Credencials i càrrecs acadèmics:

• Graduat en Estudis Anglesos, Màster en Lingüística i Estudis Literaris i Doctorat en Llengües i Literatures (Poesia victoriana).
• Professor Permanent Laboral d'Estudis Anglesos a la Universitat de València (Espanya).
• Membre dels grups de recerca GRATUV i BatWoW.
• Secretari i avaluador del Consell Editorial de la Revista TYCHO.
• Investigador principal del projecte "La ficció biogràfica neovuitcentista: gènere i ètica en la cultura transatlàntica contemporània" (CIGE/2021/140).
• Autor en revistes i volums d'alt impacte científic: Routledge, Rhemata, Alicante Journal of English Studies, Publicacions de la Universitat de València, Philologica Canariensia, Miscelánea: A Journal of English and American Studies, entre d'altres.
• Antic investigador visitant a HALMA (Université de Lille, 2023), al Birkbeck College (University of London, 2018) i a la Université Paris Nanterre (2016 i 2017). 

Interessos de recerca: 

• Literatura comparada: gènere, recepció clàssica, filosofia i literatura
• Escriptores anglòfones de la (post)modernitat
• Tradició clàssica en la literatura anglesa (Safo i les seues hereues)
• Estudis de gènere i sexualitat en la cultura anglòfona
• La fenomenologia hermenèutica de Heidegger com a paradigma crític 
• Margaret Cavendish, Mary Robinson, Michael Field i Emma Donoghue
• Traducció d'autores anglòfones al castellà

Miguel Fuster-Márquez és professor catedràtic d'anglés en la Universitat de València i membre de l'Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades IULMA). Ha publicat investigació en l'aplicació d'enfocaments de corpus en els camps de la lexicologia anglesa, la fraseologia, el discurs, la variació i canvi lingüístic, metodologies d'ensenyament, i publicitat. Més recentment ha participat en projectes relacionats amb l'anàlisi crítica del discurs periodístic, on ha aplicat metodologies de corpus.

Ingrid García Wistädt és llicenciada en Filologia Alemanya (2000) i en Filologia Anglesa (1998), diplomada en Treball Social (1993) i Doctora en Filologia (2005) per la Universitat de València. Actualment, és Professora Titular de Filologia Alemanya, adscrita al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la UV. Ha participat en nombrosos projectes d'investigació i és membre del grup permanent d'investigació RIALE de la #UV (GIUV2013-078), la principal activitat de la qual consisteix a establir les bases per a una investigació integral de les relacions interculturals entre Espanya i els països de parla alemanya des de l'Edat mitjana fins als nostres dies. Els seus camps d'investigació principals en l'actualitat, a més dels relacionats amb el tema de la tesi doctoral (Del Minnesänger a l'artista romàntic. El romanticisme de Ludwig Tieck a través de la figura del músic i la seua configuració literària), es mouen precisament en l'àmbit de les relacions interculturals entre Alemanya i Espanya, especialment la literatura de viatgers alemanys per Espanya en el segle XIX. En l'àmbit de la docència imparteix literatura alemanya des dels seus començaments fins al segle XIX. També ha participat en múltiples labors de gestió, a més de formar part del Claustre de la Universitat i de la Junta de Facultat i participar en diferents comissions acadèmiques, entre els anys 2006-2018 ha sigut Secretària del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya i des de 2019 és directora del Màster Universitari d'Investigació en Llengües i Literatures.

Isabel Gutiérrez Koester va cursar els seus estudis de Filologia Alemanya i Anglesa en la Universitat de València i va presentar la seua tesi doctoral sobre mites femenins de l'aigua en la literatura alemany l'any 2000. Va obtindre tant el Premi Extraordinari de Llicenciatura com el de Doctorat. Des de l'any 2002 és professora titular de Filologia Alemanya en el Departament de Filològia Anglesa i Alemanya de la Facultat de Filològia, Traducció i Comunicació i concentra su docència principalment en l'àmbit de la literatura alemanya del segle XX i les arts audiovisuals.

La seua investigació més recent se centra en les relacions interculturals Espanya- Alemanya, desenrotllada en el marc de diversos projectes d'investigació finançats relacionats amb viatgers alemanys a Espanya, imatges, estereotips i topografies culturals. Destaquen entre ells "Viatgers alemanys a Espanya. Documentació i selecció de textos" (2007-2010) , "Imágenes i estereotips espanyols en llibres de viatge alemanys: evolució històrica entre realitat i ficció interculturales" (2011-2013), "Viatges i paratges. Topografies culturals dels viatgers alemanys en España" (2013-2016), "Evolució imagológica del Llevant valencià en l'odepórica alemanya" (2018-2019), "La visió femenina sobre Espanya: relats de viatgeres de parla alemanya en els segles XIX i XX" (2020-2021).

