Vanessa Roger Monzó, Universitat de València i Fernando Castelló-Sirvent, Universitat Politècnica de València

En un món on la tecnologia avança a passos de gegant, la intel·ligència artificial (IA) generativa emergeix com una força transformadora en l'educació superior. Enfront de les veus d'alarma que alerten del seu possible impacte negatiu sobre la integritat acadèmica dels estudiants, hi ha tendències optimistes orientades a cercar la integració d'aquestes eines en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta posició percep la IA com una oportunitat, ja que utilitzar-la adequadament permet incrementar la productivitat i millorar les relacions d'ensenyament-aprenentatge.

Ara per ara, ChatGPT, desenvolupada per OpenAI, és la IA generativa de text més popular que encapçala la revolució tecnològica en les aules. La generalització del seu ús està modificant els paradigmes de la formació i l'avaluació acadèmiques. A més de text, la IA permet generar imatges, vídeos i fins i tot música i veu. És el cas de Midjourney, Dall·E, D-ID, Riffusion o Voicebox, entre altres.

Perquè la IA generativa, impulsada per algorismes d'aprenentatge profund, és capaç de crear contingut original en una varietat de mitjans, des de textos acadèmics, literaris, professionals, persuasius i guions cinematogràfics fins a obres d'art, gràfiques comercials o composicions musicals.

La seua integració en l'aula està transformant l'educació superior, pel fet que ofereix una forma completament nova d'abordar la creativitat i la producció de contingut. Que s’hi utilitze permetrà millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge i formar amb major efectivitat els estudiants en un àmbit en constant evolució?

Desafiaments i oportunitats per a professors

Els avanços tecnològics que s'han produït en les darreres dècades han obligat els docents a un reciclatge constant per a formar els professionals del futur sense conèixer de ciència certa quines tasques i quins nous perfils demanarà el mercat laboral.

L'arribada i la incorporació de la IA generativa a l'entorn educatiu representa un nou repte perquè canviarà tant el rol del professorat com el procés d'aprenentatge al qual s'enfronta l'alumnat. Tot i això, els professors poden utilitzar aquestes eines per a millorar les seues habilitats pedagògiques (upskilling), crear continguts atractius, presentar conceptes de manera innovadora i fomentar la participació i l'interès dels estudiants a través d'experiències d'aprenentatge úniques, personalitzades i envoltants.

En aquest sentit, és important afavorir l'accés i el domini de les eines d’IA generativa implantant noves dinàmiques d'aprenentatge amb les quals s'impulse la bidireccionalitat en la comunicació entre el professorat i els seus estudiants per a desplegar-ne el major potencial i personalitzar al màxim les opcions.

Diverses universitats espanyoles estan promovent diferents projectes orientats a intensificar la formació del professorat en IA i, més concretament, en ChatGPT. És el cas de la Universitat Jaume I (UJI), amb la publicació d'una guia bàsica sobre IA i ChatGPT. Aquesta iniciativa pretén promoure l'intercanvi de bones pràctiques docents i acompanyar el professorat en els desafiaments que susciten les noves tecnologies generatives.

Els principals riscos per al professorat inclouen aspectes d'interacció amb l'alumnat, dificultats per a identificar la falta d'originalitat del treball que cal avaluar o l’absència d'integritat acadèmica en el comportament dels estudiants.

De fet, el perfeccionament dels successius models GPT (3, 3.5, 4…) dificulta la detecció de contingut no generat per humans. Recentment, OpenAI ha anunciat que el seu programari de detecció de plagi (AI Classifier) deixava d'estar disponible a causa de la baixa taxa de precisió, amb elevats índexs de falsos positius i falsos negatius.

Previsiblement, els esforços de la indústria s'orientaran a millorar els algorismes capaços de detectar autoria no humana. Ara bé, la progressiva evolució de la IA comportarà una escalada de complexitat dels algorismes que, a llarg termini, impossibilitarà detectar contingut generat per la IA.

Noves estratègies d'avaluació

En aquest context, la forma òptima d'evitar el frau acadèmic derivat de la IA se sustenta a redissenyar els actes d'avaluació preexistents, fent prevaldre el mesurament al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge i no centrant-se només a mesurar els resultats finals. L'èmfasi dels nous processos d'avaluació ha de situar-se, per tant, en activitats, pràctiques i treballs intermedis de tipus asíncron.

