
Data de concessió: 14 de de juliol de 2020.
A proposta de: María Vicenta Mestre Escrivà Rectora de la Universitat de València.
Data de lliurament: 29 de d’octubre de 2021.
Nascut a la ciutat de València l'any 1951, Francisco Javier Boix Reig es va llicenciar en Dret per la Universitat de València l'any 1973, amb Premi Extraordinari de Llicenciatura, i es va doctorar en aquesta mateixa universitat l'any 1976, obtenint també el Premi Extraordinari de Doctorat. Així mateix, l'any 1974 va rebre el Premi Fundació Cañada-Blanch.
Va iniciar la seua carrera acadèmica a la Universitat de València com a becari d'investigació del Ministeri d'Educació i Ciència, ocupant posteriorment les places de professor agregat interí i professor adjunt numerari. Va obtenir la càtedra de Dret Penal de la Universitat de Palma de Mallorca l'any 1981; el 1982 es va traslladar a la Universitat d'Alacant i, l'any 1989, va retornar a la Universitat de València. Des d'aleshores i fins a l'actualitat ha romàs al servei de la Institució, atenent les peticions dels diferents equips de govern i defensant i fent seus els valors de la universitat pública que representa la Universitat de València.
Al llarg de la seua carrera acadèmica ha desenvolupat una intensa activitat investigadora. Ha realitzat estades d'investigació a l'Institut Max Planck de Friburg, becat per la Societat Max Planck i el CSIC. Ha estat investigador principal de diversos projectes d'investigació finançats pel Ministeri d'Educació i ha participat en molts altres. Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre una gran varietat de temes relacionats amb el Dret Penal. Ha dirigit tretze tesis doctorals, deu de les quals s'han defensat a la Universitat de València, i ha desenvolupat una encomiable tasca de formació de professorat universitari, creant una escola integrada actualment per catedràtics, professors titulars, professors contractats doctors, professors ajudants doctors i personal investigador en formació de les universitats de València, Alacant i Huelva.
Durant la seua trajectòria acadèmica ha ocupat diversos càrrecs de gestió universitària: secretari de l'Institut Universitari de Criminologia de la Universitat de València; subdirector de l'Institut Universitari de Criminologia de la Universitat Complutense de Madrid; director de la Secció Delegada de la Universitat d'Alacant de l'Institut Universitari de Criminologia de la Universitat Complutense de Madrid; director del Departament de Dret Penal de les universitats de València, Palma de Mallorca i Alacant; vicerector d'Extensió Universitària de la Universitat de Palma de Mallorca; vicerector d'Ordenació Acadèmica de la Universitat d'Alacant; i rector en funcions de la Universitat d'Alacant. L'any 1986, la Universitat d'Alacant li va concedir la Medalla d'Or en reconeixement als serveis prestats.
Francisco Javier Boix forma part del Consell de Direcció de diferents revistes científiques i és membre de diversos consells editorials. És membre permanent de la Secció Penal de la Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia. És conseller numerari de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació «Alfons el Magnànim» des de 1985, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de la Comunitat Valenciana des de l'any 2002.
Tota aquesta tasca acadèmica l'ha compaginada durant els darrers trenta anys amb la seua professió d'advocat, que en diverses ocasions ha posat al servei de la Universitat de València, en assumir de manera desinteressada la defensa de diversos assumptes que afectaven el Rectorat, professorat, personal d'administració i serveis o estudiantat, posant així de manifest, una vegada més, la seua lleialtat a la Institució. Ha rebut la Insígnia d'Or de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València.
L'exercici de la seua activitat com a advocat no li ha impedit continuar desenvolupant les seues tasques docents, a les quals en cap moment ha volgut renunciar.
Tot això ens permet afirmar que reuneix mèrits més que suficients perquè li siga concedida la Medalla de la Universitat de València, no sols pel seu treball com a catedràtic en la seua dimensió acadèmica —docent i investigadora—, sinó també, i molt especialment, per la seua implicació i dedicació a la comunitat universitària, per la defensa i projecció dels valors propis de la universitat pública, i per la influència que aquests valors han tingut tant en la seua tasca acadèmica com en la seua activitat professional.











