Exemplar de pangolí gegant (Manis gigantea) de la col·lecció del Museu de Ciències Naturals Pare Ignacio Sala S.J. Codi: MUVHNZJ0403. M[UV]HN.

Els pangolins són un grup molt especialitzat de mamífers la característica dels quals més notable és la presència d'escates que cobreixen quasi la totalitat del cos. S'alimenten exclusivament d'invertebrats, principalment formigues i tèrmits, a les quals accedeixen desmuntant els nius i galeries de les colònies d'aquests insectes amb les seues fortes potes anteriors i les seues llargues arpes.

Disposen d'un olfacte molt desenvolupat i, per a defensar-se dels depredadors, han perfeccionat una estratègia que consisteix a enrotllar-se sobre el ventre, formant una bola, i deixant les escates més fortes a l'exterior, de manera que actuen en conjunt com una armadura.

En el món existeixen huit espècies de pangolins, distribuïdes en els continents d'Àfrica i Àsia. Habiten boscos, sabanes i espais oberts, existint dues espècies arborícoles. El pangolí gegant de la col·lecció del Pare Ignacio Sala (a la foto) és una de les quatre espècies africanes i la més gran de tot el gènere. Procedeix de l'antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial i va ser recol·lectat en 1954. A més, en el MUVHN disposem d'un altre exemplar pertanyent a la col·lecció històrica de la Universitat de València. Es tracta d'un pangolí indi (Manis crassicudata), originari de l'Índia i colectat a mitjan segle XIX.

Els pangolins han adquirit, recentment, trist nom per haver sigut declarats com un dels vectors potencials de la pandèmia actual COVID-19, produïda pel coronavirus SARS-CoV-2.

L'origen del virus, segons els especialistes, ha de situar-se en algun reservori animal pròxim a la ciutat de Wuhan, on va tindre lloc l'inici de la pandèmia. Entre les espècies que s'han remenat, es relacionen ratapinyades, serps i pangolins. Respecte a aquests últims, les investigacions més recents en les quals es comparen els genomes del virus que afecta l'ésser humà amb els coronavirus oposats en teixits de diversos exemplars de pangolí malai (Manis javanica), apunten una considerable similitud entre ells, la qual cosa reforça la hipòtesi que aquesta espècie va poder transmetre aquesta malaltia a les persones.

Aquests animals s'utilitzen com a aliment en alguns països africans i també són emprats en la medicina tradicional de molts països asiàtics. És freqüent veure pangolins complets, o les seues parts, en els diversos mercats d'aquestes regions. Aquesta situació provoca una forta demanda d'exemplars que ha generat un important tràfic il·legal d'aquestes espècies i ha situat, a algunes d'elles, en un perill crític d'extinció. A pesar que diverses organitzacions mundials han advertit d'aquest problema i s'han establit mesures legals per a la seua gestió, la xifra de confiscacions il·legals ha anat en augment i la situació de moltes poblacions d'aquests animals és ja crítica. El pangolí és hui el mamífer més traficat del món, segons la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN).