El Col·legi Major Lluís Vives, hui Espai Vives, és una peça rellevant de l'arquitectura valenciana del s.XX projectada per Javier Goerlich Lleó en 1935 i inaugurada en 1954.

Juntament amb la Facultat de Ciències, Medicina i el seu hospital, el Col·legi Major Lluís Vives va contribuir a conformar un nou escenari urbà al llarg del passeig de València a la mar, que es va conéixer com la nova ciutat universitària.

A més del valor històric-urbanístic a escala de ciutat del conjunt format per l'avinguda i els edificis universitaris, el Col·legi Major Luis Vives va constituir una fita referencial per si mateix a causa del seu valor artístic-arquitectònic. Bon exemple de l'arquitectura de la seua època, el seu autor va recórrer a un racionalisme sobri i ortodox caracteritzat per una distribució d'espais resolta conforme a una planta decididament simètrica i una formalització aerodinàmica que mostra la seua habilitat en el maneig de les formes corbes, les peces geomètriques simples i els criteris ortogonals. Goerlich va combinar la marcada horitzontalitat emprada en la composició de les seues façanes, subratllada amb claredat mitjançant impostes i rematades, amb detalls que evocaven l'arquitectura naval. Pels seus valors històrics, artístics i arquitectònics està inclòs en el Catàleg de Béns i Espais Protegits de València com a Bé de Rellevància Local (BRL).

Des de la seua construcció va servir de residència a professors i estudiants universitaris fins al mes de juliol de 2012, any en què, després de detectar-se patologies greus en l'estructura, es va decidir el seu tancament.

Després d'estudiar la viabilitat de la seua reobertura com a residència d'estudiants, es va optar pel respecte de la volumetria original recuperant el col·legi major com un edifici dirigit a satisfer la necessitat històrica de l'existència d'un centre de serveis dirigits a l'estudiantat al Campus de Blasco Ibáñez.

A nivell patrimonial l'objecte de l'actuació ha sigut advocar per la recuperació i el foment dels seus valors originals, respectant la imatge arquitectònica de les seues façanes i els seus elements estructurals definitoris. Els elements singulars que s'han mantingut han sigut la composició i materialitat de façanes, la marcada simetria de la seua organització funcional, els acabats de planta baixa, la serralleria exterior i la distribució de parterres en les zones enjardinades.

El nou Espai Vives s'ha convertit en un espai de serveis i trobada per a l'alumnat i, al seu torn, ha recuperat la programació d'activitats d'interés sociocultural que durant anys ho van situar com un referent a la ciutat de València.