Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana 23 de març de 1918 - València, 5 de octubre de 2007) va ser una compositora i pintora valenciana. Va ser una de les figures més representatives de la música i la cultura de la Comunitat Valenciana i va destacar també per el seu ferm compromís amb la llengua i cultura valencianes.

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar amb el seu pare, la seua tia Joaquima Segarra, pianista de renom, i posteriorment amb el compositor Vicente Asencio (1908-1979), que més tard seria el seu espòs.

Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el qual va musicar poemes de Bernat Artola Tomàs, Xavier Casp, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets 'El segoviano esquivo' (1953) i' El sortilegi de la lluna ', de 1954. També és autora de les òperes' La filla del Rei Barbut '(1943), basada en Tombatossals de Josep Pasqual Tirado, i Vinatea, que recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp. Aquesta última és l'única òpera estrenada per una dona al Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tenir lloc l'any 1974.

Va compondre també música religiosa com 'Missa de Lledó', en honor a la patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la 'Missa de Perot', així com cantata 'Les Hores'.

Va desenvolupar una relació afectiva especial amb la cultura de l'Alguer havent dedicat diverses obres a aquesta ciutat sarda de parla catalana.