
Vols conèixer la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació? Quines titulacions impartim?
La Universitat de València organitza el programa Conèixer la Universitat amb l’objectiu d’acostar la Universitat als centres de secundària i mostrar al futur estudiantat la seua oferta formativa i de serveis.
Conèixer la Universitat és una iniciativa del Vicerectorat d’Estudis que està coordinada pel Servei d'Informació i Dinamització (Sedi) i que compta amb la participació dels centres i serveis de la Universitat de València.
El grau en Ciències Gastronòmiques forma professionals amb una bona base de coneixements científics, tecnològics, de salut i de gestió empresarial, capaços de dissenyar projectes i gestionar serveis gastronòmics en els camps professionals de l’alta cuina, de la restauració comercial i col·lectiva i de la indústria alimentària. A més, el grau capacita per a desenvolupar i fomentar la creativitat, la innovació i la investigació en el món de la gastronomia, de gran impacte econòmic i social, donant resposta als canvis que es produeixen en l’àmbit de l’alimentació, en la percepció de la cuina i en les noves formes de consum.
Aquests estudis proporcionen una formació multidisciplinària que capacita per a comprendre el fenomen gastronòmic des d’una perspectiva científica, tecnològica, social, cultural, sanitària i de gestió empresarial i per a ocupar càrrecs de responsabilitat en les organitzacions de la indústria alimentària, de l’hostaleria i de la restauració, tot aplicant-hi solucions innovadores.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
Aquest grau capacita en el domini dels diversos aspectes de la producció d’aliments i forma professionals amb els coneixements científics i tecnològics necessaris que els permeten estudiar la naturalesa dels aliments, les causes de la seua deterioració, els principis fonamentals del seu processament i la seua millora per al consum públic. Aquests coneixements van adreçats al disseny i a la selecció dels millors mètodes de conservació, transformació, envasament, emmagatzematge, distribució i ús, de manera que es garantisquen aliments d’alta qualitat sensorial, segurs, nutritius, saludables, adaptats als nous hàbits de consum i d’acord amb la legislació vigent.
Aquests estudis ofereixen una formació científica i tecnològica en totes les qüestions relacionades amb els aliments i les relacions entre alimentació i salut pública, tenint en compte que el destinatari final dels aliments és el consumidor humà. Asseguren un coneixement adequat dels aspectes químics, biològics, tecnològics i sanitaris relacionats amb tota la cadena que va des de la producció fins al consum d’aliments. Formen experts en el coneixement dels aliments i les seues propietats, inclosos la seua utilització, transformació, control, anàlisi i el seu paper en l’alimentació i la nutrició de l’ésser humà i els animals.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
El grau en Farmàcia té per objectiu la formació de professionals experts en medicaments i en l’impacte que tenen sobre la salut. La formació que s’adquireix inclou el coneixement dels medicaments i les substàncies utilitzades en la seua fabricació; la tecnologia farmacèutica i els assajos físics, químics, biològics i microbiològics dels medicaments; el metabolisme; i els efectes dels medicaments, a més de la seua utilització i els requisits legals.
La formació que proporciona aquest grau capacita per exercir la professió farmacèutica, que inclou competències com a professional sanitari relacionades amb la producció, la conservació i la dispensació dels medicaments, la col·laboració en els processos analítics, farmacoterapèutics i de vigilància de la salut pública. Aquestes funcions es duen a terme en oficines de farmàcia, en la indústria farmacèutica, en especialitats hospitalàries i no hospitalàries, en laboratoris d’anàlisi, en la gestió sanitària i en educació i investigació. A més a més, les persones graduades en Farmàcia poden dur a terme activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
Aquest grau forma professionals capacitats per al desenvolupament d’activitats orientades a l’alimentació i la nutrició de les persones o dels col·lectius en diverses situacions fisiològiques i/o patològiques. La seua activitat la realitzen d’acord amb els principis de protecció i promoció de la salut, prevenció de malalties i tractament dieteticonutricional quan cal, incloent-hi els principis deontològics i legals que permeten exercir la pràctica professional amb autonomia, consciència de renovació dels coneixements i capacitat de col·laboració amb altres professionals de l’àmbit sanitari.
