Marcos Centeno és professor (titular acreditat), especialista en cinema i estudis japonesos al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Anteriorment fou director del BA Japanese Studies a Birkbeck, University of London, on va impartir mòduls relacionats amb el cinema japonés, societat contemporània i mitjans de comunicació, cinema i memòria, i literatura . Centeno es amés Research Associate del Japan Research Centre de SOAS (School of Oriental and African Studies), University of London. En aqueste universitat fou professor en Film Studies per al Departament del Japó i Corea, on va coordinar el máster Global Cinemas and the Transcultural i va impartir cursos de cinema japonés i cinemes del món.

Els seus principals interessos d'investigació giren entorn del cinema japonés, els cinemes mundials, documental i formats de no ficció, teoria del cinema, transnacionalitat, representació de minories, en particular el poble ainu, memòria i avantguardes de postguerra. El seu projecte actual Japanese Documentary Filmmaker Haneda Sumiko. Authorship and Gender Discourses  està patrocinat per Sasakawa Foundation, The Japan Foundation, Birkbeck Research Committee Strategic Funds, BIMI (Birkbeck Institute for Moving Images) i The Open City Documentary Film Festival London. Anteriorment, el seu projecte Japanese Transnational *Cinema (2018/19)  va ser finançat per les fundacions Sasakawa i Daiwa, Waseda i el Ministeri d'Educació del Japó. El seu llargmetratge documental, Ainu. Pathways to Memory (2014) va ser traduït a diversos idiomes (anglés, japonés, espanyol i italià) i va rebre diversos premis per festivals internacionals de cinema i altres institucions (com el Museo Nacional de Antropologia, CSIC y el Govern del Pais Basc).

 Anteriorment, va treballar com a realitzador de televisió després d'exercir tasques com a editor, titulador, tècnic de continuïtat i operador de càmera. Durant els seus estudis de doctorat, va ser becari d'investigació en la Universitat de València (2009-2013) i investigador associat en la Universitat de Waseda, Tòquio.

És membre del comité directiu del Birkbeck Institute for the Moving Image (BIMI), de l´Asociación de Estudios Japoneses en España (AEJE), coordinador de la secció de Visual Arts de la European Association for Japanese Studies (EAJS) i examinador extern a Oxford Brookes University (2021-25). Ha sigut professor convidat per Pittsburgh University (EUA), Ochanomizu University a Tòquio, Nanzan University a Nagoya, i ha desenvolupat presentacions per invitació en altres universitats de Latinoamerica, Europa i el Japó. També  ha sigut investigador visitant en Université Sorbonne Nouvelle Paris 3 i Goethe Universität Frankfurt. Va completar estudis de grau a la Universitat de València (Premi Extraordinari de Llicenciatura) i a Tòquio, amb una beca de la Universitat de Waseda.

Ingrid García Wistädt és llicenciada en Filologia Alemanya (2000) i en Filologia Anglesa (1998), diplomada en Treball Social (1993) i Doctora en Filologia (2005) per la Universitat de València. Actualment, és Professora Titular de Filologia Alemanya, adscrita al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la UV. Ha participat en nombrosos projectes d'investigació i és membre del grup permanent d'investigació RIALE (https://www.uv.es/riale) de la UV (GIUV2013-078), la principal activitat de la qual consisteix a establir les bases per a una investigació integral de les relacions interculturals entre Espanya i els països de parla alemanya des de l'Edat mitjana fins als nostres dies. Els seus camps d'investigació principals en l'actualitat, a més dels relacionats amb el tema de la tesi doctoral (Del Minnesänger a l'artista romàntic. El romanticisme de Ludwig Tieck a través de la figura del músic i la seua configuració literària), es mouen precisament en l'àmbit de les relacions interculturals entre Alemanya i Espanya, especialment la literatura de viatgers alemanys per Espanya en el segle XIX. En l'àmbit de la docència imparteix literatura alemanya des dels seus començaments fins al segle XIX. També ha participat en múltiples labors de gestió, a més de formar part del Claustre de la Universitat i de la Junta de Facultat i participar en diferents comissions acadèmiques, entre els anys 2006-2018 ha sigut Secretària del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya i des de 2019 és directora del Màster Universitari d'Investigació en Llengües i Literatures.

Isabel Gutiérrez Koester va cursar els seus estudis de Filologia Alemanya i Anglesa en la Universitat de València i va presentar la seua tesi doctoral sobre mites femenins de l'aigua en la literatura alemany l'any 2000. Va obtindre tant el Premi Extraordinari de Llicenciatura com el de Doctorat. Des de l'any 2002 és professora titular de Filologia Alemanya en el Departament de Filològia Anglesa i Alemanya de la Facultat de Filològia, Traducció i Comunicació i concentra su docència principalment en l'àmbit de la literatura alemanya del segle XX i les arts audiovisuals.

