University of Valencia logo Logo Inter-university Institute López Piñero Logo del portal

CICLE: NARRATIVES DE LA MALALTIA

  • November 30th, 2020
Antonin Artaid

Des del 2 de desembre de 2020 fins al 27 de gener de 2021

Lloc: Institut Interuniversitari López Piñero/Universitat de València (Online a través de la plataforma Blackboard Collaborate) 

Coordinadors: Enric Novella (Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València) i Inmaculada Hurtado (Universidad CEU-Cardenal Herrera)

 

En els últims anys assistim a un creixent interès cultural per les narratives de la malaltia i a una autèntica eclosió de la literatura autobiogràfica centrada en l’experiència de les més diverses dolències físiques o mentals i en les vivències personals desenvolupades en institucions assistencials com hospitals, manicomis i tota mena de consultes mèdiques. En sintonia amb aquesta efervescència, l’anàlisi etnogràfic d’aquestes qüestions ha experimentat un notable impuls i ha permès, d’una banda, posar de relleu realitats de diferent ordre (polític, social, econòmic, etc.) implicades en l’articulació de l’experiència de la malaltia i, d’una altra, estudiar la pràctica clínica com un complex procés de negociació conduent a donar un cert sentit al malestar. En aquest sentit, no és casual que un dels abordatges que més atenció desperta avui en dia en el camp de la història de la medicina siga justament la reconstrucció de l’experiència dels pacients “des de baix”, és a dir, prescindint de les mediacions exercides i les enunciacions proferides pels professionals sanitaris o des de les “ciències de la salut”. Inicialment, aquest objectiu fou conreat mitjançant l’examen de casos més o menys cèlebres, però el que últimament es demana és una major atenció a tota mena d’individus (i, molt especialment, a les “subjectivitats no normatives”) i un nou lloc per als seus discursos en el marc dels anomenats “sabers profans”. Comptant amb un grup de reconeguts especialistes procedents dels camps de l’antropologia i la història de la medicina i de la ciència, el present cicle pretén, d’una banda, promoure la reflexió al voltant de les possibilitats (i els límits) de l’aproximació etnogràfica a la salut, la malaltia i la pràctica mèdica i, d’una altra, oferir alguns exemples particularment suggeridors de treball amb narratives individuals procedents de diversos àmbits emblemàtics com la neurologia, la psicopatologia i la història de la psiquiatria.

 

Seminaris                            

Dimecres 2 de desembre de 2020 a les 16 h.

Inma Hurtado García (Universidad CEU-Cardenal Herrera)

Entre profesionales y pacientes: lo que el relato etnográfico hilvana

Enllaç:  https://eu.bbcollab.com/guest/8ec96a66135e46c0967953cc8b5156ce

“En esta presentación pretendo mostrar los aportes de la investigación etnográfica en la comprensión de las lógicas socioculturales que subyacen a los procesos de atención a la enfermedad. En concreto, enfatizar su capacidad para hacer emerger un relato crítico a partir de aquellos aspectos obviados por la biomedicina que intervienen en las interacciones entre profesionales y pacientes. Utilizaré la propia experiencia investigadora en distintos dispositivos asistenciales, particularmente el hospital, para reflexionar sobre la etnografía como un relato de recuperación y aproximación a las diversas realidades –a menudo, en tensión– en torno al cuerpo, la salud y la enfermedad que se ponen en juego en el encuentro asistencial. Asimismo, plantearé cómo de la propia posición inestable e intersticial de investigar entre profesionales y pacientes se deriva el privilegio epistémico para profundizar en el conocimiento de su relación, para hilvanar los distintos marcos y sentidos desde los que cada cual se enuncia y para proponer intervenciones más efectivas en el ámbito de la salud.”

Bio

Llicenciada en Antropologia Social i Cultural (2001) i doctora europea en Antropologia Mèdica (2010). El 2013 va rebre el Primer Premi d’Investigació Cultural Marqués de Lozoya del Ministeri de Cultura pel treball Cartografia d’una aspiració. Envelliment, salut i cures en la migració a la Costa Blanca. Ha realitzat estades de recerca a l’Amsterdam School for Social Science Research (ASSR) (Universitat d’Amsterdam), Sheffield Institute for Studies on Ageing (SISA) (Universitat de Sheffield) i el Department of Anthropology de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. En l’actualitat treballa com a professora adjunta a la Facultat d’Humanitats de la Universidad CEU-Cardenal Herrera (Campus d’Elx). En aquesta última dècada les seues línies d’investigació inicials s’han ampliat a diferents camps de l’antropologia mèdica com les pràctiques i polítiques corporals, l’educació sanitària, la participació ciutadana en salut i la salut mental, així com a diferents enfocaments com la teoria feminista, els estudis CTS (Ciència, Tecnologia i Societat) i de Ciència, Tecnologia i Gènere (CTG).

 

Dimecres 16 de desembre de 2020 a les 16 h.