Els/les dietistes nutricionistes són experts en alimentació, nutrició i dietètica i tenen capacitat per a intervenir en l’alimentació d’una persona o d’un grup, des dels àmbits d’actuació següents: la nutrició en la salut i en la malaltia, el consell dietètic, la investigació i la docència, la salut pública des dels organismes governamentals, les empreses del sector de l’alimentació i la restauració col·lectiva i social.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
La Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació ha planificat aquests estudis en sis cursos acadèmics, amb la superació dels quals l’estudiantat obté ambdós títols. L’existència de matèries comunes permet el disseny d’una distribució temporal dels continguts curriculars que comporta una optimització del temps dedicat a la formació. A més, capacita els estudiants com a professionals experts en medicaments i en l’impacte que aquests tenen sobre la salut i com a professionals que poden desenvolupar activitats orientades a l’alimentació i a la nutrició de les persones o dels col·lectius.
Els graduats en Farmàcia i en Nutrició poden exercir les professions a què donen accés ambdós títols: la de farmacèutic/a i la de dietista nutricionista, que inclouen competències com a professional sanitari i com a especialista capaç d’intervenir en l’alimentació d’una persona o d’un grup. El doble grau combina processos formatius complementaris, que permeten millorar el nivell de competitivitat dels estudiants i augmentar el ventall de possibilitats de cara al seu futur professional.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
Des d’una visió àmplia, la salut pública es pot identificar amb el conjunt d’esforços organitzats de la societat amb una missió principal: prevenir problemes de salut i fomentar la salut de la comunitat.
L’ampli camp d’acció en salut pública implica la participació d’un nodrit grup de professionals provinents de l’àmbit sanitari principalment de la medicina, infermeria, farmàcia, veterinària, etc., a més d’altres professionals no sanitaris que aparentment desenvolupen la seua tasca en altres àmbits, però que sovint són imprescindibles per a la consecució l’objectiu principal.
El màster seleccionarà candidats atenent els criteris següents:
La importància socioeconòmica del sector alimentari, a més dels grans canvis esdevinguts en el camp de l’alimentació quant a pautes dietètiques, nous aliments, interès creixent per determinats nutrients, noves tecnologies de processament, nous materials d’envasament i biotecnologia alimentaria, requereix professionals i investigadors altament qualificats en aquestes activitats. Els consumidors demanen cada vegada més aliments saludables i segurs, amb millors propietats nutritives i sensorials, fet que obliga a millorar la qualitat i a adequar l’ús de la tecnologia alimentària. Aquest màster ofereix un programa de formació avançada per cobrir aquestes necessitats i preparar especialistes que sàpiguen afrontar els reptes que la indústria d’aquest sector planteja.Els estudiants en possessió d’alguna llicenciatura amb contingut en matèries relacionades amb les ciències dels aliments poden traure el màxim profit del programa. Per això se situen en primer lloc els estudiants de les llicenciatures en Farmàcia, Ciència i Tecnologia dels Aliments i Veterinària, i les diplomatures en Nutrició Humana i Dietètica, però també els estudiants de les llicenciatures en Medicina i Cirurgia, Biologia, Química, Bioquímica i Ciències Mediambientals disposen de coneixements per seguir-lo amb aprofitament, ja que tenen en els seus estudis universitaris una càrrega important de tècniques experimentals. Finalment, estudiants procedents d’altres titulacions de caràcter científic (Ciències del Mar) o d’aspectes bàsicament tècnics (Enginyeria Química o Enginyeria Agrònoma) poden aprofitar la formació oferta per a complementar el seu perfil científic o professional.
En el cas d’estudiants de titulacions que no disposen dels coneixements bàsics per a cursar el màster, la comissió acadèmica del màster determinarà la possibilitat de realitzar prèviament fins a 30 crèdits de formació complementària.
Atenent el perfil i els requisits d’admissió específics, l’ordre de preferència s’estableix en funció de les titulacions, i dins de cada una s’ordenaran segons els expedients acadèmics respectius:
1. Llicenciatures en Farmàcia, Ciència i Tecnologia dels Aliments, Veterinària i diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica.
2. Llicenciatures en Biologia, Química, Bioquímica, Ciències Mediambientals, Medicina i Cirurgia i diplomatura en Infermeria.
3. Llicenciatura en Ciències del Mar.
4. Enginyeria Química i Agrònoma.
5. Qualsevol altra titulació relacionada amb l’àrea.
Així mateix, es consideraran altres mèrits com ara titulacions addicionals, coneixement d’idiomes, publicacions científiques i participació en congressos, i qualsevol tipus d’experiència acadèmica i/o professional.
