.jpg)
La Universitat de València, juntament amb l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, ha participat en una recerca internacional que té com a objectiu principal comprendre com les alteracions moleculars associades a la distròfia miotònica tipus 1 (DM1) afecten la comunicació entre neurones. Els resultats de l’estudi, publicats en la revista científica Nature Communications, aporten nous coneixements sobre els mecanismes implicats en la patologia i identifiquen una possible diana terapèutica per a futures investigacions.
La distròfia miotònica tipus 1 s’estima que afecta una de cada 8.000 persones i sense tractaments curatius en l’actualitat pel que continua representant un important repte clínic. És la forma més comuna de distròfia muscular en adults i una malaltia genètica multisistèmica que afecta tant el múscul com el sistema nerviós. Es caracteritza per provocar debilitat muscular progressiva, miotonia (trastorn en el qual el múscul es relaxa més lentament del normal després de contraure’s de manera voluntària) i alteracions cardíaques i cognitives, la qual cosa impacta significativament en la qualitat de vida dels pacients.
Malgrat els avanços en la identificació de la seua causa genètica, els mecanismes que expliquen les alteracions neurològiques i sinàptiques (relatives a la comunicació entre neurones o entre neurones i músculs) de la malaltia continuen sent poc coneguts.
En aquest context, en el present estudi s’ha abordat el mode en què les repeticions CUG –seqüències de tres nucleòtids formades per les bases citosina (C), uracil (O) i guanina (G) que es repeteixen moltes vegades en una molècula d’ARN– expandides i associades a la distròfia miotònica tipus 1 alteren la funció sinàptica i el comportament locomotor.
Per a això, l’equip investigador va utilitzar un model experimental en Drosophila melanogaster (mosca del vinagre o de la fruita) que va permetre estudiar el paper de la molècula d’adhesió FasII i la seua sobreexpressió en el desenvolupament d’aquests defectes.
Mitjançant l’expressió de repeticions CUG expandides associades a la malaltia en neurones i músculs, van avaluar el seu impacte sobre l’estructura i funció de la unió neuromuscular, així com sobre el comportament locomotor.
Els resultats de la recerca, que s’han publicat en Nature Communications, mostren que la sobreexpressió de la molècula d’adhesió FasII (equivalent a NCAM1 en humans) exerceix un paper clau en l’aparició d’alteracions sinàptiques i conductuals. A més, mitjançant aproximacions genètiques, van demostrar que la reducció o modulació específica de FasII era capaç de revertir aquests defectes, identificant-la com un possible mecanisme clau i una potencial diana terapèutica en la malaltia.
En la recerca ha participat el Grup d’Investigació en Genòmica Translacional Humana d’INCLIVA-Universitat de València (BIOTECMED), coordinat per Rubén Artero, catedràtic del Departament de Genètica de la UV i investigador del CIBERER (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares) de l’Institut de Salut Carlos III.
Destaca en el treball, així mateix, la participació d’Ariadna Bargiela, investigadora postdoctoral Miguel Servet, i Javier Poyatos García, investigador postdoctoral Juan de la Cierva, tots dos integrants del citat Grup d’Investigació d’INCLIVA-UV, i de Juan J. Vílchez, investigador honorífic de la Universitat de València i col·laborador amb aquest grup.
Referència de l’article: Koon, A. C.; Yeung, K. Y. W.; Wu, Y.; Leong, L. I.; Cheung, J. T. P.; Chen, Z. S.; Peng, S. I.; Armstrong, N. S.; Frank, C. A.; Magneron, P.; Gomes-Pereira, M.; Fung, J. M. S.; Bargiela, A.; Moreno, N.; Poyatos-García, J.; Vílchez, J.; Huguet-Lachon, A.; Brewer, C. K.; Zinter, M.; Beck, E. S.; … Chan, H. Y. E. (2025). “Pre- and postsynaptic upregulation of FasII synergistically underlies neuropathological and behavioral phenotypes in a Drosophila model of myotonic dystrophy”. Nature Communications, 17(1), 1005. https://doi.org/10.1038/s41467-025-67738-w