Itxaso Martín (Euskadi Irratia)

La escritura y el contenido etnográfico como un todo: un ejemplo de construcción de un texto etnográfico sobre la locura

Enllaç: https://eu.bbcollab.com/guest/fc8dc8c2e9f84d3e854bc8c0c8a2fd64

La construcción del texto etnográfico es una parte sustancial de la propia investigación; es a través del texto (en su sentido más amplio) como se comunica el trabajo realizado. En esta propuesta se considera el contenido de la investigación y la construcción textual de la misma como un todo, pretendiendo producir un efecto comunicativo que acerca a los lectores a los protagonistas de la etnografía. Tras trabajar con más de 500 historiales médicos y cartas de personas internadas desde 1937 hasta 1950 en un psiquiátrico del País Vasco, se realiza una construcción textual de la etnografía que está fuera del lenguaje científico-lógico-racionalista. Tomando como referencia la forma de las cartas incluidas en los historiales (escritas hasta el último centímetro de papel), el texto etnográfico tendrá en ocasiones la misma presentación: páginas escritas más en los márgenes que en el parte central. De esta manera, se consigue enfatizar que se está hablando de personas situadas en los márgenes de la sociedad. Por otra parte, utilizando frases cortas y elipsis se crea un lenguaje que nos transmite el silencio, el hueco, que son estas personas para la sociedad. Aplicando el concepto de Richard Wagner (1813-1883) de “obra de arte total”, se habla de “obra etnográfica total”, una investigación antropológica que da importancia y cohesiona todas las partes de la misma, también la parte estética y la construcción textual.

Bio

Doctora en Antropologia (2015) amb la tesi Escrivint la bogeria, la submemoria i els silencis: dones buit com a mirall de la societat i la moral. Màster en Estudis Feministes i de Gènere (UPV, 2011), llicenciada en Antropologia Cultural i Social (UPV-EHU, 2010) i llicenciada en Comunicació Audiovisual (UPV-EHU, 2003). Ha publicat la novel·la Ni, Vera (Elkar, 2012) basada en la història de la seua besàvia, ingressada en un psiquiàtric de Guipúscoa de 1935 a 1986. Actualment treballa com a periodista a Euskadi Irratia (Ràdio Pública Basca).

 

Dimecres 13 de gener de 2021 a les 16 h.

Fernando Vidal (ICREA-Universitat Rovira i Virgili)

Narrativas del síndrome de cautiverio

Enllaç: https://eu.bbcollab.com/guest/fb0135e0c3be4ca2ba372473683a0f09

El síndrome de cautiverio (locked-in syndrome, LIS) es un fenómeno de muy baja prevalencia cuya causa principal es un accidente cerebrovascular en el tronco encefálico o una enfermedad neurodegenerativa como la esclerosis lateral amiotrófica. Los afectados quedan tetrapléjicos y no pueden hablar, pero mantienen las sensaciones corporales, la percepción, la conciencia y las funciones cognitivas. El proyecto “Antropología y fenomenología del síndrome de cautiverio” (Universitat Rovira i Virgili) se propone conocer las vivencias y experiencias de personas con LIS para profundizar en la comprensión del ser-persona, de la vida como valor y de las condiciones individuales y contextuales de continuidad o discontinuidad de la identidad personal. Uno de sus métodos consiste en el análisis de las narrativas autobiográficas (publicadas como libros, artículos, blogs, o comunicadas en entrevistas). Apoyándose en ejemplos, esta presentación abordará los desafíos, limitaciones y posibilidades de las “narrativas de la enfermedad”.

Bio

Fernando Vidal es va formar en psicologia i en història de les ciències a les universitats de Harvard, Ginebra i París, i a l‘École des Hautes Études en Sciences Sociales, París. Guanyador d’una beca Guggenheim, és, des del 2012, Professor d’Investigació d’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), a la qual es va incorporar després de més d’una dècada com a investigador sènior permanent de l’Institut Max Planck d’Història de la Ciència de Berlín. És especialista en la història intel·lectual i cultural de les ciències humanes des del Renaixement fins a l’actualitat, i s’interessa particularment per l’articulació de sabers i valors en la formació d’idees sobre l’ésser humà.

 

Dimecres 27 de gener de 2021 a les 16 h.

Alexandra Bacopoulos-Viau (Weill Cornell Medical College/New York Universit)

Illness Narratives: Some Reflections from the History of Psychiatry

Enllaç: https://eu.bbcollab.com/guest/30f78deb681e4d5a9e967d014d00d181

In this presentation I will offer some reflections on the encounter between the historian and the archive, which are based on my work in the cultural history of psychiatry and the human sciences. I will do so in three sections. The first one focuses on the ever-problematic methodological and epistemological questions surrounding the uses of the patient’s voice. It presents some critical theoretical and conceptual issues that my colleague Aude Fauvel and I explored in a 2016 special issue of Medical History entitled “Tales from the Asylum. Patient Narratives and the (De)construction of Psychiatry”. The second section offers a vignette from my upcoming first monograph, Scripting the Mind, that centres on the aporia: What to do when the subject’s voice is literally erased? By turning to the (nonexistent) patient records of Dr. Pierre Janet (1859-1947), a leading turn-of-the-20th-century French mind scientist, this part interrogates the issue of the destruction of archives and the historical reconstruction that ensues. The third and closing section highlights some broader historiographical and practical implications raised by the above questions

Bio

Alexandra Bacopoulos-Viau és investigadora visitant de l’Institut d’Història de la Psiquiatria de l’Escola de Medicina Weill Cornell de Nova York. La seua tesi doctoral, que va realitzar a Cambridge, va ser guardonada amb el premi a la millor dissertació 2014 del Fòrum d’Història de les Ciències Humanes de la History of Science Society. Actualment està convertint aquesta obra en un llibre titulat Scripting the Mind: Technologies of Writing and Selfhood in Modern France. Alexandra ha impartit classes a Cambridge, Harvard, McGill i NYU, i ha publicat diversos articles sobre la història de les disciplines “psy”.

DESCARREGAR TRIPTIC SEMINARIS