualment s'està participant de manera activa en l'elaboració de l'edició crítica, traducció i comentari dels Fets de Tomàs, dins del projecte “Edition, translation, and commentary of Acta Thomae”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Gorvern d'Espanya (2020-2023). D'altra banda, respecte de l'hagiografia grega, les recopilacions de miracles de sants del primer període de l'Imperi Bizantí han centrat la major part de treballs ja publicats, com ara la traducció espanyola de la Vida y Milagros de santaTecla publicada a la BAC o El culto a las santas y los santos en la Antigüedad tardía y la época bizantina a Síntesi, on també s'aborda la relació dels Fets apòcrifs dels apòstols com a antecedent directe de l'hagiografia posterior. En aquest àmbit, ha estat l'investigador principal del projecte “Tòpics literaris a l'hagiografia cristiana tardo-antiga en clau femenina” (GV/2020/013), finançat pel programa d'R+D+i de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital dins del subprograma Subvencions per a la realització de projectes d'R+D+i desenvolupats per grups d'investigació emergents (2020-2021). Recentment, s'ha obtingut finançament com a investigador principal per a un altre projecte finançat per la mateixa entitat i programa de beques per als anys 2022 i 2023 amb el títol “Tòpics literaris i narradors a la literatura martirial femenina” (CIGE/2021/075). Finalment, quant a la recepció de la literatura clàssica a la literatura de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement, l'objectiu principal ha estat analitzar la presència d'elements provinents de la tradició i la literatura clàssica en obres didàctiques i morals dirigides a dones dels segles XV i XVI.

Durant la realització de la tesi doctoral es va realitzar una estada de 7,5 mesos a l'Alma Mater Studiorum – Università di Bologna (Itàlia) i al segon semestre del curs 2013-2014 es va obtenir un lloc de professor visitant a la University of Memphis (Estats Units). L'agost del 2016 es va realitzar una estada de recerca a la Dumbarton Oaks Research Library de la Universitat de Harvard a Washington DC gràcies a l'obtenció d'una beca finançada per la pròpia institució. Des de setembre de 2017 a novembre del mateix any es va realitzar una estada de recerca de 3 mesos a la Université de Nantes finançada pel programa per al foment de la investigació de la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Al juliol de 2019 es va realitzar una estada de recerca i formació en llengua copta d'1 mes a l'Hill's Museum and Manuscript Library de St. John's University (Minnesota) finançat per Dumbarton Oaks. Al febrer de 2020 es va realitzar una altra estada de docència/investigació d'1 mes a la Universitat de l'Havana (Cuba), convidat per aquesta universitat. El maig del 2022 s'ha realitzat una estada de recerca de dues setmanes a la Rijksuniversiteit Groningen (Països Baixos). Des de setembre de 2014 a setembre de 2019 s'ha ocupat plaça de professor Ajudant Doctor a la Universitat de València amb canvi de perfil inclòs al setembre de 2016 mitjançant concurs de Didàctica de la llengua i la literatura a Filologia Clàssica. Des del 2020 s'ocupa plaça de Professor Titular d'Universitat.

Les publicacions superen en total les 70. Les llengües de les esmentades publicacions comprenen el català, el francès, l'anglès i l'italià.

S'ha pres part activa en més de 40 congressos, alguns celebrats a Bèlgica, Cuba, França, Itàlia, Portugal, Regne Unit i República Txeca.

S'ha participat activament a l'organització de congressos, la majoria amb caràcter internacional, entre els anys 2009-2022.

Natural de la ciutat alacantina d'Alcoi, 1974, estudia Filosofia a la Facultat de Filosofia de la Universitat de València. Compagina la seva formació de doctorat amb estudis de Sinologia al Centre d'Estudis Orientals de la Universitat d'Alacant i també estudia història i cultura xinesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus estudis per al DEA els realitza en el departament de Filosofia de la Universitat de València i compagina la seva formació sinológica amb una formació econòmic-comercial i empresarial cursant dues màsters. Obté un curs de postgrau en Filosofia i Religió a la Xina per la Universitat d'Alcalá i es gradua en la llicenciatura d'Estudis d'Àsia Oriental a la Universitat Oberta de Catalunya. Ingressa el 2010 a l'àrea d'Estudis d'Extrem Orient de la Facultat de FTyC de la Universitat de València com a professor associat i el 2015 es doctora amb menció internacional en Filosofia. En 2016 obté la seva acreditació ANECA com a Professor Ajudant Doctor i el 2017 aconsegueix la de Professor Contractat doctor.

Ha rebut formació i desenvolupat recerca predoctoral becat (Ministeri d'Afers Exteris d'Espanya i Agència Espanyola de Col·laboració Internacional, MAE-AECI) a la Universitat d'Estudis Internacionals de Xangai i postdoctoral també becat (SDChF, Hong Kong) a la Universitat xinesa de Hong Kong, la Universitat de Macau, la Universitat Nacional de Taiwan ia la Universitat de Pequín; a més d'altres estades curtes a centres especialitzats (Colmex, MGIMO, MGU, etc.).

Pertany des de 2017 a la Societat Acadèmica de Filosofia espanyola, a la Societat Espanyola d'Estudis d'Àsia Oriental i forma part del grup d'experts del programa universitari «Ruta de la Seda» de la Universitat de València, entre altres afiliacions: EACS, EACP, Ассоциация развития синологии , etc.

