.jpg)
El Grup d’Investigació en Salut i Benestar Escolar (GISBE) de la Universitat de València, dirigit per Daniel Gabaldón, professor i investigador del Departament de Sociologia i Antropologia Social, ha presentat Kairos, un nou protocol per a estudiar la (des)sincronització dels temps en la infància i la joventut en relació amb l’horari escolar, i com afecta en la salut, el benestar i el rendiment. La proposta, publicada en la revista Frontiers in Public Health, està formada per un equip amb 30 professionals de les àrees de biologia, medicina, psicologia, pedagogia i sociologia.
L’article descriu un protocol utilitzat per a investigar el problema de la (des)sincronització dels temps biològics (cronotips) en la infància i la joventut en relació amb els horaris escolars. Estudia els efectes de les coincidències/desajustos del cronotip de l’estudiant davant els horaris escolars sobre els comportaments de salut (per exemple, quantes hores dormen els estudiants, quan dormen, mengen, fan activitat física, passen temps a l’aire lliure a la llum del dia) i l’aprenentatge (expressió verbal, estructuració espacial, operacions) i si els nivells d’alerta-fatiga medien aquest efecte d’alineacions/desalineacions en l’aprenentatge i la seua mediació pels nivells d’alerta-fatiga.
“La novetat del nostre protocol rau en el seu enfocament metodològic multidisciplinari i mixt per a un tema rellevant i complex. S’inspira en coneixements actualitzats de les àrees de biologia, medicina, psicologia, pedagogia i sociologia. Els mètodes usats inclouen un repertori variat de tècniques, des de l’anàlisi hormonal (cortisol i melatonina), el seguiment continu de l’activitat i la llum, l’autoregistre de la ingesta d’aliments, els horaris de son, l’exercici i l’exposició a pantalles, juntament amb l’aplicació sistemàtica de proves de rendiment cognitiu (per exemple, memòria, raonament, càlcul, atenció) i el benestar autoinformat”, explica Daniel Gabaldón.
Aquest protocol integral i interdisciplinari hauria de donar suport a mesures de política educativa basades en l’evidència relacionades amb l’organització del temps escolar. Uns horaris escolars adequats i saludables contribuiran al canvi social, a estudiants més sans i amb un aprenentatge més eficient. Els resultats d’estudis que utilitzen una metodologia similar en altres països garantirien la replicació i la comparabilitat dels resultats i contribuirien al coneixement per a donar suport a la formulació de polítiques.
18th European Public Health Conference (Hèlsinki)
El Grup d’Investigació en Salut i Benestar Escolar participa aquesta setmana en la 18a Conferència Europea de Salut Pública (EPH), celebrada a Finlàndia del 12 al 14 de novembre amb el lema “Invertir en salut i benestar sostenibles”. Es tracta d’una trobada de referencia en la salut pública a Europa en què se subratlla la necessitat d’invertir a millorar la salut i on el grup dirigit per Gabaldón presentarà els resultats preliminars del projecte Kairos i contrastarà el treball científic amb les principals tendències europees. L’esdeveniment es pot seguir mitjançant l’etiqueta #EPH2025.
El Projecte Kairos va començar al setembre de l’any 2022 i està previst que acabe en 2027. Aquesta línia de recerca està finançada per l’Agència Estatal d’Investigació (PID2021-126846NA-I00 / AEI / 10.13039/501100011033) i la Generalitat Valenciana (CIACO/2023/120), amb el suport de la Universitat de València, i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
Referència article: Gabaldón-Estevan D. et al, Kairos study protocol: a multidisciplinary approach to the study of school timing and its effects on health, well-being and students’ performance. Front. Public Health 12:1336028. doi: 10.3389/fpubh.2024.1336028
