En els últims 15 anys, les missions espacials fotomètriques d'alta precisió desenvolupades per les principals agències espacials del món han impulsat avanços significatius en física estel·lar i en ciència exoplanetària. En aquest context, la innovadora missió PLATO ha estat dissenyada per descobrir planetes potencialment habitables al voltant d'estrelles semblants al nostre Sol. El seu objectiu és estudiar en detall milers d'exoplanetes, amb especial atenció als tipus terrestres –rocosos i compostos principalment de silici, oxigen i metalls– en contrast amb els gegants gasosos com Júpiter o Saturn.

“PLATO, amb el seu gran camp i la seua precisió sense precedents, permetrà caracteritzar exoplanetes semblants a la Terra i enviarà les bases científiques per a entendre el lloc que ocupem a l'Univers”, comenta Javier Pascual, cap del Grup de Variabilitat Estel·lar de l'Institut d'Astrofísica de Andalusia (IAA-CSIC) i membre del consorci PLATO Espanya.

El juny de 2025, la missió PLATO ha aconseguit una fita clau: els dos components principals del seu telescopi han estat integrats a les instal·lacions de l'empresa aeroespacial i tecnològica OHB, a Oberpfaffenhofen (Alemanya).

“Gairebé vuit anys després que l'ESA donara llum verda a la missió PLATO, tant el satèl·lit com el seu exclusiu telescopi amb 26 ulls s'han completat segons el que s’havia previst”, assenyala Heike Rauer, directora científica de la missió per part del DLR i de la Universitat Lliure de Berlin. "És un èxit extraordinari. A diferència de molts altres telescopis espacials, PLATO no es basa en una única càmera completa, sinó que funcionarà amb un conjunt de 26 càmeres en total".

Aquest sistema innovador permetrà a PLATO observar unes 250.000 estrelles a la recerca de planetes que puguen estar orbitant al seu voltant. Les càmeres han sigut construïdes i provades per diferents països membres del Consorci de la Missió PLATO (PMC, per les seues sigles en anglès). "La cooperació internacional entre el PMC i l'ESA ha funcionat de forma exemplar. Totes les proves realitzades fins ara indiquen que PLATO assolirà la precisió de mesura planificada i necessària", afegeix Rauer.

Un pas clau previ al llançament

A les instal·lacions de l'OHB, a Baviera (Alemanya), el telescopi espacial PLATO ha superat una de les fases més delicades: la integració de les 26 càmeres científiques i el banc on s'allotja tota l'electrònica d'adquisició, processament i control de l'instrument. Les càmeres, prèviament, van ser acoblades sobre una plataforma òptica, on s'han instal·lat amb precisió mil·limètrica sobre el mòdul de servei de la nau, que allotja els sistemes de control, propulsió, comunicació i gestió de dades.

Després d'alinear amb cura les estructures i verificar totes les connexions elèctriques i de comunicacions, l'equip tècnic va unir de manera definitiva el telescopi i el mòdul de servei. En les pròximes setmanes, la nau se sotmetrà a proves funcionals completes per a garantir el funcionament correcte del telescopi i els seus sistemes de processament de dades.

El pas següent serà traslladar-lo al Centre Europeu d'Investigació i Tecnologia Espacial de l'ESA (ESTEC), als Països Baixos, on s’instal·laran els panells solars i els escuts tèrmics. Posteriorment, PLATO serà provat en condicions similars a l'espai abans de l'enviament final a Kourou (la Guaiana Francesa), des d'on s’envolarà a bord d'un Ariane el 6 de desembre de 2026.

Contribució espanyola a la missió PLATO

La contribució espanyola a la missió PLATO és clau tant en l'àmbit tecnològic com en el científic. Espanya participa en el desenvolupament dels ordinadors a bord que processaran totes les imatges i dades científiques, a càrrec de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC); en les estructures termomecàniques de les 26 càmeres del telescopi, desplegades pel Centre d’Astrobiologia (CAB-CSIC/INTA), i en el calibratge en buit tèrmic de deu d’aquestes càmeres, dut a terme per l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). A més, aporta al desenvolupament i la implementació d'eines innovadores per al processament a terra, d'anàlisi i tractament de les dades que generarà el satèl·lit durant els quatre anys posteriors al llançament.

El consorci PLATO Espanya està integrat per set centres d'investigació de referència: l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC-CSIC), el Centre d’Astrobiologia (CAB-CSIC/INTA), l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC), la Universitat de Granada (UGR) i la Universitat de València (UV).

Des del node de la Universitat de València, la contribució a la missió PLATO se centra en el desenvolupament del programari responsable de processar les dades provinents directament de les observacions.

Això significa que l'usuari final de les corbes de llum rebrà dades corregides d'efectes físics no desitjats per a l'anàlisi estel·lar. Aquest programari proporciona una anàlisi preliminar que extrau paràmetres físics rellevants per a diverses aplicacions científiques.

L'anàlisi posterior d'aquestes dades per a ser usades en astrosismologia incorpora tècniques d'anàlisi no lineal, cosa que permet una representació més precisa de la física estel·lar respecte als enfocaments clàssics lineals.

Els implicats en aquest node són els investigadors Andrés Moya Bedón i Miriam Rodríguez Sánchez, del grup GRACE del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.

26 càmeres escanejant la Via Làctia

Gràcies al seu disseny únic –amb 26 càmeres muntades sobre una plataforma comuna–, la missió PLATO observarà unes 250.000 estrelles a la recerca de planetes que les orbiten. Per això, serà enviada al punt de Lagrange L2 del sistema Sol-Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, una regió de l'espai on també es troba el telescopi espacial James Webb.

S'espera que PLATO puga descobrir milers de nous mons –rocosos, gelats i gasosos– al voltant de diferents tipus d'estrelles. Per a detectar-los, utilitzarà el mètode de trànsit, que consisteix a registrar diminutes i periòdiques disminucions en la brillantor d'una estrella, provocades pel pas d'un planeta per davant d'aquesta.

Una vegada identificats aquests candidats, seran estudiats amb més detall des de la Terra mitjançant observacions complementàries i altres tècniques, com el mesurament de la velocitat radial, que permet conèixer la massa dels planetes i confirmar-ne l'existència.

Referència:

https://www.esa.int/Science_Exploration/Space_Science/Plato/Plato_grows_its_many_eyes

Vídeo

Plato's eyes meet brain