Des 2018 és professor Ajudant doctor i coordinador de la Unitat Docent de l'Àrea d'Estudis d'Àsia Oriental de la Universitat de València (UDAEAO-UV). A més de les seves responsabilitats docents, en el curs 2017-18 organitza el I Cicle de Conferències d'Àsia Oriental de la Universitat de València, que segueix anualment en actiu; i programa, dissenya i codirigeix ​​el primer títol propi en Estudis d'Àsia oriental: menció Xina de la Universitat de València per al curs 2018-19. En 2019 funda i presideix l'Associació Acadèmica Valenciana d'Estudis d'Àsia i Àfrica (AVEA). El curs 2019-20 codirigeix ​​el títol propi de la Universitat de València en Estudis d'Àsia oriental: Ruta de la Seda.

Col·labora activament en diverses activitats de divulgació i especialització en Sinologia i Estudis d'Àsia Oriental, reunint més de 60 de participacions a Congressos i/o Seminaris Internacionals i Mundials com a moderador, comentador, conferenciant convidat, ponent, etc; en un elenc d'institucions acadèmiques mundials des de Berkeley (USA) fins a Dunhuang (Xina), passant per la UCR (Costa Rica) i el Colmex (Mèxic) o MGIMO (Rússia) i Ca’Foscari (Itàlia), entre d'altres. Les Jornades, Reunions i Congressos nacionals superen les 20 convocatòries.

Entre la seva producció acadèmica i compromís investigador destaquen les seves múltiples i especialitzades publicacions reunint: 10 monografies, gairebé 20 capítols d'obres cientificotècniques i més de 35 articles en revistes científiques. També és destacable la seva actuació com a revisor especialista en més de 25 treballs de contingut divers en temes referents amb Estudis d'Àsia Oriental (EAO) per a publicacions d'índole internacional.

La seva línia de recerca i interès acadèmic gira entorn de la convergència entre la tradició xinesa de l'daoísmo i la seva repercussió i influència en el pensament filosòfic extra-sínic, especialment, l'europeu; així com l'Epistemologia, Antropologia i Metafísica de la doctrina xinesa de l'daoísmo. Això no obstant, es troba compromès amb la transversalitat de les aplicacions, lectures i discursos relacionats amb el concepte de «sinidad» en la cultura, filosofia, literatura, història, comerç i política xinesa & la Història de les relacions sinó-hispàniques. La Integració de continguts filosòfics xinesos i, per extensió asiàtics, en la formació filosòfica reglada a tots els nivells completa la seva biografia investigadora.

Anthony Nuckols és Professor Ajudant Doctor del departament de Filologia Anglesa i Alemanya en la Universitat de València. És llicenciat en Estudis Anglesos per la UNED i en Estudis Hispànics per la University of Virginia Charlottesville, Estats Units) i Doctor en Estudis Hispànics per la Universitat de València (2020).

Les seues línies d'investigació predominants aborden la literatura escrita sobre la guerra civil espanyol, tant en castellà com en anglés, la memòria històrica, els estudis sobre la memòria i el trauma i la relació d'aquests amb la literatura en els contextos dels països de parla anglesa, Espanya i Llatinoamèrica. Entre els seus estudis sobre la memòria i la literatura es destaca el llibre Asumir la ausencia. Poética de duelos inconclusos en la narrativa española del s. XXI (Iberoamericana-Vervuert, 2020) o l'estudi coordinat juntament amb Luz C. Souto Repercusiones internacionales sobre la guerra civil y el franquismo. Memorias empuñadas desde la periferia literaria (Peter Lang, 2023).

Actualment és membre del projecte d'Investigació Emergent "Memory Novels LAB: Laboratorio Digital sobre Memoria Histórica Española" (GV/2021/183), subvencionat per la Generalitat Valenciana i Coordinador d'obres en anglés de la base de dades del projecte. Ha sigut membre també de l'equip d'investigació del projecte Prometeu 2016/133 "Max *Aub i les confrontacions de la memòria històrica", coordinat per el catedràtic Joan *Oleza.

A més d'impartir assignatures de llengua i literatura en el Grau d'Estudis Anglesos de la Universitat de València, ha sigut també Professor Visitant en el Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I, on ha impartit assignatures de llengua anglesa i ha tutoritzat les pràctiques de traducció literària. També ha impartit cursos d'anglés acadèmic destinats a profesors i investigadors de la Universitat de València.

Mireia Vives Martínez és graduada en Estudis Anglesos (2016) i en Llengües Modernas y les seues Literatures (2018), i Doctora en Llengües, Literatures, Cultures, y les seues Aplicacions (2022) per la Universitat de València. Actualment és Ajudant Doctor al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la mateixa universitat. És membre del grup d'investigació permanent RIALE “Relaciones interculturales Alemania-España” (GIUV2013-078) de la Universitat de València (https://www.uv.es/riale), que té com a objetiu principal asseure les bases per a  una recerca integral de les relacions interculturals entre Espanya i els països de parla alemanya des de l'Edat Mitjana fins als nostres dies. Fins a l'actualitat, la seua investigació ha girat al voltant de la qüestió de l'agència de la dona en la literatura alemanya, un tema que ha explorat a la seua Tesi Doctoral (“Unschuldig sterb ich und doch in Schuld: La culpa como tema en la obra de Theodor Fontane a partir del caso de Effi Briest”), així com al voltant de les relacions interculturals Alemanya-Espanya a partir dels relats de viatgeres alemanyes decimonòniques a Espanya.