
Vols conèixer la Facultat de Ciències Matemàtiques? Quines titulacions impartim?
La Universitat de València organitza el programa Conèixer la Universitat amb l’objectiu d’acostar la Universitat als centres de secundària i mostrar al futur estudiantat la seua oferta formativa i de serveis.
Conèixer la Universitat és una iniciativa del Vicerectorat d’Estudis que està coordinada pel Servei d'Informació i Dinamització (Sedi) i que compta amb la participació dels centres i serveis de la Universitat de València.
El grau en Matemàtiques té com a objectiu principal proporcionar l’adquisició dels coneixements per a reconèixer la presència de la matemàtica en diversos àmbits del nostre entorn: la natura, la ciència, la tecnologia, els processos empresarials, l’art, etc., i proporcionar les eines necessàries per a aplicar-la-hi. Així, es formen professionals capaços d’aportar els seus coneixements a unes altres disciplines, com ara l’enginyeria, les ciències biològiques i de la salut, l’economia, les ciències socials, etc.
Els graduats en Matemàtiques apliquen els seus coneixements en àrees molt diverses, com ara la docència, la recerca i l’empresa; en activitats relacionades amb la informàtica, les telecomunicacions, el món de les finances i les consultories, entre altres.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
Gran part de la tecnologia que ens envolta quotidianament està governada per principis de física i/o per algorismes matemàtics (des de les tècniques de diagnòstic mèdic, als GPS o els sistemes de producció d’energia, criptografia, el tractament d’imatges, l’anàlisi estadística, etc.). El doble grau en Física i Matemàtiques ofereix una formació centrada tant en els fenòmens físics i els models i les lleis que els expliquen com en el llenguatge matemàtic, l’abstracció i la formalització del procés deductiu, el mètode experimental, la instrumentació sofisticada i els mètodes computacionals. Aquests estudis formen professionals versàtils i amb capacitat per a solucionar problemes de caràcter multidisciplinari en l’àmbit científic i tecnològic.
Aquest doble grau desenvolupa les capacitats d’anàlisi, d’abstracció i sentit crític, amb una visió que combina els mètodes i el rigor de les matemàtiques amb la intuïció per a la modelització i resolució de problemes de la física. Aquesta formació proporciona major capacitat d’ocupació i adaptació en sectors molt diversos i d’avantguarda. Cal destacar-ne entre altres: la recerca bàsica i aplicada en sectors industrials d’alta tecnologia i centres de recerca (fotònica, optoelectrònica, medi ambient, energies alternatives, partícules i interaccions fonamentals, astrofísica, industria aeroespacial, telecomunicacions, nous materials, etc.); institucions financeres i d’assegurances (prospecció de mercats i anàlisi de riscos); gabinets d’assessorament científicotècnic i informàtic (optimització de processos, xarxes de comunicació, mètodes numèrics, codificació, criptografia, etc.); sanitat (física mèdica); empreses i instituts d’estadística; serveis meteorològics i geofísics; i docència i comunicació de la ciència.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
En un món cada vegada més digital, hi ha una demanda creixent de persones amb una completa formació matemàtica que, a més, compten amb la metodologia de l'enginyeria per contribuir al desenvolupament i aprofitament de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
El programa de doble titulació en Matemàtiques i Enginyeria Informàtica proporciona una exhaustiva formació que combina aquestes dues vessants i que facilita, a més, les capacitats i les habilitats necessàries per a entendre i explotar les interrelacions existents entre les matemàtiques i l'enginyeria informàtica.
La formació adquirida per les persones graduades en Matemàtiques i Enginyeria Informàtica proporciona un perfil laboral amb una àmplia capacitat d'ocupació i d’adaptació en sectors molt diversos i d'avantguarda, tant relacionats amb la informàtica i les TIC en general com amb el sector financer, la investigació científica, l'ensenyament o l'anàlisi de dades i l'estadística.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
Les matemàtiques són la ciència fonamental que hi ha darrere d'aplicacions com ara la ciberseguretat, les xarxes de telecomunicacions d’alta velocitat o el tractament de dades massives, sectors que lidera l'enginyeria telemàtica.
Aquest programa de doble titulació proporciona una forta formació que combina una important base matemàtica amb amplis coneixements específics d'Enginyeria Telemàtica, junt amb les capacitats i habilitats necessàries per a entendre i explotar les interrelacions existents entre ambdues disciplines.
La formació adquirida per les persones graduades en Matemàtiques i Enginyeria Telemàtica proporciona un perfil laboral amb una àmplia capacitat d'ocupació i d'adaptació en sectors molt diversos i d’avantguarda. Per exemple, aquells relacionats amb les telecomunicacions, la informàtica i les TIC, o d'altres com el sector financer, la investigació científica, l’ensenyament o l'anàlisi de dades i l'estadística.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
Les matemàtiques són una ciència bàsica, present en altres ciències i en general en la majoria de les branques del saber. El seu desenvolupament està íntimament lligat al progrés del coneixement humà des de l’antiguitat, i és impossible imaginar el món actual sense la presència de les matemàtiques.
