El passat 18 de desembre, es va dur a terme la jornada titulada "Medicina plural: una reflexió diacrònica", coorganitzada per l'Institut Interuniversitari López Piñero (de la mà de Carmel Ferragud, Ignacio Nebot i Andrea Martí) i la Societat Espanyola d'Història de la Medicina. Aquesta trobada va estar configurada per sis intervencions, congregant experts i interessats en una temàtica que es troba dins de la història de la medicina: la medicina plural. Aquest concepte, que ha anat evolucionant des que comencés a utilitzar-se per antropòlegs durant la dècada dels 60 del segle passat, ha suscitat nombrosos debats i postures enfrontades, que han permès introduir conceptes alternatius com el "mercat mèdic".

L'obertura va correspondre al Doctor Carmel Ferragud, professor titular del departament d'Història de la Ciència i la Comunicació, qui va brindar unes paraules introductòries per donar la benvinguda als participants.

A continuació, el professor Enrique Perdiguero va proporcionar un context aclaridor sobre el concepte central de la jornada, la "Medicina Plural". Perdiguero va destacar que aquest terme permet abordar la complexitat i la diversitat d'enfocaments mèdics al llarg de la història de la medicina. En aquest sentit, va portar una evolució en la conceptualització de les diverses maneres en què les societats han enfrontat la malaltia i la mort. Aquest recorregut el va compartir a través de la seva experiència personal, remuntant-se a la seva tesi doctoral dedicada a aquest tema.

Ignacio Nebot, actualment doctorand, va compartir una part de la seva recerca, que se centra en l'estudi del fenomen de la "medicina plural" a partir de la literatura catalana medieval. Durant la seva intervenció, Ignacio va subratllar les limitacions de les fonts documentals per oferir una visió completa dels esdeveniments històrics, utilitzant exemples d'oficis relacionats amb les pràctiques mèdiques de l'Edat Mitjana. A més, Nebot va destacar la profunda connexió entre la dona i la medicina en aquest període històric.

Posteriorment, Pau Castell, doctor en Història i Professor del Departament d' Història Medieval i Moderna de la Universitat de Barcelona, va explotar la caça de bruixes a Catalunya durant els segles XV-XVIII. Castells va abordar la relació entre les anomenades "bruixes" i les pràctiques màgic-medicinals, així com els motius darrere de les acusacions contra les dones i la seva connexió amb altres professions de la salut. Per finalitzar la seva intervenció, Castells va mostrar com en el Romanticisme del segle XIX va néixer una imatge al voltant de la bruixa com a dona sàvia, oferint una visió més complexa a la qual manifesta la documentació.

Després d'un merescut període de descans per part dels nostres experts, la investigadora post doctoral Laura Guinot va prendre la paraula, oferint una perspectiva històrico-mèdica summament enriquidora en relació amb l'estudi de les curacions miraculoses. Guinot es va enfocar en fonts hagiogràfiques i processos de canonització, brindant-nos una visió detallada de com era possible analitzar un miracle en el context històrico-mèdic.

Tot seguit, Francesca Antonelli, doctora en Història de la Ciència per la Università di Bologna i l'École des Hautes Études en Sciences Sociales, ens va guiar a través de la intrigant polèmica del mesmerisme. Antonelli ens va presentar un conflicte que va enfrontar Antoine Lavoisier, un cèlebre científic en aquell moment, amb Mesmer i la seva controvertida idea del "fluid magnètic". Per aconseguir-ho, va contextualitzar detalladament aquest moviment i ens va proporcionar informació crucial sobre el desenllaç d'aquest conflicte. No obstant això, la contribució de Francesca va anar més enllà, destacant el paper fonamental de Marianne Paulze, l'esposa de Lavoisier, qui va participar activament en els diversos experiments del seu espòs. Marianne no només hi va ser present, sinó que també va exercir un paper significatiu com a autora d'anotacions, creadora de dibuixos i realitzadora de traduccions durant aquests experiments.