.jpg)
José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València
Encara que avui sabem de sobres que els comportaments d'estil de vida poc saludables estan associats amb més risc de patir diverses malalties cròniques i morir, això no ha sigut sempre així. Els primers estudis per a mesurar aquesta relació de manera estandarditzada es van enfocar en tres paràmetres: el seguiment de l'alimentació mediterrània, el nombre d'anys practicant l'hàbit de fumar i l'índex de massa corporal. Després, al llarg d'aquest segle, els experts han treballat amb múltiples índexs.
A la cerca de l'índex ideal
Al maig de 2024, el grup de la científica iraniana Elaheh Dehghani, de la Universitat de Ciències Mèdiques de Teheran, va seleccionar cinc eines:
1. Qüestionari d'estils de vida saludables. Considera la dieta equilibrada, el respecte pels horaris de menjar, la reducció del consum de tabac i alcohol, la millora dels hàbits de descans i augment de l'activitat física.
2. Índex d'estil de vida dels adolescents. Es basa en el consum d'aigua, l'activitat física, la protecció solar, les relacions socials, la cerca d'aire net, els hàbits alimentaris, els comportaments de risc i els hàbits d'oci.
3. Índex d'estil de vida vegetarià. Avalua el consum dels següents components de la dieta: grans sencers, llegums, soia, substituts de la carn, verdura, fruita, nous i llavors, aigua i fonts fiables de vitamina B12. També té en compte l'activitat física.
4. Qüestionari d'estil de vida saludable per a supervivents de càncer de mama. Inclou hàbits dietètics, entorn (per exemple, exposició a contaminants), fisiologia, conducta responsable amb la pròpia salut, gestió de l'estrès, relacions socials i creixement espiritual.
5. Índex d'Estil de Vida Saludable. Té en compte cinc paràmetres: tabaquisme, activitat física, dieta, consum d'alcohol i durada del son.
De tots aquests instruments, el darrer destaca per la seua àmplia aplicabilitat i per haver sigut avaluat en múltiples estudis amb diverses poblacions. Ha demostrat ser útil tant en la recerca com en la pràctica clínica per a avaluar i millorar els hàbits.
Un dels primers intents d'aplicar-lo data de 2001. Aquell any, els investigadors Andrew Steptoe i Jane Wardle, del Departament d'Epidemiologia i Salut Pública de l’Escola Universitària de Londres (University College of London), van substituir el concepte de “factor” pel de “comportament”.
Steptoe i Wardle van determinar així onze conductes de salut per a set activitats: exercici regular, consum d'alcohol, inclusió del greix en la dieta, consum de fibra, agregació de sal al menjar, ús del cinturó de seguretat i utilització de protecció solar. Aquests comportaments, que s’han utilitzat per a avaluar l'estil de vida dels participants, van des del valor 0 (cap conducta saludable) fins a l'11 (tots els comportaments saludables).
Avalat per l'OMS
El mes de juliol passat, i basant-se en la Investigació Prospectiva Europea sobre Càncer i Nutrició (EPIC, per les seues sigles en anglès), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va emetre un document en què es declara que l'índex d'estil de vida saludable és capaç de mesurar el risc de diabetis de tipus 2, malalties cardiovasculars, càncer i mortalitat prematura.
En l'estudi se n'afirma la utilitat tant en la seua forma estàndard, en què s’atribueix igual pes a cada component de l'estil de vida, com en l’específica. En aquest darrer cas, la rellevància de cada ítem s'ajusta segons la seua relació amb una situació mèdica particular, com ara diabetis, malaltia cardiovascular o càncer. D'aquesta manera, l'índex resulta més personalitzat i pot oferir una avaluació més precisa per a cada tipus de malaltia.
Els autors de l'informe van fer una comparativa de diferents paràmetres, com la raó de risc, mesura que compara el risc d'una malaltia entre dos grups; l'índex C de Harrell, que avalua la capacitat d'un model per a predir correctament els resultats, i les fraccions atribuïbles a la població, la proporció de casos d'una malaltia que podrien evitar-se si s'eliminés un factor de risc específic.
Atents als resultats
Els resultats reflecteixen que el valor alt d'aquest índex està associat amb un menor risc de diabetis de tipus 2, malalties cardiovasculars, càncer i mortalitat prematura. Es valoren els paràmetres següents:
• Tabaquisme. N’hi ha tres possibilitats: la persona avaluada mai ha fumat, és exfumadora o fuma actualment.
• Ingesta d'alcohol. Quantitat diària consumida.
• Activitat física. Nivell actiu, moderadament actiu o inactiu.
• Índex de massa corporal.
• Alimentació. Puntuació basada en l'adherència a la dieta mediterrània.
• Qualitat del son. Considerada com un factor important per a avaluar la relació entre l'estil de vida i els resultats de salut.
Si, com indica l'estudi, l'índex d'estil de vida saludable és una eina valuosa per a avaluar l'impacte combinat de múltiples comportaments, s’hauria d’utilitzar en tres estratègies:
• Promoció d'hàbits saludables: no fumar, moderar el consum d'alcohol, seguir una dieta equilibrada, realitzar activitat física regularment i mantenir un pes corporal adequat.
• Implantació de polítiques de salut pública: els resultats poden guiar la formulació de recomanacions més precises i específiques per a prevenir malalties cròniques.
• Avaluació personal: qualsevol individu i els professionals de la salut poden utilitzar l'índex com una eina per a avaluar i millorar els hàbits de vida.
Perquè, com va escriure William Shakespeare:
“Els nostres cossos són els nostres jardins; les nostres voluntats, els nostres jardiners”.
José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