Davant aquest escenari, a més d'encoratjar els estudiants a cultivar el seu propi estil creatiu i utilitzar aquesta tecnologia com una eina auxiliar que no fagocite la seua capacitat analítica i de treball, els professors han de fomentar que els estudiants avaluen de manera crítica la informació generada per la IA.

També destaquen com a desafiament per al professorat les deficiències en la interacció i l’absència de relació amb els estudiants. Cal que el docent utilitze la IA generativa per a complementar l'estil pedagògic sense erosionar la connexió entre professor i alumne, en què l'intercanvi d'idees i la retroacció són essencials per a un aprenentatge profund i significatiu.

Una amenaça o un aliat per als estudiants?

Les tecnologies d’IA generativa ja s’aprofiten en diverses indústries i es considera que introduir-la en l'àmbit educatiu pot tenir un impacte positiu, encara que no exempt de riscos.

Entre els reptes per a l'alumnat respecte a l'ús de ChatGPT destaquen problemes de dependència excessiva de la IA en l'anàlisi de supòsits i la generació de respostes, que podrien donar lloc a un afebliment del pensament crític i, a llarg termini, constituir obstacles vinculats amb una comprensió superficial dels continguts estudiats. Es veuria afectada la capacitat d'associació d'idees, la identificació causal de problemes i la generació de solucions adequades a partir del coneixement previ.

A més, d'acord amb el nivell de desenvolupament actual dels Large Language Models (LLM) i, en particular, del seu marc regulador, persisteixen riscos vinculats amb la privacitat i la seguretat de les dades de caràcter personal ofertes per l'alumnat en interactuar amb ChatGPT o altres IA generatives, així com també amb la preservació de la propietat intel·lectual.

D'altra banda, els LLM són susceptibles d'incrementar exponencialment la proliferació d'informació fal·laç, atès que hi ha riscos de fiabilitat de la informació generada per la IA no sustentada en proves. De la mateixa manera, hi subjauen biaixos polítics i ideològics latents en funció del model d’IA utilitzat.

Tot el que s’ha indicat per a models d’IA generativa de text (ChatGPT, Bard, Flama) resulta aplicable a altres IA generatives d'imatge (Midjourney, Dall·E), vídeo (D-ID, GEN-2) i veu (Voicebox). En la mesura que el seu ús va més enllà dels límits acadèmics i es combinen amb la seua publicació en xarxes socials, poden donar lloc a la irrupció difícilment detectable de notícies falses (fake news), vídeos hipertrucats (deep fakes) o suplantació de veu humana (deep voice).

Els estudiants han de qüestionar i contextualitzar la informació que consumeixen i generen i garantir que la seua capacitat crítica i creativa se subordine a una visió ètica de la tecnologia i de la responsabilitat social. Un ús adequat d'aquestes noves tecnologies ha d'inspirar i oferir noves perspectives i formes innovadores de conceptualitzar continguts d'imatge, vídeo i veu a partir de textos.

Un impuls per a l'aprenentatge autònom

De manera global, les oportunitats que brinda la IA generativa es concreten en la millora d'habilitats d'autoaprenentatge de l'alumnat, el reforç d'habilitats lingüístiques en diversos idiomes, l'impuls de l'educació a distància i la inclusió de col·lectius específics, entre altres factors, que contribueixen a tancar les actuals bretxes de desigualtat.

La IA generativa pot constituir una important eina que ajude i impulse l'aprenentatge autònom, individualitzat i adaptatiu, de manera que permeta el desenvolupament de competències adequades per als futurs llocs de treball i entorns laborals.

Els resultats derivats d'una bona praxi respecte a aquestes eines han de considerar la capacitat reflexiva de l'alumnat sobre les possibilitats i els riscos laborals i ètics que ofereix la IA enfront del valor que aporta el treball humà. Han de millorar la formació en competències digitals vinculades a la IA a fi d'afavorir una millor inserció en el mercat laboral.

El viatge cap a la intersecció entre la creativitat humana i no humana promet no sols enriquir l'educació superior, sinó també transformar la manera en què percebem i participem en la creació i la interpretació del coneixement i la informació. Els professors i els estudiants que abracen aquests processos de canvi estaran més ben posicionats en un nou món acadèmic on la innovació i l'adaptabilitat seran les monedes de canvi per a l'èxit.

Una versió d'aquest article es publicà originalment en la revista Telos de Fundación Telefónica.

Vanessa Roger Monzó, Professora i investigadora, Universitat de València i Fernando Castelló-Sirvent, Professor i investigador, Universitat Politècnica de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.