Dos exemplars de la papallona “Ala d'ocell de Wallace” (Ornithoptera croesus Wallace, 1859) al costat d'un retrat del seu descobridor.

Enguany es commemora el bicentenari del naixement d'Alfred Russel Wallace, el naturalista que ha passat a la història com codescubridor de la Teoria de l'evolució, al costat de Charles Darwin. Nosaltres, no obstant això, des d'aquestes línies volem retre-li homenatge a través de la seua faceta menys coneguda, la del entomólogo, explorador, recolectory descobridor apassionat que va aconseguir reunir importants col·leccions zoològiques que han servit de base per a la consolidació del nostre coneixement actual de la biodiversitat.

El viatge a l'arxipèlag malai, des de 1854 fins a 1862, va ser l'etapa més important de la vida de Wallace. Durant els huit anys que va durar aquesta exploració, va recol·lectar material de tota mena d'organismes que van ser remesos als principals centres d'investigació del Regne Unit. Entre tots aquests exemplars, Wallace sentia predilecció per papallones i escarabats, dels quals posseïa un coneixement extens adquirit des de la seua joventut. Per tant, abans de l'arribada a Indonèsia ja coneixia de l'existència en aquestes terres de les diferents espècies de “Ales d'ocell”, un grup de papallones de la família Papilionidae que destaquen per les seues grans dimensions i, només en el sexe masculí, els seus colors iridescents espectaculars. En efecte, aquestes papallones presenten un dimorfisme sexual molt acusat, on les femelles tenen coloracions marrons i marrons en les ales, mentre que els mascles poden considerar-se entre les papallones més belles del planeta.

Quan Wallace va arribar al grup d'illes que componen l'arxipèlag de Halmahera, a l'oest de l'illa de Nova Guinea, va observar alguna vegada volar femelles d'una espècie de “Ala d'ocell” que no li resultava coneguda. Fins a eixe moment, els mascles de les espècies descrites eren de colors verds, blaus o grocs i prompte esperava trobar el mascle d'eixa espècie que habitava aquella regió. Per fi, va poder recol·lectar-ho a l'illa de Bacán i val la pena transcriure ací les seues impressions que va remetre, al novembre de 1858, a la Societat Entomològica de Londres: Potser poden imaginar-se la meua excitació quan, després d'haver-la vist només dues o tres vegades en tres mesos, vaig agafar per fi un mascle d'aquella “Ala d'ocell”. Quan ho vaig traure de la meua xarxa i vaig obrir les seues precioses ales, vaig estar més prop de desmaiar-me de plaer i excitació que mai en la meua vida; el meu cor bategava violentament i la sang se'm va pujar al capdavant, deixant-me un mal de cap per a la resta del dia. L'insecte va superar les meues expectatives, sent, encara que molt pròxim a Priamus (Ornithoptera priamus), perfectament nou, diferent i d'un color únic i magnífic; és d'un taronja daurat ardent, que canvia, quan es mira obliquament, a groc opalino i verd. Crec que és la més bella de les papallones “Ales d'ocell” i, per consegüent, la papallona més bella del món. Per a ella propose “Croesus” com un bon nom.

La papallona “Ala d'ocell de Wallace” (Ornithoptera croesus) va ser batejada per ell un any més tard, en 1859.

Aprofitant el temps que passava sense colectar, fora per les condicions climàtiques o per les diverses malalties que va contraure, Wallace va escriure a Indonèsia, entre altres, els seus dos articles més importants relacionats amb la teoria de l'evolució: "On the law which has regulated the introduction of new species", en 1855 y “On the tendency of varieties to depart in definitely from the original type", en 1858. Aquest últim manuscrit va ser el que va enviar a Charles Darwin per a la seua revisió…i el que va acabar per revolucionar la Ciència. Va ser enviat a Anglaterra des de Ternate, localitat de l'arxipèlag de Halmahera, al març de 1858, només uns pocs mesos abans de recol·lectar la papallona. Poc es podia imaginar el jove Wallace que, mentre ell treia de la xarxa aquell mascle de Ornithoptera que batia les ales en Indonèsia, a l'altre costat del món, a Europa, estava provocant una commoció.