Brigitte Jirku, Doctora en Filologia Alemanya per la University of Wisconsin-Madison, USA (1990). Ha realitzat els seus estudis de filologia alemanya i francesa i ha impartit classes a diverses universitats, sobretot nord-americanes. Actualment treballa com a Catedràtica Universitària de Literatura Alemanya, adscrita al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya. En els darrers vint anys ha realitzat nombroses estades de recerca a universitats alemanyes i austríaques. Cal destacar la seva col·laboració amb l'Elfriede Jelinek Forschungszentrum (Universität Wien).

La seva investigació recent s'ha centrat en l'estudi dels discursos de gènere en relació amb els discursos de poder i de violència a la literatura de parla alemanya. Així mateix, el seu treball sobre els espais literaris que exploren les memòries de violències col·lectives i individuals el porta a analitzar el paradigma de víctima-perpetrador i la seva redefinició als textos literaris contemporanis de parla alemanya.

Ha estat investigadora principal de projectes de recerca R+D sobre l'estudi i recepció del teatre postdramàtic en llengua alemanya (2006-2011) i actualment és membre del projecte de recerca sobre representacions contemporànies de perpetradors de crims de massa (www.repercrirg. com)

Autora i coeditora de diverses publicacions sobre discursos autobiogràfics i la representació de la dona i femineïtat als segles XVIII-XXI, estudis de gènere en la literatura de parla alemanya i sobre la representació de la violència en la literatura i els media. Des del 2017 és coeditora de la col·lecció “Signatures of Violence. Studies in Literature and Media” (Editorial Peter Lang) i ha estat elegit membre de diversos comitès científics.

Profesora de la Universitat de València. Especialitzada en Lingüística i amb experiència a les àrees de Lingüística, Asia oriental, llengua japonesa i traducció. Ha treballat en lingüística teòrica, lingüística contrastiva i tipológica, ensenyament de llengües, etc. Ha colaborat amb diverses universitats a Europa, Asia i América. Ha publicat diversos llibres i nombrosos articles en editorials de prestigi com Peter Lang, Arco Libros, Tirant, etc.

Doctora en Filologia per la Universitat de València (2008), Llicenciada en Filologia Italiana (1998) i Llicenciada en Filologia Hispànica (1997) per la mateixa universitat i Màster en “Scrittura, letterartura e la repte” (2011) per la Università di Roma Tor Vergata. Actuamente és Professora Titular de Filologia Italiana del Departament de Filologia Francesa i Italiana, adscrit a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Vinculada al Dept. de Filologia Francesa i Italiana des de 1998, ha impartit docència de Filologia Italiana en diversos plans d'estudi (literatura contemporània i actual; literatura medieval i del Renaixement; llengua instrumental; llengua per a finalitats específiques; traducció general; traducció literària; literatura comparada) i en els màsters de Traducció Creativa i Humanística; d'Investigació en Llengües i Literatures i de Literatura Comparada i Crítica Cultural.

Forma part del grup d'investigació Cultura i desenvolupament (GIUV CyD), amb seu a la Universitat de València, i ha sigut membre de diversos projectes I+D, centrats especialment en la recuperació de les genealogies i en l'estudis dels processos culturals, tant actuals com històrics, en el si dels quals ha realitzat la major part de la seua labor com a investigadora. També és membre de diverses xarxes internacionals d'investigació com MIGRA, GET o IEMO.

Ha participat en nombroses trobades acadèmiques i de divulgació. Entre les seues últimes publicacions científiques destaquen “La disrupció d’Alda Merini en la literatura catalana actual” (Quaderns. Revista de traducció, 2018); “Reflexions sobre l'espai migrant en la narrativa d'Amara Lakhous” (Revista de llengües i literatures catalana, gallega i basca XXII, 2017); “La transculturalità della Compagnia delle poete: un fenomeno innovativo nell’ambito della Letteratura Italiana della Migrazione Mondiale” (Revista di Italianistica XXVII, 2014) o “Els reptes de l'escriptura italófona” (Convergències artístiques i textuals africanes a l'entorn de la Mediterrània, 2013).

Professora Titular en Llengua Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Facultat de Filològia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. És llicenciada i doctora en Filològia Hispànica. A més, va obtindre la llicenciatura en Filologia Anglogermànica per la UV i en Filologia Portuguesa per la UB (amb premi extraordinari).

