Un neonat de gatvaire Scyliorhinus stellaris no aconsegueix eixir del seu ou. MUVHNZV0001. Col·lecció Ictiològica del MUVHN.

El gatvaire és una espècie de tauró distribuïda en l'atlàntic nord-oriental, des de les costes d'Escandinàvia fins al Senegal i la Mar Mediterrània. Es tracta d'un tauró de mitjà a xicoteta grandària, que pot aconseguir els 160 cm de longitud en estat adult. Habita les zones de litoral, amb preferència entre els 20 i 60 metres de profunditat, on s'alimenta de cefalòpodes i, en menor mesura, també de peixos, mol·luscos i crustacis.
Els ous de taurons estan formats per un embolcall compost de fibres de col·lagen, que els atorga una consistència dura i actua com un estoig per a protegir l'embrió. Les femelles els depositen en llocs seleccionats, generalment adherits a algues marines o roques del fons. Alguns d'aquests ous, segons les espècies, disposen en els seus extrems d'unes projeccions denominades banyes, que en certes casos, com el que ens ocupa, aconsegueixen una longitud important, amb una forma semblant a arracades que poden ajudar en l'adhesió al substrat. L'ou roman en aquest estat fins a la seua eclosió, que es produeix entre 9 i 11 mesos després, aproximadament.

La imatge ens mostra un succés tràgic. Un nounat de gatvaire no ha pogut desprendre's completament de l'embolcall de l'ou. Tal vegada aquest últim s'haja soltat del seu suport i el xicotet tauró no ha trobat l'empenyiment suficient per a alliberar-se. L'exemplar es va trobar a la Platja de l'Arnía, en el municipi càntabre de Santa Cruz de Bezana, a l'octubre d'aquest mateix any. Devem el seu depòsit en el MUVHN als seus descobridors: Álvaro Carrasco i Candela Sánchez.

El gatvaire és una de tantes espècies que en l'actualitat estan molt perjudicades per les captures no selectives amb xarxes d'arrossegament, palangres i altres mètodes de pesca. Encara que en algunes localitats poden arribar a ser abundants, s'ha constatat un fort declivi de les seues poblacions al Mediterrani.