University of Valencia logo Logo Science Culture and Innovation Unit - Chair for Science Popularisation Logo del portal

El pes de Trump i els seus riscos per a la salut… pública

  • Scientific Culture and Innovation Unit
  • March 26th, 2025
Image de la noticia

Gener del 2019. El president Donald Trump rep l'equip de futbol americà Clemson Tigers amb desenes d'hamburgueses i altres productes de menjar ràpid. Wikimedia Commons, CC BY

 

José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

 

All or Nothing, publicat a la fi del febrer passat, és l'obra més recent de Michael Wolff, autor del best-seller Fire and Fury. Reconegut per la seua habilitat per a traure a la llum la intimitat del president estatunidenc, Wolff ofereix un retrat revelador de la campanya de reelecció de Donald Trump.

El seu prestigi radica en l'accés privilegiat i l'estil incisiu que empra per a revelar aspectes desconeguts del poder presidencial, incloent-hi la percepció d'un possible “cansament” associat al seu segon mandat.

El llibre fins i tot esmenta que alguns afins que acudien a la seua luxosa residència de Mar-a-Lago (Florida) sospitaven que “estava prenent Ozempic o un altre medicament per a la pèrdua de pes, cosa que li incrementaria la fatiga”. Així mateix, Wolff detalla curiositats sobre la seua alimentació i assenyala que “detesta el menjar cubà” i que la seua cadena preferida és Jimmy John’s (especialitzada en sandvitxos), a més de ser assidu del menjar ràpid.

De fet, un estudi de la professora Jessica Gall Myrick, de la Universitat Estatal de Pennsilvània, va indicar que la cobertura mediàtica sobre la preferència de Trump pel menjar ràpid pot reforçar percepcions positives respecte a aquesta mena de menjar, fins i tot considerant factors com l'edat, el nivell educatiu o les creences prèvies sobre la salut.

Això suggereix que la manera en què els mitjans retraten els hàbits alimentaris de líders polítics podria tenir implicacions en la salut pública, especialment si es normalitzen patrons poc recomanables. Però estan passant factura a l'actual president dels Estats Units les seues preferències amb el menjar?

 

 

Problemes de sobrepès

Els informes mèdics públics sobre Donald Trump s'han divulgat de manera intermitent, cosa que dificulta conèixer amb exactitud l'evolució del seu pes i el seu estat de salut general. Ara bé, sí que en coneixem algunes dades rellevants, a més de la seua alçada (1,90 metres).

En 2016, el qui era aleshores el seu metge personal, Harold Bornstein, va assenyalar que Trump pesava 107 quilos (236 lliures), i això el situava en la categoria de sobrepès, amb un índex de massa corporal (IMC) al voltant de 29,6 kg/m². Per a 2018, el metge de la Casa Blanca, Ronny Jackson, va comunicar que havia arribat a 108 kg (239 lliures) i continuava mantenint una “excel·lent salut”, malgrat que el seu IMC s'acostava a 30. Un any més tard es va publicar la xifra de 110 kg (243 lliures), fet que formalment el classificava com a obès.

Aquestes dades, sumades a la imatge de Trump circulant en programes de televisió nocturns durant la seua primera etapa presidencial, van afavorir burles i sàtires sobre la seua figura.

D'altra banda, el darrer informe de 2019 va assenyalar una pressió arterial de 118/80 (dins de la normalitat) i un augment en la dosi diària de rosuvastatina (estatina per al colesterol alt).

 

 

Si bé l'IMC és un indicador limitat que no distingeix entre massa grassa i massa muscular, serveix com a referència per a valorar l'excés de pes. En el cas de Trump, ha mostrat una tendència a l'alça que supera la barrera de l'obesitat, segons els criteris de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Així i tot, la informació difosa sobre el president estatunidenc manca de dades més precises sobre composició corporal o mesuraments complementaris (circumferència de cintura, percentatge de greix, etc.). Això dificulta determinar amb exactitud la magnitud de la seua adipositat, d'acord amb el nou criteri d'obesitat clínica, publicat al principi d'enguany, o fins i tot mesurar el seu índex d'estil de vida saludable.

 

Riscos per a la seua salut

Encara que les xifres de pes i IMC ja representen un factor de risc per elles mateixes (augmenten el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2 i altres trastorns metabòlics), el seu estil de vida evidencia més perills. Es tracta d'un pacient sedentari: la seua preferència pel golf, sense activitat física complementària, afavoreix l'acumulació de greix i processos inflamatoris crònics (inflammaging) que acceleren l'envelliment i perjudiquen la funció cardiovascular.

A més, es va informar d'un augment en la seua puntuació de calci coronari, de 34 (en 2009) a 133 (en 2018), que indica la presència de placa en les artèries coronàries i un risc moderat d'esdeveniments cardíacs a mitjà termini.

Finalment, la combinació d'una dieta poc saludable, inactivitat i senyals de deterioració en el seu discurs apunta a un risc de declivi cognitiu, sobretot si es considera que a son pare, Fred Trump, li van diagnosticar demència i alzhèimer. Aquesta predisposició familiar reforça la preocupació sobre la salut mental i cognitiva del president, vist especialment el seu estil de vida poc sa.

 

En espera de la pròxima revisió mèdica

La transparència respecte a la salut de Tump s'ha convertit en una qüestió controvertida. En 2024, durant la campanya presidencial, el mandatari republicà va prometre divulgar els seus registres mèdics, però fins a la data no ho ha fet, i ha generat crítiques i especulacions.

Tot i això, un recent comunicat de la Casa Blanca, datat l'1 de març i signat pel seu metge, Sean Barbarella, indica que “Trump completarà el seu examen físic anual rutinari el mes vinent al Centre Mèdic Militar Nacional Walter Reed”.

Esperem que puguem llegir els detalls de l'informe, ja que el pes del president és important per a la seua salut i… la salut de l'ordre mundial.

 


The Conversation

José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia de Departament de Medicina Preventiva i  Salut Pública, Universitat de València

 

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.