D’una banda, les matemàtiques són una ciència transversal que intervé de manera decisiva en l’avanç científic. La investigació en matemàtiques en el món actual és intensa i crucial per al progrés humà.
De l’altra banda, en els últims anys han sorgit noves aplicacions en camps tan diversos com la genètica, la biotecnologia, la criptografia, les tecnologies de la informació i la comunicació, les finances, etc. En aquest sentit, avui dia podem trobar matemàtics en llocs de treball inimaginables fa uns anys. La formació necessària per a ocupar aquests llocs requereix uns coneixements especialitzats avançats de matemàtiques que no s’obtenen en el grau. Van més enllà de les possibilitats del grau.
L’accés als estudis oficials de postgrau es pot realitzar des de diferents perfils formatius.
Els alumnes que acrediten estar en possessió del títol de llicenciat o llicenciada en Matemàtiques, Estadística, Física, Química, Informàtica o del títol d’Enginyeria, cursaran directament els 60 crèdits del màster. Hi accedeixen també de manera directa els alumnes que acrediten posseir el títol de grau que de manera natural substituïsca els esmentats anteriorment.
Per als alumnes que posseïsquen una titulació diferent amb les anteriors, la comissió acadèmica del màster demanarà la informació necessària de l’estudiant sobre els seus coneixements i realitzarà una proposta sobre les seues condicions d’admissió, i establirà, si escau, la tutela que considere acadèmicament adequada.
Se seleccionaran els estudiants usant criteris d'excel·lència acadèmica en els quals es valorarà fonamentalment l'expedient acadèmic. Es tindran també en compte, si existeixen, els convenis d'intercanvi d'estudiants entre les dues universitats responsables del màster i les universitats emissores dels possibles sol·licitants d'admissió. Els criteris específics ponderats que s'aplicaran, si la demanda supera l'oferta, seran els següents:
-L'expedient acadèmic en les titulacions de grau o equivalents prèvies al màster (70%) .
-Valoració de la carta d'interessos i motivació presentada per l'alumne i la seua adequació al perfil recomanat del màster (20%)
-Altres mèrits (10%)
Si la Comissió ho considera oportú es realitzaran entrevistes personals. Aquells estudiants rebutjats podran sol·licitar la revisió d'expedient en la universitat coordinadora seguint les normes de dret administratiu. A causa del caràcter internacional que es pretén, s'usarà la pàgina web pròpia i les pàgines web del servei d'estudiants i de l'Oficina de Convergència Europea per a la difusió dels criteris d'admissió, estudiants acceptats i resultat final de la revisió de les reclamacions.
El títol de màster universitari en Bioestadística té com a objectiu adaptar l'oferta acadèmica a les tendències professionals del mercat laboral pel que fa a la recerca en epidemiologia, la recerca clínica i farmacèutica i el medi ambient i sistemes naturals, per a la formació de professionals capacitats per al tractament i l’anàlisi de la informació disponible en els experiments de recerca que es duen a terme en qualsevol branca de la bioestadística. L'objectiu del títol no és únicament generar individus coneixedors de diverses tècniques i procediments d'anàlisi estadística, sinó també capacitar professionals estadístics experimentats en l'anàlisi de la informació.
Aquest títol de màster en Bioestadística es planteja com una continuació natural d'especialització professional i formació d'investigadors en tres àmbits molt específics: epidemiologia, la recerca clínica i farmacèutica i la recerca en medi ambient. En aquestes tres àrees, el proveïment essencial d'epidemiòlegs, clínics i ambientòlegs provenia de titulacions específiques relacionades amb la biologia, la medicina, la farmàcia i el medi ambient, respectivament. Tanmateix, davant el ritme vertiginós de la recerca en totes aquestes àrees, s'ha acusat la necessitat que els experts no només tinguen els coneixements i les destreses pròpies que aquestes titulacions proporcionen, sinó que reben complements de formació relacionats amb la modelització estadística i les tècniques de predicció sofisticades. Aquests coneixements i habilitats es fan indispensables per garantir una planificació rigorosa i vàlida dels seus experiments i recerques, així com un tractament profitós de la informació aconseguida.
La formació prèvia més adequada és la que proporcionen els estudis de llicenciatura/grau en l'àrea de Ciències de la Salut i de la Vida (Medicina, Biologia, Farmàcia, Medi Ambient, Enginyeria Agrícola, etc.) i de llicenciatura/enginyeria superior/grau en les àrees de Ciències Bàsiques i Tècniques. També tindran un perfil adequat els titulats en altres àrees que tinguen experiència professional en l'àmbit d'aquest màster.
L'admissió es fa de manera personalitzada, tenint en compte la formació i l’experiència prèvia del sol·licitant en relació amb els continguts de les diferents matèries del màster, i també el seu expedient acadèmic.
Per a l'admissió s'aplicarà el barem següent:
• 50%: expedient acadèmic
• 20%: experiència professional
• 10%: experiència investigadora
• 20%: altres mèrits (beques, col·laboracions, altres títols, nivell d'idiomes, etc.)