L’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València acollirà entre finals de maig i la primeria de juny unes jornades amb el títol Reflexions i Accions després de la Catàstrofe. Amb la participació de veus expertes, s’hi analitzaran les conseqüències ambientals, econòmiques i socials de la depressió aïllada en nivells alts (DANA) d’octubre de 2024, amb una perspectiva interdisciplinària. Les intervencions seran la base de l’Informe tranversal 2025 de l’Institut d’Estudis Catalans dedicat a la DANA i les seues conseqüències. Tots els debats seran a les 18 hores.

Aquestes jornades són organitzades per la Delegació a València de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i compten amb la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de València (UV) i el Servei de Llengües i Política Lingüística de la UV, amb el suport de la revista Mètode, la Delegació del Consell Superior d’Investigacions Científiques a la Comunitat Valenciana i la Llibreria Fan Set. Totes les sessions tindran lloc a la sala d’actes de l’Octubre, a València, i seran moderades per la periodista Reis Juan.

La crisi provocada per la DANA ha posat de manifest la solidesa i la preparació de la comunitat científica, en contrast amb la tendència d’una part de la classe política a menystenir l’expertesa tècnica. Malgrat la disponibilitat de models matemàtics predictius avançats per a la previsió meteorològica, cap d’aquests no compensa la desconfiança institucional envers el coneixement científic. A més, la rellevància de les ciències socials i les humanitats és inqüestionable en un context on la societat s’enfronta a la desinformació, el negacionisme climàtic i les dificultats per a comunicar i educar en la incertesa i el risc.

Les jornades s’inauguraran el dimarts 20 de maig a les 18 hores. La conferència inaugural serà a càrrec de Francesca Segura, catedràtica de Geografia Física de la UV, experta en hidrologia i geomorfologia fluvial, i membre de l’IEC, en un acte moderat per Juli Peretó.  

El dijous 22 de maig serà el primer debat, el qual tractarà de la planificació del territori, les solucions hidràuliques i la gestió d’ecosistemes. El dimarts 27 tindrà lloc el segon, sobre predicció matemàtica, pronòstics meteorològics i modelització de fenòmens atmosfèrics extrems; al tercer, del dimarts 3 de juny, s’explicarà la comunicació del risc i la incertesa, les notícies falses, la reacció davant la catàstrofe i el negacionisme. En el quart debat, dimecres 4 de juny, s’analitzaran els impactes ambientals, econòmics i socials de la DANA, i dijous 5 de juny, l’objecte de debat seran les humanitats i les catàstrofes, la prevenció, l’educació i la resiliència, mentre que la conferència de cloenda serà el 16 de juny.

Les persones expertes que hi participaran són: Ferran Dalmau-Rovira, Policarp Garay, Josep Lluís Miralles i Rosa M. Poch (Planificació del territori, solucions hidràuliques, gestió d’ecosistemes); Gustau Camps-Valls, Clara Prats, Victòria Rosselló i Fran Vallés (predicció matemàtica, pronòstics meteorològics, modelització de fenòmens atmosfèrics extrems). També Pilar Domínguez-Castillo, Albert Moncusí, Francisco Pérez i M. Antònia Rodrigo (impactes ambientals, econòmics i socials); Josep R. Bertomeu, Andreu Casero-Ripollés, M. Josep Cuenca i Vicent Partal (comunicació del risc i la incertesa, notícies falses, reacció davant la catàstrofe, negacionisme, govern de la ignorància) i Andreu Escrivà, Montserrat Font Fabra, Francesc Martínez Sanchis, Álvaro Morote (humanitats i catàstrofes, prevenció, educació i resiliència). La conferència de cloenda serà a càrrec de Josep Vicent Boira, presentat per Martí Domínguez, mentre que les conclusions provisionals i les paraules de cloenda seran per Jaume Guillamet (IEC).

Les pluges torrencials de finals d’octubre de 2024 van ocasionar una destrucció considerable i la pèrdua de 228 vides humanes. Entre les zones més afectades destacà la comarca de l’Horta Sud, on la urbanització descontrolada i la reducció dels terrenys agrícoles han incrementat significativament la vulnerabilitat davant fenòmens d’aquest tipus.

A més, la gestió de l’emergència ha sigut objecte de crítiques molt dures a causa de la manca de coordinació i la resposta tardana de les administracions competents. Aquest desastre ha desencadenat una forta polèmica política, amb protestes ciutadanes i debats socials sobre la necessitat d’una planificació urbanística més respectuosa amb el medi ambient i d’una gestió més eficient de les infraestructures hidràuliques. 

Pots consultar el programa de les jornades clicant ací.

Les sessions de les jornades seran emeses en directe pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València a través d’aquest enllaç. 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•