Jordi Joan i Santacília va nàixer en 1713 a Novelda (Alacant). Més conegut amb el seu nom en castellà Jorge Juan, va ser astrònom, marí, físic, matemàtic, geògraf i espia. A més dels seus treballs científics i acadèmics, també va elaborar un informe secret sobre la situació política, social i econòmica dels virregnats.

Als dotze anys, va rebre l'hàbit de l’orde de Sant Joan de Jerusalem i després passà a ser patge d’Antonio Manoel de Vilhena, gran mestre. Una vegada acabats els seus estudis a l’Acadèmia de Guardamarencs de Cadis i després de fer diverses expedicions pel Mediterrani, va ser ascendit a tinent de navili per participar, junt amb Antonio d’Ulloa i per voluntat de Felip V, com a representant de la corona espanyola a una expedició a Quito (Perú). L’expedició hispanofrancesa, que va implicar també un viatge a Lapònia (Finlàndia), es realitzà per investigar sobre la forma de la Terra. Van dur a terme observacions físiques i astronòmiques i amb el mesurament de l’arc meridià i d’un grau terrestre, entre 1736 i 1744, es va confirmar la hipòtesi newtoniana que estableix que la Terra està lleugerament aixafada pels pols. Aquestes novetats donaren a conéixer Jordi Joan dins del món de la ciència i quan arribà a Europa va ser admès com a membre de L’Académie Royale des Sciences de París.

El marqués de l'Ensenada es va interessar per l’informe Memorias secretas i va avançar-se als francesos per publicar els resultats científics del viatge a Amèrica del Sud. A més, per a desenvolupar la seua política naval i d'armaments, el marqués va encomanar a Jordi Joan que emprenguera la seua labor com a espia al Regne Unit, en 1749 (on es construïen les naus més avançades de l’època). Fent-se passar pel matemàtic Mr. Joshua, la seua activitat científica va fer que fóra acceptat com a membre de la Royal Society londinenca, on va recollir informació per als seus plans de reforma de l'armada i la construcció naval. Desil·lusionat pel sistema anglés, al seu retorn de Londres, Joan va idear un nou pla de construcció naval espanyol que es va implantar en tots els departaments.

El 1752, el rei el va nomenar director de l'Acadèmia de Guàrdies Marines. Va fundar l'observatori astronòmic de Cadis i després va ser ministre de la Junta General de Comerç i Moneda. En eixe moment, la seua fama va fer que en tota Europa se li coneguera com el Savi espanyol.

Després de la caiguda d'Ensenada i per qüestions polítiques, a Espanya va ser substituït el model de construcció estudiat per Joan, pel model francés. Jordi Joan, poc abans de morir, va recriminar en una carta a Carles III la seua subordinació al model francés, rebutjat per ell des del principi i hi va vaticinar greus pèrdues (que van ocórrer 32 anys després en la Batalla de Trafalgar, quan els lleugers vaixells anglesos van acabar amb la pesada flota hispanofrancesa). El 1770 va ser nomenat per a la direcció del Reial Seminari de Nobles, el seu últim lloc de servei. Encara que la salut li fallava seriosament, va canviar-ne els plans d'estudis, va completar les ordenances, va augmentar el nombre de professors i va millorar la situació del Reial Seminari. Jordi Joan va morir a Madrid, el 21 de juny de 1773 als 60 anys, i el van enterrar en l'església de San Martín, a San Fernando (Cadis).