Es va llicenciar en Medicina a la Universitat de València en 1953 i es va doctorar a la mateixa realitzant la seua tesi sobre "Mecànica Cardíaca". La seua formació complementària va tenir lloc a l'Hospital Clínic Universitari de València ia les universitats de Colònia, Marsella i Groningen. Va desenvolupar la seua activitat docent a la Universitat de València, primer com a professor ajudant, després com a professor adjunt de Patologia Mèdica i com a professor agregat de Cardiologia, ocupant des de 1981 la primera Càtedra de Cardiologia a Espanya, activitat que va compaginar amb la de cap del Servei de Cardiologia de l'Hospital Clínic Universitari de València.

Va exercir nombrosos càrrecs de responsabilitat en societats científiques i de recerca i en l'àmbit acadèmic, entre els quals es troben la presidència de l'Institut Mèdic Valencià (1978-1986), de l'Institut Valencià pro Cor (INSVACOR) (1985-1988), de la societat Valenciana de Cardiologia (1983-1985), de la societat Espanyola de Cardiologia (1989-1991) o de la Unitat d'Investigació de l'Hospital Clínic Universitari de València (1990-2000), així com la direcció de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de València (1981-1984).

També va ser membre directiu de la Societat Espanyola de Medicina Interna (1966-1969), de la Societat Espanyola d'Al·lèrgia (1969-1971) i de la Societat Espanyola de Patologia d'Aparell Respiratori (SEPAR) (1972 i 1979-1982), i va formar part de la Comissió Nacional de Cardiologia (1984-1998) i de l'equip deganal de la Facultat de Medicina de València (1979-1982).