Celia Amorós (València, 1944) és una filòsofa i assagista del feminisme que, fins a la seua jubilació, va ser catedràtica de Filosofia en la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).

Llicenciada i doctora en Filosofia per la Universitat de València, ha exercit la docència en els ensenyaments mitjans i, en l'àmbit universitari, en la Universitat de València i la Complutense de Madrid. Va ser professora visitant en l'Harvard University.

Fundadora del seminari Feminisme i Il·lustració que es va consolidar en la creació de l'Institut de Recerques Feministes de la Universitat Complutense de Madrid, va ser la primera directora d'aquest institut.

És un referent clau en el denominat feminisme de la igualtat, que va introduir en la filosofia espanyola; així com especialista en el pensament ètic-polític de Jean Paul Sartre. Gran part de la seua recerca s'ha centrat en la construcció de les relacions entre la il·lustració i el feminisme.

Autora de nombrosos llibres de destacat impacte en el pensament feminista, com "Cap a una crítica de la raó patriarcal". Ha rebut diverses distincions, entre elles el premi d'assaig María Espinosa, el Premi Nacional d'Assaig i el Clara Campoamor de l'Ajuntament de Madrid.