La computació en el núvol, o cloud computing, es basa en la virtualització de recursos (tant d'elements de xarxa com d'elements de còmput), en la infraestructura necessària per a executar i configurar aquests recursos sobre un o diversos clusters i en la utilització d'aquests recursos de forma remota.
L'objectiu que es persegueix és obtenir un millor aprofitament dels recursos, ja que sobre una màquina genèrica que execute un hipervisor (programari necessari per a executar màquines virtuals) podem executar diverses màquines virtuals que poden ser de diferents usuaris (cadascuna amb el seu sistema operatiu i amb les seues pròpies aplicacions).
8 de de febrer de 2017
Des del punt de vista de l'usuari, la computació en el núvol permet accedir a grans recursos de computació i d'emmagatzematge. Externalitzant aquests recursos es tenen els següents avantatges:
1- Evitem el cost d'adquisició, d'operació i de manteniment de la infraestructura. Per exemple: el cost d'un servidor amb quatre nodes, amb diverses targetes de xarxa i un switch d'interconnexió d'alta velocitat pot rondar els 12.000 euros. La qual cosa és una despesa elevada si es va a realitzar un ús intermitent de la infraestructura.
2- Només es paga pels recursos utilitzats (quant a temps de CPU, emmagatzematge de dades, comunicacions, etc.) Si detenim la màquines virtuals la despesa és nul·la.
3- Augmentar la quantitat de recursos és qüestió de minuts. Els proveïdors d'aquests serveis ofereixen aplicacions Web des de les quals és fàcil augmentar i configurar els recursos disponibles.
4- Finalment, els proveïdors d'aquestes infraestructures ofereixen als usuaris serveis avançats addicionals com per exemple autoescalat, balanceig de càrrega, plataformes preconfigurades on desplegar aplicacions, emmagatzematge de dades, etc.
Aquest model és equivalent al de l'accés a recursos com l'aigua o la llum des dels nostres habitatges. Si necessitem aigua solament hem d'obrir una aixeta i una part de la factura depèn proporcionalment de la quantitat consumida.
Hi ha un exemple que il·lustra clarament els avantatges d'aquest model: suposem que realitzem una aplicació mòbil que té una part en el servidor (per exemple per a emmagatzemar i proporcionar informació). Suposem que fem disponible l'aplicació als usuaris i que el primer dia li l'instal·len 1000 persones. Segurament el servidor puga suportar aquesta càrrega, però suposem que té èxit i que al següent dia li la descarreguen i usen 10000 persones. Ara tenim un problema doncs d'un dia per a un altre necessitem adquirir més servidors, instal·lar el sistema operatiu, instal·lar el servidor d'aplicacions i sobre aquest nostra aplicació.
Si optem pel model del núvol en uns pocs minuts podem tenir la nostra aplicació replicada en N servidors.
D'altra banda, aquest model també té els seus desavantatges entre les quals calen destacar dos: la seguretat de la informació, ja que les dades estan emmagatzemades en recursos externs, i la dependència d'un proveïdor del servei.