La especialización en Nutrición supone una opción de enorme interés y aplicación inmediata, considerando las claras implicaciones que tiene en el ejercicio de la profesión en el ámbito de la Salud con especial orientación a individuos y colectivos específicos: neonatal, infantil, envejecimiento, deportiva, embarazo, envejecimiento y patologías nutricionales, entre otras, que asumirán o ya están asumiendo en el sistema sanitario, por partes de diversos profesionales; incluyendo dietistas nutricionistas,
farmacéuticos y médicos entre otros.
L'especialització en Nutrició és una opció d'enorme interès i aplicació immediata, ateses les clares implicacions que té l'exercici de la professió en l'àmbit de la salut amb especial orientació a individus i col·lectius específics: neonatal, infantil, envelliment, esportiva, embaràs, envelliment i patologies nutricionals, entre altres, i la importància que assumiran o ja han assumit en el sistema sanitari diversos professionals: dietistes nutricionistes, farmacèutics i metges, entre altres. En el Llibre blanc de les professions sanitàries a Catalunya s'assenyala que és previsible que es produïsca un increment de la necessitat d'assessorament dietètic i nutricional en l'àmbit de l'atenció primària (AP), tant a centres hospitalaris, com a centres sociosanitaris, i aquesta predicció és aplicable a totes les comunitats espanyoles, inclosa la Comunitat Valenciana. L'Ordre 66/2004, per la qual s'estableixen les directrius per a l'elaboració del pla integral de l'obesitat, la nutrició i l’activitat física (BOE 22-1-2004), i en la qual s’estableix la intervenció dels departaments de sanitat de les comunitats autònomes, provocarà, quan es desplegue, la necessitat de comptar amb la figura del dietista-nutricionista i d’altres professionals sanitaris. En l'àmbit hospitalari, l'Organització Mundial de la Salut va establir, en la 10a Assemblea Mundial de la Salut del 1974, que posteriorment va reafirmar el 1982, que tots els hospitals regionals (600-850 llits) i mitjans (70-150 llits) haurien de disposar de dietistes, i que aquests haurien d'estar en una proporció aproximada d'un dietista-nutricionista per cada 50 pacients. Paral·lelament, la tendència internacional en l'organització de la nutrició clínica se centra en els equips multidisciplinaris, integrats per metges, farmacèutics i professionals d'infermeria i dietètica, amb resultats clínics i econòmics positius. Si ho sumem a l'augment d’aquests professionals en l'àmbit esportiu, de la cooperació al desenvolupament, de la salut pública i comunitària i dels centres sociosanitaris i geriàtrics, ens permet albirar la necessitat d'una formació més especialitzada, com la que es dóna mitjançant aquest màster, que és el primer a Espanya que intenta abastar totes les possibilitats professionals d'aquest col·lectiu, tant en l'àmbit de la seua aplicabilitat a nivell personalitzat, com comunitari. El màster presentat té dos avantatges formatius. D'una banda, la nostra Universitat lidera a Espanya la formació assistencial amb pràctiques amb pacients a través de la Clínica Nutricional de la Fundació Lluís Alcanyís-Universitat de València, que és la primera d'aquestes característiques a escala nacional. D'altra banda, liderem, a Espanya, la formació educativa basada en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) aplicades a la nutrició, la dietètica i la dietoteràpia mitjançant els materials docents realitzats a través de la Convocatòria d'Innovació Educativa de la UV.1. Grau o diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica.
2. Llicenciatura o grau en Farmàcia.
3. Llicenciatura o grau en Medicina.
4. Diplomatura o grau en Infermeria.
5. Qualsevol altra titulació relacionada amb l'àrea de salut.
Criteris i valoració de mèrits per a l'admissió:
Atesos el perfil i els requisits d'admissió específics, l'ordre de preferència s'estableix en funció de les titulacions, i dins de cadascuna s'ordenaran en funció dels seus respectius expedients acadèmics:
1. Grau o diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica.
2. Llicenciatura o grau en Farmàcia.
3. Llicenciatura o grau en Medicina.
4. Diplomatura o grau en Infermeria.
5. Qualsevol altra titulació relacionada amb l'àrea de salut.
La selecció de candidats entre els que complisquen els requisits anteriorment indicats es farà mitjançant la valoració dels apartats següents:
a. Expedient acadèmic: 70%.
b. Memòria explicativa i raonada de l'interès de la persona candidata pel perfil del màster: 10%.
c. Experiència professional: 15%.
d. Coneixement d'idiomes 5%.
