L’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València acollirà entre finals de maig i la primeria de juny unes jornades amb el títol Reflexions i Accions després de la Catàstrofe. Amb la participació de veus expertes, s’hi analitzaran les conseqüències ambientals, econòmiques i socials de la depressió aïllada en nivells alts (DANA) d’octubre de 2024, amb una perspectiva interdisciplinària. Les intervencions seran la base de l’Informe tranversal 2025 de l’Institut d’Estudis Catalans dedicat a la DANA i les seues conseqüències.

Aquestes jornades són organitzades per la Delegació a València de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i compten amb la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de València (UV) i el Servei de Llengües i Política Lingüística de la UV, amb el suport de la revista Mètode, la Delegació del Consell Superior d’Investigacions Científiques a la Comunitat Valenciana i la Llibreria Fan Set. Totes les sessions tindran lloc a la sala d’actes de l’Octubre, a València, i seran moderades per la periodista Reis Juan.

La crisi provocada per la DANA ha posat de manifest la solidesa i la preparació de la comunitat científica, en contrast amb la tendència d’una part de la classe política a menystenir l’expertesa tècnica. Malgrat la disponibilitat de models matemàtics predictius avançats per a la previsió meteorològica, cap d’aquests no compensa la desconfiança institucional envers el coneixement científic. A més, la rellevància de les ciències socials i les humanitats és inqüestionable en un context on la societat s’enfronta a la desinformació, el negacionisme climàtic i les dificultats per a comunicar i educar en la incertesa i el risc.

Les jornades s’inauguraran el dimarts 20 de maig a les 18 hores. La conferència inaugural serà a càrrec de Francesca Segura, catedràtica de Geografia Física de la UV, experta en hidrologia i geomorfologia fluvial, i membre de l’IEC, en un acte moderat per Juli Peretó.  

El dijous 22 de maig serà el primer debat, el qual tractarà de la planificació del territori, les solucions hidràuliques i la gestió d’ecosistemes. El dimarts 27 tindrà lloc el segon, sobre predicció matemàtica, pronòstics meteorològics i modelització de fenòmens atmosfèrics extrems. En el tercer debat, dijous 29 de maig, s’analitzaran els impactes ambientals, econòmics i socials de la DANA; mentre que al quart, del dimarts 3 de juny, s’explicarà la comunicació del risc i la incertesa, les notícies falses, la reacció davant la catàstrofe i el negacionisme. Dijous 5 de juny, l’objecte de debat seran les humanitats i les catàstrofes, la prevenció, l’educació i la resiliència, mentre que la conferència de cloenda serà el 16 de juny.

Les persones expertes que hi participaran són: Ferran Dalmau-Rovira, Policarp Garay, Josep Lluís Miralles i Rosa M. Poch (Planificació del territori, solucions hidràuliques, gestió d’ecosistemes); Gustau Camps-Valls, Clara Prats, Victòria Rosselló i Fran Vallés (predicció matemàtica, pronòstics meteorològics, modelització de fenòmens atmosfèrics extrems). També Pilar Domínguez-Castillo, Albert Moncusí, Francisco Pérez i M. Antònia Rodrigo (impactes ambientals, econòmics i socials); Josep R. Bertomeu, Andreu Casero-Ripollés, M. Josep Cuenca i Vicent Partal (comunicació del risc i la incertesa, notícies falses, reacció davant la catàstrofe, negacionisme, govern de la ignorància) i Andreu Escrivà, Montserrat Font Fabra, Francesc Martínez Sanchis, Álvaro Morote (humanitats i catàstrofes, prevenció, educació i resiliència). La conferència de cloenda serà a càrrec de Josep Vicent Boira, presentat per Martí Domínguez, mentre que les conclusions provisionals i les paraules de cloenda seran per Jaume Guillamet (IEC).

Les pluges torrencials de finals d’octubre de 2024 van ocasionar una destrucció considerable i la pèrdua de 228 vides humanes. Entre les zones més afectades destacà la comarca de l’Horta Sud, on la urbanització descontrolada i la reducció dels terrenys agrícoles han incrementat significativament la vulnerabilitat davant fenòmens d’aquest tipus.

A més, la gestió de l’emergència ha sigut objecte de crítiques molt dures a causa de la manca de coordinació i la resposta tardana de les administracions competents. Aquest desastre ha desencadenat una forta polèmica política, amb protestes ciutadanes i debats socials sobre la necessitat d’una planificació urbanística més respectuosa amb el medi ambient i d’una gestió més eficient de les infraestructures hidràuliques. 

•