Isaac Asimov va ser professor de bioquímica en la Universitat de Boston i un dels escriptors de ciència ficció més importants de tots els temps. Va nàixer el 2 de gener de 1920 a Petróvici, una petita localitat de la part més occidental de Rússia, però en 1923 la seua família va emigrar als Estats Units. La seua infància va transcórrer al barri novaiorquès de Brooklyn. Va aprendre a llegir de forma autodidacta i va començar a escriure en l'adolescència primerenca. Amb 19 anys ja publicava els seus relats de ciència ficció en diferents revistes del gènere.

L’any 1939 es va graduar en bioquímica per la Universitat de Columbia. Dos anys desprès, Asimov va escriure Nightfall, una obra considerada com la més important de la narrativa de ciència ficció per l’Associació d’Escriptors de Ciència Ficció d’Estats Units. Aquest reconeixement no va arribar fins vint-i-set anys després de la seua publicació. En aquest moment, el 1968, el prolífic autor ja havia escrit més de cent relats curts, setze novel·les de ciència ficció i tres llibres de divulgació científica. A més, havia estat complint la seua tasca de professor des que va obtenir el doctorat en bioquímica per la Universitat de Boston.

La dimensió del llegat d’Asimov és quasi inabastable. En el camp de la narrativa, la qualitat de la seua gran quantitat d’obres el feren ser guardonat en múltiples ocasions. L’univers que va ser capaç de crear ha influït constantment els autors posteriors i algunes de les seues obres, com per exemple, Jo, robot, han estat adaptades al cinema. Entre les seues aportacions més representatives hi ha les tres lleis de la robòtica, tota una invitació a la reflexió sobre l’autonomia dels robots i les seues possibles implicacions ètiques, i la sèrie Fundació, que va rebre el premi Hugo per la millor sèrie de tots els temps en 1966.

A més, Asimov és fins al moment l’únic autor que ha tingut la capacitat d’escriure en nou dels deu camps de coneixements reconeguts en el sistema decimal de Dewey, eina que utilitzen les biblioteques per a classificar les distintes obres. L’única secció  d’aquest sistema en què no va publicar va ser la de filosofia i psicologia, però hi va estar a punt, ja que va escriure el pròleg de The Humanist Way, un llibre que pertany a aquest apartat.

L’enorme producció d’Asimov no el va relegar a l’ostracisme ideològic, sinó que va ser un membre actiu dels moviments en defensa de les causes en què creia. Malgrat que els seus pares pertanyien a l’Església ortodoxa, ell va ser un ateu declarat i va ser d’idees  progressistes. Sovint va mostrar la seua preocupació pel problema de la superpoblació del planeta, ja que el considerava com una font de desigualtats. Així i tot, es va deslligar dels grups d’esquerres per la seua defensa de l’energia nuclear.

En 1985 va ser nomenat president honorari de l’Associació Humanista Nord-americana, organització defensora del pensament racional i de la creença que els grans mals i els assoliments de la història són deguts a l’ésser humà i no a cap ens sobrenatural. Va ocupar el càrrec fins a 1992, any en el qual va morir  després d’una fallada coronària i renal.