Barem segons la titulació:
1. Grau o diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica. (x1)
2. Llicenciatura o grau en Farmàcia. (x1)
3. Llicenciatura o grau en Medicina. (x0.7)
4. Diplomatura o grau en Infermeria. (x0.7)
5. Qualsevol altra titulació relacionada amb l'àrea de salut. (x0.6)
Els factors que acompanyen la producció de nous fàrmacs són molts i d’índole diversa, la qual cosa fa que de vegades la informació que hi ha sobre ells arribe a la societat mediatitzada o, com a mínim, esbiaixada. Així, doncs, són els professionals de l’àrea de la salut que desenvolupen la seua labor en entitats públiques els que poden actuar de manera independent per proporcionar la informació adequada per a la correcta formació de futurs professionals en dotar-los de la capacitat de filtrar, seleccionar i discernir per a poder arribar a aplicar amb bon criteri (ús racional) la pauta assistencial més adequada en cada cas.El perfil de l’estudiant del màster és el titulats en estudis de grau (o llicenciatura) en l’àmbit de les ciències de la salut i que desitgen completar la seua formació mitjançant la realització d’un màster sobre el medicament, bé per a la investigació i el desenvolupament de nous medicaments, bé per a promocionar l’ús racional dels que ja estan autoritzats.
Així, es recomana com a perfil d’accés al màster estar en possessió d’algun dels títols següents: grau (o llicenciatura) de farmàcia, medicina, infermeria o altres estudis com ara química, ciència i tecnologia d’aliments, nutrició humana i dietètica, bioquímica, ciències ambientals, enginyeria química, tecnologia química o títols corresponents a altres ciències experimentals i tecnologies afins.
La selecció es farà d’acord amb es criteris següents:
- Expedient acadèmic 40%
- Coneixements en matèries relacionades amb el màster 20%
- Beques o treballs de col·laboració amb els departaments i organismes participants 15%
- Publicacions 10%
- Experiència professional 10%
- Altres mèrits 5%
Les malalties parasitàries tropicals continuen sent un problema de control epidemiològic important a causa dels alts índexs de morbomortalitat mundial. De les 11 malalties prioritàries en la llista del Tropical Diseases Research (TDR) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 7 són parasitàries. A més d’aquestes, més de 400 espècies paràsites addicionals infecten l’home en els diversos continents, amb prevalences i intensitats estremidores. Les malalties parasitàries tenen efectes indirectes devastadors sobre la població afectada, essencialment xiquets, en generar retard en el desenvolupament físic i mental. Al mateix temps, els moviments poblacionals i l’alt grau d’immigració constitueixen una amenaça real a la salut pública als països no tropicals.
Els últims anys hem assistit a un augment important de fluxos migratoris internacionals, que han facilitat l’intercanvi de malalties considerades fins ara exclusives de països en via de desenvolupament. Diàriament, els nostres professionals sanitaris afronten malalties que fa uns quants anys eren tingudes per exòtiques o tropicals. A aquesta emergència de les malalties tropicals també contribueix el notable increment de viatgers espanyols a països tropicals.
Cal destacar l’enorme complexitat de les malalties parasitàries (motiu pel qual mai no se n’ha pogut eradicar), la qual ineludiblement necessita un tractat i una aproximació totalment multidisciplinària d’aquestes.
En vista de que ha estat enumerat més amunt, resulta evident l’interès creixent de les malalties parasitàries.
Serà necessari estar en possessió d'un dels següents títols (Grau, Doble Grau, Llicenciatura): Farmàcia, Medicina, Veterinària, Microbiologia, Biologia, Ciència i Tecnologia d'Aliments, Nutrició Humana i Dietètica, Bioquímica i Ciències Biomèdiques, Biotecnologia, Ciències Ambientals, Infermeria, Fisioteràpia. En el cas d'alumnes estrangers aquests hauran d'estar en possessió d'un títol oficial homologable a alguna de les titulacions anteriors.
La selecció dels estudiants es realitzarà exclusivament sobre la base de raons científiques i acadèmiques:
- Expedient acadèmic: 40%
- CV, referències i, si és el cas, entrevista personal: 60%