Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.
Categoria "Espais i llocs"
Lògiques, geografies i subjectivitats en la construcció i ressignificació dels espais de reclusió i tractament de les persones afectades per la lepra.
Cap a mitjan segle XIX, els diaris de moltes ciutats europees van començar a fer-se eco de veus que alertaven de la “tornada de la lepra”. Suposadament desapareguda des de finals de l’edat mitjana, a les metròpolis europees s’hi veia tornar la lepra per les mateixes rutes obertes per a llur expansió colonial. Aquesta idea de la tornada va modular les percepcions i les respostes de les societats contemporànies a aquesta antiga i llunyana malaltia. La lepra tornava des d’una llunyana edat mitjana i des d’un distant món exòtic –l’Índia, Àfrica, les illes del Pacífic o Amèrica– per despertar pors i respostes similars a les suscitades en la societat medieval, com ara la reclusió de malalts com a única barrera efectiva davant l’expansió de la malaltia. Els estudis sobre la lepra medieval i la contemporània han posat en qüestió aquesta imatge de continuïtat, mostrant les múltiples formes de la lepra en diferents llocs i períodes, tant en els discursos i les pràctiques mèdiques com en les respostes socials i polítiques. La manera com les leproseries medievals i contemporànies van ser pensades, ubicades, dissenyades i organitzades és un reflex d’aquestes diferents concepcions sobre una malaltia polièdrica que va afectar milers de persones i el cos social de moltes nacions.
Per a continuar llegint:
