Lorenzo Ferrer va nàixer a Barcelona el 21 de novembre del 1920. Va ser nomenat Mestre de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil (octubre 1937-abril 1938). Posteriorment va estudiar a la Universitat de Barcelona. Doctor en Matemàtica, va ser professor adjunt a la Universitat de Barcelona (1947-1959). L’any 1959 va obtindre la càtedra de Mecànica Teòrica a la Universitat de València, que va exercir fins el 1987, any en què va passar a ser professor emèrit.

En les convocatòries del 1953 i el 1956 va obtindre el Premi d’Investigació Torres Quevedo. També va aconseguir el Premi València Innovació en la categoria d’Investigació+Desenvolupament (1989). Fundador de l’Escola de la Investigació Operativa de la Universitat de València, el 1965, i director de la mateixa (1965-1991), va ser l’introductor de la Investigació Operativa i de la Teoria de Sistemes a València (entre 1962 i 1969).