José María Gómez Reyes, Estación Experimental de Zonas Áridas (EEZA - CSIC); Adela González Megías, Universidad de Granada i Miguel Verdú, Universitat de València

Resulta sorprenent que el comportament sexual entre individus del mateix sexe s’haja observat en més de mil cinc-centes espècies animals i que abrace una àmplia gamma de grups taxonòmics. Aquestes espècies inclouen des d'invertebrats –com insectes, aranyes, equinoderms i nematodes– fins a vertebrats –com ara peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers–. Es tracta d'un fenomen que desafia les explicacions convencionals de la reproducció i que suscita importants interrogants sobre la seua funció i evolució en el món natural.

Potser per això ha atret l'atenció de diverses disciplines acadèmiques, entre les quals s'inclouen la zoologia i la biologia evolutiva. El comportament sexual entre individus del mateix sexe es defineix com qualsevol conducta momentània que normalment es realitza amb un membre del sexe oposat, però que, en compte d’això, es dirigeix a individus del mateix sexe. Malgrat no contribuir directament a la reproducció, aquest tipus de comportament sexual representa un misteri des d'una perspectiva evolutiva.

El nostre grup de recerca ha explorat l'evolució del comportament sexual entre individus del mateix sexe en mamífers en un estudi que acaba de publicar-se en la revista Nature Communications.

El comportament sexual entre individus del mateix sexe sembla que és una tendència comuna en els mamífers. Fins ara s'ha registrat en aproximadament el 5% de les espècies i el 50% de les famílies, i el practiquen amb similar prevalença mascles i femelles.

Segons les dades disponibles, aquest comportament no es distribueix aleatòriament entre els llinatges de mamífers, sinó que tendeix a ser més prevalent en alguns grups, especialment en els primats, en què s'ha observat en almenys 51 espècies, des de lèmurs fins a simis.

En algunes espècies aquest comportament és ocasional i es manifesta només en circumstàncies molt específiques. Tot i  això, en el 40% de les espècies el comportament homosexual és una activitat moderada o fins i tot freqüent durant la temporada d'aparellament.

Aquestes troballes desperten preguntes fascinants sobre la biologia i l’evolució de la sexualitat en el regne animal.

Una forma de reforçar relacions socials

El nostre estudi ha fet un descobriment intrigant en revelar vincles significatius entre el comportament sexual entre individus del mateix sexe en mamífers i els seus patrons de comportament social.

La nostra anàlisi ha constatat que les espècies que exhibeixen comportament social més desenvolupat, tant en mascles com en femelles, tenen una major probabilitat de manifestar aquestes interaccions sexuals entre individus del mateix sexe. Aquests resultats donen suport a la hipòtesi que aquesta conducta sexual s'ha vist afavorida evolutivament com una manera d'establir, mantenir i reforçar relacions socials que poden augmentar els vincles i l'aliança entre membres d'un mateix grup.

Aquesta anàlisi comparativa filogenètica també ha trobat una relació entre aquesta conducta sexual i la violència intrasexual –entre individus del mateix sexe–, però només en el cas dels mascles. Les espècies amb mascles més violents tenen major probabilitat que aquests mascles exhibisquen aquest comportament sexual durant algun moment de la vida.

L'estudi suggereix, per tant, que el comportament sexual entre individus del mateix sexe exhibit per mamífers no humans és una adaptació que té un paper important en el manteniment de les relacions socials en tots dos sexes i la mitigació dels conflictes, sobretot entre mascles.

Alerta a extrapolar a éssers humans

En qualsevol cas, posem èmfasi en la necessitat de cautela, ja que aquestes associacions es podrien deure a altres factors. A més, els resultats no exclouen altres hipòtesis sobre l'evolució del comportament sexual entre individus del mateix sexe, que requereixen més recerca.

També és important assenyalar que els resultats no s’han d'utilitzar per a explicar l'evolució de l'orientació sexual en els éssers humans. Això es deu al fet que l'estudi s’ha  centrat en el comportament sexual entre individus del mateix sexe definit com a festeig a curt termini o interaccions d'aparellament, i no pas com una preferència sexual més permanent.

En darrer lloc, hem de tenir en compte que el comportament sexual només s'ha estudiat de manera detinguda en una minoria d'espècies de mamífers. Això implica que la nostra comprensió de l'evolució del comportament sexual entre individus del mateix sexe en els mamífers podria canviar a mesura que en el futur es faça recerca sobre més espècies.

José María Gómez Reyes, catedràtic, Estación Experimental de Zonas Áridas (EEZA - CSIC); Adela González Megías, , Universidad de Granada i Miguel Verdú, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.