Jean-Henri Fabre – Souvenirs entomologiques, sèrie 9, capítol «Le Grand Paon» Diorama compost per exemplars mascles procedents de la col·lecció docent del Departament de Zoologia de la Universitat de València. Reprodueix una de les làmines fotogràfiques que acompanyen la sèrie Souvenirs entomologiques, realitzades per Paul H. Fabre, fill de l’autor.
Jean-Henri Fabre dedica tot un capítol dels Souvenirs entomologiques al qual ell anomena «La nit del Gran Pavó» (Great Peacock o Emperor Moth, Saturnia pyri). El relat té lloc a Avinyó (França) el 6 de maig de 1870. Aquell vespre, d’un capoll recollit mesos abans als voltants de la seua casa va eclosionar una femella. Fabre la va situar sota una campana de reixeta al seu gabinet de treball, amb la simple intenció d’alliberar-la més tard.
Cap a les 21 h, la casa s’omplí sobtadament de mascles: se’n congregaren prop de quaranta malgrat la foscor absoluta i la vegetació que envoltava l’edifici. Per a Fabre, aquell «sarau nupcial» demostrava que els mascles eren guiats per alguna emanació invisible procedent de la femella.
Com era habitual en Fabre, va iniciar una sèrie d’experiments i observacions per esbrinar el funcionament d’aquell sistema d’atracció. Com que els mascles es diferencien de les femelles, especialment per les seues antenes pectinades, va retallar les d’un grup de 24 mascles capturats la nit anterior i els va alliberar. Cap d’ells no va retrobar la femella la nit següent, mentre que els mascles als quals no s’havien retallat les antenes van tornar a aparéixer. Amb això, va concloure que les antenes són l’òrgan receptor de l’estímul.
També va experimentar amb canvis de lloc. Traslladava la femella a cambres diferents cada vespre, fins i tot dins de caixes que, a més, col·locava dins d’altres, i aquestes dins d’armaris o en soterranis, etc. Malgrat això, els mascles tornaven a localitzar-la. Així, va deduir que el seny travessava murs i cobertes vegetals, i que, per tant, no podia ser ni visual ni acústic.
Tot i això, es va equivocar en la interpretació del següent experiment. Per provar si es tractava d’un producte odorífer, va col·locar naftalina i altres substàncies volàtils i oloroses al voltant de la gàbia; l’atracció no va disminuir. Per tant, va concloure que tampoc era un compost químic i va arribar a pensar que el senyal podria deure’s a ones de ràdio o ultrasons.
Però la resposta definitiva la va obtindre l’any següent, quan, per a la seua sorpresa, a la primavera, els mascles continuaven acudint a la recerca de la femella a la mateixa caixa on havia estat reclosa l’any anterior, tot i que el cos d’aquesta ja havia estat retirat després de morir, ja que aquesta espècie, en la fase de papallona, només viu un parell de setmanes.
Així, el misteri va quedar resolt: Fabre va inferir l’existència d’un «efluvi» químic, extremadament potent i específic, que la nostra olor no percep, però que els mascles detecten a distàncies d’almenys centenars de metres, possiblement quilòmetres, amb les seues antenes.
Avui sabem que la femella de S. pyri emet un còctel dominat pel (Z,E)-9,11-tetradecadienil acetat, acompanyat de petites quantitats d’aldegids i alcohols homòlegs. Aquesta feromona sexual s’ensuma a concentracions de l’ordre de poques parts per bilió; els mascles són capaços de seguir la olor a més d’1 km, i en altres satúrnids s’han registrat vols de 5–10 km en condicions òptimes. La majoria de papallones nocturnes –i un nombre ingent d’insectes i altres invertebrats– utilitzen feromones sexuals per localitzar parella.
«La nit del Gran Pavó» (6 maig 1870) és el primer assaig “modern” que demostra, amb mètode experimental, que l’atracció sexual d’alguns insectes depèn d’una molècula volàtil imperceptible per a l’olfacte humà. El descobriment fou cabdal, i des de fa dècades s’aplica extensament per a controlar, vigilar o confondre plagues agrícoles i forestals: difusors sintètics imiten la femella, atreuen o desorienten els mascles i redueixen la posta d’ous sense insecticides.
Fins i tot, quan pengem un difusor xicotet comprat al supermercat per prevenir l’aparició de papallones de la farina o de la roba, estem aprofitant –sense saber-ho– aquella observació casual que Fabre va fer el 6 de maig de 1870 en un poblet xicotet dels voltants d’Avinyó.