La seua investigació més recent se centra en les relacions interculturals Espanya- Alemanya, desenrotllada en el marc de diversos projectes d'investigació finançats relacionats amb viatgers alemanys a Espanya, imatges, estereotips i topografies culturals. Destaquen entre ells "Viatgers alemanys a Espanya. Documentació i selecció de textos" (2007-2010) , "Imágenes i estereotips espanyols en llibres de viatge alemanys: evolució històrica entre realitat i ficció interculturales" (2011-2013), "Viatges i paratges. Topografies culturals dels viatgers alemanys en España" (2013-2016), "Evolució imagológica del Llevant valencià en l'odepórica alemanya" (2018-2019), "La visió femenina sobre Espanya: relats de viatgeres de parla alemanya en els segles XIX i XX" (2020-2021).

Gonçal López-Pampló (València, 1982) és llicenciat en Filologia Catalana (UV) i Filologia Anglesa (UNED). Màster en Educació i e-learning (UOC), es va doctorar el 2016 amb un tesi dirigida per la professora Carme Gregori Soldevila, que tractava sobre l'assaig com a gènere literari. Al voltant d'aquest treball ha publicat els llibre D'Ors a Fuster. Per una història de l'assaig en la literatura contemporània (PUV, 2017) i Primera lliçó sobre l'assaig (PAM / CMT, 2023), a més de diverses contribucions en llibres col·lectius, revistes acadèmiques i congressos. A hores d'ara, té dos sexennis d'investigació.

Professor associat des de 2007, entre 2014 i 2022 va ocupar el càrrec de director literari en Edicions Bromera i Algar Editorial. A partir de setembre de 2022 es dedica en exclusiva a la docència, la gestió i la investigació com a professor ajudant doctor del Departament de Filologia Catalana.

A hores d'ara és el coordinador de 4t del Grau en Filologia Catalana i participa en les comissions responsables de la comunicació del Departament de Filologia Catalana, els seminaris de recerca i l'Olimpíada de Valencià. A més a més, és membre de la Càtedra Fuster, de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i del Grup de Literatura Catalana Contemporània (GIUV2013-007). És secretari de la revista Quaderns de Filologia. Estudis Literaris i de la col·lecció "Folia Germà Colón" de l'IIFV. També forma part del comité de redacció de la Revista Valenciana de Filologia.

Amb el professor J. Àngel Cano coordina el projecte d'innovació educativa "Expressió oral i escrita en temps d'intel·ligència artificial: reptes i oportunitats en l'àrea de Filologia Catalana (1a fase)", dins del Grup Consolidat d'Innovació GESOLCAT. 

Profesora de la Universitat de València. Especialitzada en Lingüística i amb experiència a les àrees de Lingüística, Asia oriental, llengua japonesa i traducció. Ha treballat en lingüística teòrica, lingüística contrastiva i tipológica, ensenyament de llengües, etc. Ha colaborat amb diverses universitats a Europa, Asia i América. Ha publicat diversos articles i varies monografies en editorials de prestigi com Peter Lang, Arco Libros, Tirant, Universitat de València etc.

Professora Titular en Llengua Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Facultat de Filològia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. És llicenciada i doctora en Filològia Hispànica. A més, va obtindre la llicenciatura en Filologia Anglogermànica per la UV i en Filologia Portuguesa per la UB (amb premi extraordinari).

Ha impartit docència en les àrees de Filologia Portuguesa i de Llengua Espanyola, en la que va ser responsable d'assignatures relacionades amb la gramàtica històrica, el comentari lingüístic de textos i l'ús correcte de l'espanyol. En l'actualitat, la seua docència se centra en l'ensenyança-aprenentatge de l'espanyol com a llengua estrangera, tant en el grau com en el màster.

Forma part del grup de recerca de la UV HISLEDIA (Història i Historiografia de la Llengua Castellana en la seua Diacronia) i ha participat en diversos projectes competitius. Les seues línies d'investigació se centren fonamentalment en els estudis diacrònics de l'espanyol en contrast amb altres modalitats (portugués i català) : sintaxi i pragmàtica històriques, fraseologia històrica, fonètica i fonologia. Actualment, participa en el Projecte Variació i codificació fraseològica en la història de l'espanyol (segles XIII-XVIII) (CODIFRAS) amb referència PID2023-152770NB-I00, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (Projectes Generació de Coneixements 2023, Subprograma de generació del coneixement), dirigit pel Dr. Francisco Pedro Pla Colomer i el Dr. Santiago Vicente Llavata.

