Jose Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

Napoleó Bonaparte i Adolf Hitler tingueren trajectòries militars paral·leles: tots dos van patir derrotes catastròfiques a Rússia sense aconseguir capturar-ne la capital. Aquesta similitud no és només una dada curiosa de la història, sinó una profunda lliçó sobre els límits del poder militar i les conseqüències de subestimar la resistència i les condicions adverses, incloent-hi intoxicacions alimentàries.

Dues campanyes paral·leles

Al juny de 1812, Napoleó emprengué la seua cèlebre campanya contra Rússia amb la Grande Armée, fins a aquell moment considerada invencible. Mirava de forçar el tsar Alexandre I a reincorporar-se al Blocatge Continental, el propòsit del qual era asfixiar econòmicament la Gran Bretanya.

Tot i això, la tàctica de terra cremada emprada pels russos, la immensitat del seu territori, les condicions climàtiques extremes i la sòlida resistència dels defensors minvaren les forces de Napoleó i l’obligaren a fer una retirada catastròfica. Fou el principi de la fi del seu imperi.

Quasi 130 anys després, Hitler va cometre un error sorprenentment similar. Al juny de 1941, confiat en una ràpida victòria, va llançar la invasió de la Unió Soviètica –l'Operació Barba-roja–, que es va convertir en el front més gran i sagnant de la Segona Guerra Mundial.

Igual que Napoleó, Hitler va subestimar la duresa de l'hivern rus, així com també la capacitat de resistència de l'Exèrcit Roig i del poble soviètic. Malgrat les victòries inicials, l'exèrcit alemany no va aconseguir prendre Moscou i, finalment, va ser derrotat, cosa que també va marcar un punt d'inflexió en la Segona Guerra Mundial.

Els factors ja citats –el clima extrem i la resistència dels defensors russos– van ser sens dubte decisius en les campanyes militars. Ara bé, fa alguns anys es va descobrir un nou i inesperat aliat dels russos: els fongs contaminants dels aliments.

En concret, van ser dues espècies de fongs les que sembla que van exercir un paper crucial: la banya del sègol (Claviceps purpurea) i una espècie del gènere Fusarium. Les substàncies tòxiques que generen es transmeten a través dels aliments contaminats.

 Gangrena, convulsions i altres estralls de la banya del sègol

Comencem pel primer: Claviceps purpurea. Aquest fong paràsit infecta els cereals –i, especialment, el sègol– i genera unes estructures dures i fosques denominades esclerocis que reemplacen els grans del vegetal afectat. Dins dels esclerocis es troben els alcaloides, un grup de potents micotoxines que poden causar greus problemes de salut quan es consumeixen.

Aquests compostos són responsables d'una malaltia que va aparèixer amb força en l'edat mitjana: l'ergotisme. També es coneix com a “foc de Sant Antoni” o “foc de l’infern” o “mal de foc”, a causa dels intensos ardors que provoca.

L'ergotisme pot ser gangrenós o convulsiu. La primera modalitat ataca el sistema circulatori i provoca una vasoconstricció greu capaç d’originar una gangrena en alguna de les extremitats. En el segon tipus d'ergotisme es veu afectat el sistema nerviós central, i dona lloc a símptomes com convulsions, al·lucinacions, mals de cap i espasmes.

Al llarg de la història, les epidèmies d'ergotisme han causat la mort i el patiment de milers de persones, especialment quan el sègol contaminat era una part important de la dieta.

Així actua la toxina T2

L'altre agent microscòpic present en les campanyes de Napoleó i Hitler va ser T2, una potent micotoxina produïda per diverses espècies de fongs del gènere Fusarium, com ara Fusarium sporotrichioides. És part d'un grup de compostos coneguts com a tricotecens, tòxics tant en humans com en animals.

A més, com que és un patogen de plantes, pot contaminar una àmplia gamma de cultius agrícoles, incloent-hi cereals com el sègol. La ingestió d'aliments contaminats amb la toxina T2 pot produir immunosupressió, danys en la pell i membranes mucoses, vòmits, diarrea i, en casos greus, la mort.

Agents microscòpics combatent en primera línia

Durant anys, la contaminació del pa amb alcaloides ergòtics, a l’Europa occidental i central, i de la toxina T-2, a Rússia i a Europa de l'est, va ser una cosa bastant comuna.

En el seu llibre Poisons of the Past: Molds, Epidemics, and History, la historiadora nord-americana Mary Kilbourne Matossian suggereix que, durant l'anomenada Petita Edat de Gel (aproximadament entre 1300 i 1850) i en els mesos de l'Operació Barba-roja, l'ambient inusualment fred va crear les condicions ideals per a la proliferació de fongs com Claviceps purpurea i Fusarium. Aquest fenomen hauria agreujat les dificultats logístiques i sanitàries que van haver d’afrontar les tropes de Napoleó en 1812 i els soldats alemanys en 1941.

Efectivament, durant la Petita Edat de Gel, les temperatures baixes a l'abril afavorien la producció de la toxina T-2 per fongs Fusarium i, per la seua band, al gener promovien la formació d'alcaloides tòxics per banya del sègol.

En el cas de Claviceps purpurea, cal afegir que la contaminació es produïa per una gran diversitat de toxines. Un estudi dirigit per la investigadora russa M. Sarkisova, citat per Matossian, va trobar que el 44% de les 529 soques analitzades produïen alcaloides amb una àmplia varietat d'aquests compostos.

“El mal que retorça”

A Rússia, l'ergotisme –que es coneixia com “el mal que retorça”– es va identificar per primera vegada entre 1785 i 1786 al riu Desnà i va ser oficialment reconegut en 1797 per un metge que va vincular aquesta malaltia amb la descrita anteriorment pel metge francosuís Simon-André Tissot.

Tanmateix, fins a 1840 el govern rus no va acceptar aquesta connexió, ja que la confonien amb escarlatina, diftèria, pel·lagra o escorbut. Per fi, en 1943 les autoritats d'aquell país la van classificar com a leucopènia tòxica alimentària.

En definitiva, dos diminuts fongs podrien haver ajudat a girar la truita en dos episodis clau de la història.

Jose Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.