Ha impartit docència en les àrees de Filologia Portuguesa i de Llengua Espanyola, en la que va ser responsable d'assignatures relacionades amb la gramàtica històrica, el comentari lingüístic de textos i l'ús correcte de l'espanyol. En l'actualitat, la seua docència se centra en l'ensenyança-aprenentatge de l'espanyol com a llengua estrangera, tant en el grau com en el màster.

Forma part del grup de recerca de la UV HISLEDIA (Història i Historiografia de la Llengua Castellana en la seua Diacronia) i ha participat en diversos projectes competitius. Les seues línies d'investigació se centren fonamentalment en els estudis diacrònics de l'espanyol en contrast amb altres modalitats (portugués i català) : sintaxi i pragmàtica històriques, fraseologia històrica, fonètica i fonologia. Actualment, participa en el Projecte de Recerca HISLECDIAC (Història i historiografia de la llengua castellana en la seua diacronia contrastiva) finançat pel Programa estatal de foment de la investigació científica i tècnica d'excel·lència del Ministeri d'Economia i Competitivitat (Subprograma de generació del coneixement) amb referència FFI2017- 83688-P i dirigit per les professores M.ª Teresa Echenique i M.ª José Martínez.

Entre les seues publicacions mès recents destaquen: “Para la historia románica de cabo: Combinaciones locucionales en el período postalfonsí”, en Cómo se hacen las unidades fraseológicas: continuidad y renovación en la diacronía del espacio castellano (2018, Peter Lang); “La expresión de la causa a través de las combinaciones locucionales prepositivas medievales en las crónicas alfonsíes y en sus traducciones al gallego y al portugués” (amb Adela García Valle), en La fraseología a través de la historia de la lengua española y su historiografía (2017, Tirant lo Blanch); “El origen de algunas locuciones prepositivas en gallego y portugués. Análisis de las crónicas medievales” , en Fraseología española: diacronía y codificación. (2016, Madrid, CSIC); “De injurias y blasfemias: insultos y otros actos descorteses en los procesos inquisitoriales de los siglos XVI y XVII”, en Los poderes de la palabra. El improperio en la cultura hispánica del Siglo de Oro (2013, Peter Lang); “Contraste con otras modalidades hispánicas: castellano y portugués en el siglo XVI”, en Historia de la pronunciación de la lengua castellana (2013, Peter Lang).

Compagina la docència i la investigació amb la gestió acadèmica en la Facultat de Filològia, Traducció i Comunicació. De 2012 al 2018 va ser vicedegana d'Ordenació Acadèmica i Qualitat i des de març del 2018, ostenta el càrrec de degana. Codirigió el Màster en Investigació en Llengües i Literatures des d'abril de 2014 fins a novembre de 2018. És membre electe de la Junta de Facultat des de 2012 i del Claustre des de 2013.

Josep Enric RUBIO ALBARRACÍN, llicenciat en Filologia Hispànica (1990) i en Filologia Catalana (1993) per la Universitat de València. Doctor en Filologia amb la tesi doctoral El llibre de contemplació en Déu de Ramon Llull (Els orígens de l'Art lul·liana) (1996), guardonada amb el "Premi Milà i Fontanals" de l'Institut d'Estudis Catalans. Premi extraordinari de llicenciatura i Premi extraordinaro de doctorat. La seua investigació se centra especialment en la gestació del mètode lul·lià de l'Art de trobar la veritat i en la seua presència en l'obra literària de Llull. Combina estudis sobre filosofia i teologia medieval en l'anàlisi de textos medievals com els sermons de sant Vicent Ferrer. En el camp de l'edició filològica ha editat l'Ars demonstrativa de Ramon Lull (ed. Brepols, Corpus Christianorum). Becat per la Fundació "Alexander von Humboldt" ha treballat com a investigador convidat en la Universitat de Freiburg in Breisgau (Alemanya). Profesor convidat de la "Càtedra Pierre Abélard" de filosofia medieval a la Universitat de la Sorbonne (París) l'any 2012. És membre de diversos comités editorials de publicacions científiques com ara les "Raimundi Lulli Opera Latina" (editorial Brepols), de la revista Studia Lulliana, o del "Patronat Ramon Llull" encarregat de l'edició crítica de les NEORL ("Nova Edició de les Obres de Ramon Llull"). És investigador Pirincipal del projecte de recerca competitiu finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats "La cultura literaria medieval y moderna en la tradición manuscrita e impresa (VI)" (ref. FFI2017-83960-P). Ha ocupat els càrrecs acadèmics de Secretari del Departament de Filologia Catalana (1998-2002) i de Vicedegà d'Estudis de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (2006-2012).