Entre les seues publicacions mès recents destaquen: "Estudio histórico del proceso de pragmatización de construcciones fraseológicas con los esquemas Voto a… y Voto va… en español" (Artifara, 2024.2);  "Apuntes sobre el proceso de gramaticalización y pragmatización de algunas combinaciones interjectivas con núcleo Dios" en Investigaciones léxicas. Estados, temas y rudimentos. Líneas de investigación del Seminario de Lexicografía Hispánica (2021, Octaedro); “Para la historia románica de cabo: Combinaciones locucionales en el período postalfonsí”, en Cómo se hacen las unidades fraseológicas: continuidad y renovación en la diacronía del espacio castellano (2018, Peter Lang); “La expresión de la causa a través de las combinaciones locucionales prepositivas medievales en las crónicas alfonsíes y en sus traducciones al gallego y al portugués” (amb Adela García Valle), en La fraseología a través de la historia de la lengua española y su historiografía (2017, Tirant lo Blanch); “El origen de algunas locuciones prepositivas en gallego y portugués. Análisis de las crónicas medievales” , en Fraseología española: diacronía y codificación. (2016, Madrid, CSIC); “De injurias y blasfemias: insultos y otros actos descorteses en los procesos inquisitoriales de los siglos XVI y XVII”, en Los poderes de la palabra. El improperio en la cultura hispánica del Siglo de Oro (2013, Peter Lang); “Contraste con otras modalidades hispánicas: castellano y portugués en el siglo XVI”, en Historia de la pronunciación de la lengua castellana (2013, Peter Lang).

Ha compaginat la docència i la investigació amb la gestió acadèmica en la Facultat de Filològia, Traducció i Comunicació. De 2012 al 2018 va ser vicedegana d'Ordenació Acadèmica i Qualitat i des de març del 2018 a març del 2024, va ostentar el càrrec de degana. Va codirigir el Màster en Investigació en Llengües i Literatures des d'abril de 2014 fins a novembre de 2018. És membre electe de la Junta de Facultat des de 2011 i del Claustre des de 2013.

[ Traducció automàtica ]

[Biografia, versió en castellà]

MARÍA ROSA ÁLVAREZ SELLERS. Doctora en Filologia i Llicenciada en Filologia Hispànica (Universitat de València) i Filologia Portuguesa (Universitat de Salamanca), combina ambdues especialitats en la seua activitat investigadora.

Catedràtica de Filologia Gallega i Portuguesa adscrita al Departament de Filologia Espanyola (Universitat de València), imparteix la seua docència en tots els Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, encara que el Minor de Portugués s'inclou en  el Grau de Llengües Modernes i les seues Literatures.

Vicedegana de Cultura, Igualtat, Polítiques Inclusives i Sostenibilitat.

Degana en funcions de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (10/2/2025 a 4/8/2025).

Coordinadora de la Comissió Acadèmica del Títol del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures.

Coordinadora de l'Àrea de Filologia Portuguesa i Basca de la Universitat de València.

Pertany a la Junta de Facultat i participa en nombroses comissions universitàries i en les proves d'accés a la universitat.

Línies d'investigació: Literatura comparada – Edició crítica– Recepció – Traducció – Diccionaris – Teatre – Actors – Literatura espanyola – Segle d'Or – Calderón de la Barca – *Lope de Vega – Agustín *Moreto. Literatura portuguesa – Literatura brasilera– Gil Vicente – *António Ferreira – *Bernardim *Ribeiro – *Guimarãés Rosa – Entremesos ibèrics

Ha publicat treballs dedicats al teatre espanyol dels Segles d'Or (La tragedia española en el Siglo de Oro: La vida es sueño o el delito del nacimiento [Premi Nacional d'Assaig "Becerro de *Bengoa”], Diputació Foral de Alava; Análisis y evolución de la tragedia española en el Siglo de Oro: la tragedia amorosa, Kassel, Reichenberger, 3 *vols.) i a la literatura portuguesa i brasilera (Edició de Literatura portuguesa y literatura española: influencias y relaciones, Universitat de València; Edició de Castro de António Ferreira, Universidade da Coruña-Xunta de Galícia; João Guimarães Rosa: travesías por la ficción y la palabra, Vigo, Acadèmia del Hispanismo), a més de participar en nombrosos Congressos internacionals i col·laborar en diverses publicacions i revistes nacionals i estrangeres. Ha publicat llibres, edicions crítique i al voltant de cent articles i capítols de llibre. En 2019 ha publicat dues edicions crítiques: El bruto de Babilonia, de Matos Fragoso, Moreto i Càncer (Ed. Reichenberger) i l'Entremés del Dia de compadres (Ed. Universidade de Lisboa). En 2024 ha publicat l'edició crítica de La tragedia del duque de Berganza, de Álvaro Cubillo de Aragón (Ed. Reichenberger).

