L’Institut Interuniversitari López Piñero va inaugurar aquest dimarts, dia 2 d' abril, a les 19 hores al Palau de Cerveró de la Universitat de València l’exposició “Tòxics (in)visibles”. Es tracta d’una exposició que conjuga projectes d’investigació en història de la ciència, salut pública i art al voltant dels tòxics que dia a dia continuen en el nostre entorn, tot i passar sovint desapercebuts. A aquesta inauguració varen participar els organitzadors i un públic nombrós de persones interessades. També ha donat lloc a reportatges a la premsa i a la televisió. Dos exemples de les cròniques:
http://ruvid.org/wordpress/?p=46838
https://www.levante-emv.com/urban/2019/04/02/palau-cervero-acoge-exposicion-toxicos/1856806.html
Comissariada pels professors, Antonio García Belmar , Ximo Guillem Llobat, i Imma Mengual [part esquerra de la fotografia], l'exposició és el resultat d'un projecte d'investigació que combina una aproximació històrica, desenvolupada per un equip interdisciplinari de professors de les Universitats de València i Alacant i d'investigadores de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) amb Sabrina Llop (FISABIO) i Ferran Ballester (professor titular de la Universitat de València-FISABIO) [part dreta de la fotografia] i Olga Pardo (FISABIO) i Gianni Gallello (University of York). La part artística ha estat feta a huit mans pels artistes, investigadors i investigadores de la Universitat Miguel Hernández Imma Mengual, M.ª José Zanón, Juan Fco. Martínez Gómez d’Albacete i David Vila [centre de la fotografia].
Mitjançant materials com el mercuri, l'amiant, els plaguicides o els fums contaminants, Tòxics (in) visibles indaga en el caràcter contingent i socialment construït de la toxicitat. Vol així desvetllar alguns dels mecanismes a través dels quals els diversos protagonistes, sota la pressió de forts interessos polítics, econòmics i acadèmics, interaccionen per visibilitzar la toxicitat d'una substància o, per contra, per invisibilitzar-la, mitjançant la producció activa d'ignorància sobre els seus efectes en la salut i el medi ambient. L'exposició combina la reflexió general sobre els tòxics amb l'anàlisi detallada d'exemples concrets, especialment significatius, com la intoxicació per mercuri de Minamata (Japó), l’arsenat de plom del primer franquisme, els conflictes provocats pels fums de Huelva a la darreria del segle XIX i el desenvolupament de l’empresa Uralita durant el segle XX.
Aquests exemples mostren que la definició i la percepció de la toxicitat de cadascun d’aquests productes ha canviat en l’espai i el temps, i que aquests canvis sovint han dut a perilloses i innecessàries exposicions a tòxics d’amplis sectors de la població i especialment d’aquells més vulnerables. L'exposició assigna un paper destacat a les diferents formes de resistència de les víctimes i a l’especial vulnerabilitat de determinats sectors, com ara la població infantil, treballadors i treballadores, classes populars, etc. Però també tracta la convivència entre les elits polítiques i econòmiques en l’establiment de regulacions que afavoreixen la desigual distribució del risc tòxic.
Les instal·lacions artístiques produïdes per l'equip dirigit per la professora Imma Mengual combinen materials com polímers, plom, resines, bronze, llautó... i tracten d’interpel·lar el públic a fi de provocar una reflexió sobre el fet de conviure amb la normalitat tòxica [in]visible que el món industrial ha portat a les nostres vides amb conseqüències a molt llarg termini.
La doble mirada, històrica i artística, ofereix claus per desemmascarar els conflictes socials que s'amaguen darrere la invisibilitat dels tòxics.
Com altres exposicions de l’institut interuniversitari López Piñero, hi ha altres activitats relacionades amb aquesta exposició com ara el cicle de conferències descrit a
Organitza:
Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València
Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat Miguel
Hernández, Universitat Jaume I i Universitat de València).
Col·labora:
Ministerio de Economía y Competitividad. Proyecto «Vivir en un
mundo tóxico: expertos, regulaciones y controversias públicas en la
España del siglo XX» (HAR2015-66364-C2-2-P)
Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.
Comissariat:
Ximo Guillem (Universitat de València)
Antonio García Belmar (Universitat d’Alacant)
Imma Mengual (Universitat Miguel Hernández d’Elx)
Projecte científic:
Mercuri: Sabrina Llop, Olga Pardo (FISABIO), Ferran Ballester
(Universitat de València-FISABIO) i Gianni Gallello (University of York)
Plaguicides: José Ramón Bertomeu (IILP, Universitat de València)
Fums: Ximo Guillem (IILP, Universitat de València)
Amiant: Antonio García Belmar (IILP, Universitat d’Alacant)
Projecto artístic:
Imma Mengual, María José Zanón, Juan Francisco Martínez Gómez
de Albacete i David Vila (Universitat Miguel Hernández d’Elx)
Diseny gràfic: Ortogràfic
Producció i muntatge gràfic: Simbols
