Gonzalo Anaya Santos va nàixer a Burgos el 1915. El 1933 es va graduar en l’Escola de Magisteri de Burgos.
Va participar en les activitats de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE) de la Unió General de Treballadors (UGT). Per la seua vinculació sindical, va ser confinat durant el franquisme, i va aprofitar per a estudiar la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de Saragossa i l’especialitat de Filosofia a la Universitat de Madrid. Entre 1948 i 1950 va exercir de profesor de grec a València. El 1953 va guanyar la càtedra de Filosofia de l’Escola de Magisteri de Santiago de Compostel·la i fou nomenat catedràtic de Filosofia de l’Institut Femení Rosalía de Castro de la capital gallega.

El 1961 és diplomat en Psicologia i Psicotècnia per la Universitat de Madrid i el 1967 és doctorat en Filosofia per la Universitat de Madrid, amb una tesi sobre L’essència del cinema. Teoria de les estructures.
Publica diverses obres, com: La depresión cultural gallega; El COU, análisis de una experiencia; Luis Bello. Viaje por la escuela de Galicia. El 1973 obté la càtedra de Filosofia de l’Escola de Magisteri de València i s’integra al Departament de Sociologia i Antropologia Social.

El 1985 és nomenat catedràtic emèrit de la Universitat de València. Publica obres com: Una ruptura en la enseñanza i Qué otra escuela. Ha representat el MEC en reunions internacionals de l’OCDE-CERI i ha col·laborat en les investigacions de l’INCIE.