Ha rebut beques per a completar la seua formació acadèmica a Bèlgica, Itàlia, Estats Units i Portugal i ha fet classes i conferències en les universitats de Coïmbra, Lisboa, Bordeus i Tolosa de Llenguadoc.

És membre del Centre de Estudos de Teatre (CET) de la Universidade de Lisboa i del Centre de Literatura Portuguesa (CLP) de la Universidade de Coïmbra, així com dels Grups de Recerca Internacionals «Proteo-Moretianos», «Escrituras Literarias: Patrimonio y Actualidad» y «Circe-Early Modern European Theatre on Screen».

Ha participat en Projectes d'Investigació internacionals (I+D), entre els quals destaquen don projectes europeus: NIFLAR (Networked Interaction in Foreign Language Acquisition and Research), dirigit per la Universiteit Utrecht (2008-2010), dedicat a la innovació docent en llengues extranjeres y financiat per la Unió Europea (Lifelong Learning Programme Sub-programmes – Multilateral Projects, Networks, Accompanying measures) i Patrimonio Teatral Clásico Español. Textos e Instrumentos de Investigación (Consolider) (TC/12) (Ministeri de Ciència i Innovació. Pla Nacional I+D+I), en el qual participaven 49 universitats. Els últims projectes han sigut Escritura teatral colaborativa en el Siglo de Oro: análisis, interpretación y nuevos instrumentos de investigación (Centenario de Agustín Moreto, 1618-2018), 2018-2010 (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i Fons FEDER. Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d'Excel·lència), Entremezes ibéricos: inventariação, edição e estudo (ENTRIB), 2018-2021 Fundação per a la Ciência i la Tecnologia (Portugal) i fons FEDER (Programa Operacional Regional de Lisboa) i El teatro áureo en colaboración: textos, autorías, ámbitos literarios de sociabilidad y nuevos instrumentos de investigación (TAC) (Ministeri de Ciència i Innovació. Programa Estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema d'I+D+i i del Programa Estatal d'I+D+i Orientada als Reptes de la Societat). En l'actualitat forma part del projecte EMOTHE: Teatro europeo de los siglos XVI y XVII. Patrimonio y bases de datos (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Unió Europea).

Experta Avaluadora de Projectoe I+D: ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva) i AGAUR (Agencia de Gestión de Ayudas Unviersitarias y de Investigación.

Experta avaluadora de titulacions universitàries a Portugal A3ES (Portuguese Agency for the Assessment and Accreditation of Higher Education).

Participa en comitès d'avaluació de revistes internacionals: Hispanic Review, Rilce, Hipogrifo, Anuario Calderoniano, Quaderns de Filologia, MONTI, Límite, Studia Iberica et Americana, Hesperia, Anagnórisis, eHumanista, Abriu, Itinerarios, Dicenda, Celestinesca. Membre de comitès editorials: Estudios Portugueses y Brasileños; Nueva Revista del Pacífico; Quaderns de Filologia. Perfil a Base de Dades Internacional: “Who’s who”, IStReS Iberian Studies (Universidade de Lisboa).

Mireia Vives Martínez és graduada en Estudis Anglesos (2016) i en Llengües Modernas y les seues Literatures (2018), i Doctora en Llengües, Literatures, Cultures, y les seues Aplicacions (2022) per la Universitat de València. Actualment és Ajudant Doctor al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la mateixa universitat. És membre del grup d'investigació permanent RIALE “Relaciones interculturales Alemania-España” (GIUV2013-078) de la Universitat de València (https://www.uv.es/riale), que té com a objetiu principal asseure les bases per a  una recerca integral de les relacions interculturals entre Espanya i els països de parla alemanya des de l'Edat Mitjana fins als nostres dies. Fins a l'actualitat, la seua investigació ha girat al voltant de la qüestió de l'agència de la dona en la literatura alemanya, un tema que ha explorat a la seua Tesi Doctoral (“Unschuldig sterb ich und doch in Schuld: La culpa como tema en la obra de Theodor Fontane a partir del caso de Effi Briest”), així com al voltant de les relacions interculturals Alemanya-Espanya a partir dels relats de viatgeres alemanyes decimonòniques a Espanya.