26 años del descubrimiento del homínido más antiguo de Europa, Homo antecessor.
Foto: José A. Villena
L'any 1994 va tindre lloc una troballa extraordinària, de gran importància científica per a completar l'arbre genealògic del gènere Homo al qual pertany la nostra espècie Homo sapiens sapiens. En el jaciment de la gran Dolina, situat en la Serra d'Atapuerca (Atapuerca, Burgos), es van localitzar fragments d'una nova espècie d'homínid que va ser denominada Homo antecessor, del llatí home explorador. Entre els anys 1994 i 1995 es van localitzar més de 80 fragments al costat d'eines lítiques i restes òssies d'animals descrivint-se finalment la nova espècie a partir d'un fragment cranial i un altre de la mandíbula inferior d'un mateix exemplar, el qual va ser sobrenomenat com “el xiquet de la Gran Dolina”, al qual se li va calcular una edat de 10 a 11 anys.
En 1997 es van publicar els resultats de la investigació (Bermudez de Castro et al., 1997), concloent que totes les restes pertanyien a individus juvenils amb una edat aproximada de 900.000 anys (Calabriense, Plistocé mitjà), situant a Homo antecessor com l'homínid més antic d'Europa. Antecessor tindria una mescla de característiques arcaiques i modernes, i seria l'espècie més similar a Homo sapiens sapiens encara que amb una capacitat cranial molt de menor, de tan sols uns 1000 cm3.
No dominaven el foc i amb les seues eines rudimentàries estriparien la carn deixant marques no sols en els ossos animals sinó en els ossos fossilitzats dels mateixos Homo antecessor, la qual cosa va aportar un dels descobriments més sorprenents sobre el seu comportament, la pràctica activa del canibalisme. L'opinió més acceptada és que el canibalisme es va donar sobretot com a aportació extraordinària de nutrients (proteïnes), encara que altres investigadors suggereixen que podria ser algun tipus de ritual.
La controvèrsia científica està relacionada, com amb altres noves troballes d'homínids, amb la classificació taxonòmica i les relacions de parentiu amb la resta d'espècies del gènere Homo. Fins hui, l'absència de restes cranials d'individus adults és considerada per alguns autors com un problema per a assegurar que Homo antecessor siga considerada com una nova espècie. La hipòtesi més acceptada, segons els descobridors, és que Homo antecessor seria una baula entre el Homo ergaster i el Homo heidelbergensis. Al seu torn, Homo antecessor seria l'últim ancestre comú entre humans i neandertals.
El Museu de la Universitat de València posseeix una rèplica en resina de l'holotip de Homo antecessor, de l'exemplar del qual s'ha realitzat un model 3D mitjançant la tècnica de fotogrametria, i forma part de la col·lecció 3D de cranis i mandíbules dels homínids fòssils de la denominada col·lecció de la “Evolució Humana”.
Bibliografia: Bermúdez de Castro y Risueño, J. M.; Arsuaga Ferreras, J. L.; Carbonell i Roura, E.; Rosas, A.; Martínez, I y Mosquera, M (1997). «A Hominid from the Lower Pleistocene of Atapuerca, Spain: Possible Ancestor to Neandertals and Modern Humans». Science 276: 1392-1395.
