L’IILP-UV va acollir una taula redona, moderada per Mavi Corell, Kelly Ludkiewicz i Anxo Vidal, que va comptar amb les intervencions de Katya Braghini, Carmen Agulló, José Pedro Marín i Leoncio López-Ocón. Va reunir especialistes de diferents àmbits per a reflexionar sobre los reptes, perspectives i línies de futur d’un camp de coneixement cada vegada més interdisciplinari que pretén connectar la perspectiva històrica amb la didàctica i l’ensenyament actual de las ciències. La taula forma part del  cicle de col·loquis sobre Història de l’Ensenyament de les Ciències, organizat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, amb la col·laboració de REDIHEC, la Societat d’Història de l’Ensenyament dels Països de Llengua Catalana i la Comissió d’Ensenyament de la SCHCT.

Investigació brasilera sobre la història de l’ensenyament de les ciències (1992-2026). Katya Braghini

Katya Braghini, especialista en patrimoni científic educatiu i història de la cultura material escolar, va presentar una revisió de la bibliografia sobre la producció acadèmica brasilera entre 1992 i 2026. A partir de l’anàlisi d'articles, tesis i investigacions, la ponent va mostrar com la història de la ciència, la història de l’educació i la didàctica de les ciències han desenvolupat línies de treball diverses.

Durant la seua exposició, va assenyalar que bona part de les investigacions continuen centrant-se en la història de les assignatures escolars i els currículums. En canvi, però, les línies emergents exploren el patrimoni científic escolar i la museologia educativa.

La investigadora va destacar el paper de la Red Iberoamericana de Historia de la Educación en Ciencias (REDIHEC) com a espai de trobada i intercanvi entre investigadors de diferents països i camps del coneixement. Segons Braghini, un dels grans reptes actuals és mantindre una conversa estable entre camps de recerca que comparteixen objectes d’estudi però treballen amb perspectives diferents.

La comunicació va concloure amb una reflexió sobre la impossibilitat d’entendre la història de l’ensenyament científic sense una mirada transversal que integre història de l’educació, història de la ciència, patrimoni i processos d’escolarització.

Aportacions de la història de l’educació a la història de l’ensenyament de les ciències. Mª del Carmen Agulló Díaz

La historiadora de l’educació Carmen Agulló va centrar la seua intervenció en les pràctiques d’ensenyament actiu desenvolupades en escoles republicanes i moviments de renovació pedagògica del segle XX.

Partint de la necessitat de recuperar experiències i protagonistes invisibilitzades. Agulló va defensar la importància de les anomenades “noves fonts”, com les fotografies, els quaderns escolars o els testimonis orals, per a reconstruir què passava realment dins de les aules.

Durant la comunicació, es van presentar diversos exemples d’ensenyament experimental i vivencial de les ciències. Entre elles, va destacar les activitats relacionades amb l’estudi de les papallones, inspirades en pedagogies actives vinculades a figures referents en aquest camp com Rosa Sensat, Leonor Serrano o Célestin Freinet. Mitjançant quaderns escolars i materials elaborats per l’alumnat, Agulló va mostrar com les escoles republicanes fomentaven una aproximació pràctica a les ciències naturals basada en l’observació directa i l’experimentació. També va exposar els exemples dels cucs de seda per a potenciar l’observació de la natura i dels mapes grans amb relleu per aprendre geografia. Segons la investigadora, aquestes pràctiques buscaven transformar l'aprenentatge memorístic en una experiència significativa.

Finalment, la investigadora va reivindicar la necessitat de recuperar aquesta memòria pedagògica com a objecte d’estudi històric i part de l’educació actual.

Història de l’ensenyament de les ciències naturals: fonts, espais i biografies d’objectes. José Pedro Marín Murcia

José Pedro Marín Murcia va oferir una extensa reflexió sobre el valor del patrimoni científic educatiu i sobre les múltiples línies de recerca que actualment articulen aquest camp d’estudi.

La ponència va partir de l’experiència desenvolupada des de la Universitat de Múrcia i diversos projectes internacionals vinculats a la catalogació, conservació i estudi d’objectes científics històrics utilitzats en contextos educatius. Marín va insistir en la necessitat de preservar aquests materials com a fonts museístiques i informatives per entendre l’evolució de l’ensenyament de les ciències.

Entre les iniciatives presentades, es van destacar els treballs de catalogació i digitalització de col·leccions històriques i la reconstrucció d’espais originals. En aquest sentit, va explicar la creació de plànols i inventaris que permeten conservar la memòria de laboratoris, gabinets i museus escolars.

La intervenció va subratllar la importància de la combinació de fonts per a reconstruir els usos pedagògics dels instruments i espais científics. Es va tractar també la “biografia dels objectes” el qual implica l’estudi dels instruments, ja que aquest concepte analitza un objecte des de la seua fabricació fins al seu ús a les aules i, posteriorment, la seua museïtzació. Per exemple, els microscopis de la casa Leitz inicialment van ser concebuts per a la investigació però, després, van ser adaptats per a l’ensenyament.

Finalment, Marín va reflexionar sobre la interdisciplinarietat i la importància de reconnectar l’actual alumnat amb el patrimoni científic mitjançant l’ensenyament de materials històrics a les aules de ciència. Així doncs, s’aconsegueix fomentar l’interès per la cultura científica i el patrimoni educatiu en els nous professionals de l’àmbit de la ciència.

La història de l’ensenyament de les ciències: un camp de coneixement en construcció (des d’una experiència personal). Leoncio López-Ocón Cabrera

El professor i investigador del CSIC Leoncio López-Ocón va tancar el col·loqui dedicat a la història de l’ensenyament de les ciències amb una intervenció centrada en l’evolució i consolidació d’aquest camp de coneixement des d’una perspectiva internacional i interdisciplinària.

Partint de la seua experiència investigadora, López-Ocón va destacar que la història de l'ensenyament científic és un àmbit en permanent construcció i amb una àmplia diversitat de fonts i actors. A més, va repassar algunes de les principals línies de treball desenvolupades en les darreres dècades i va reivindicar el valor dels instruments, col·leccions i materials escolars com a fonts úniques per a comprendre la història social i cultural de la ciència. En aquest repàs, es van destacar les aportacions d’investigadors diversos i la circulació internacional d’objectes científics, per la implicació comunicativa, educativa i cultural que tenen i que permet entendre millor la ciència.

La intervenció va posar el focus en els moviments de renovació pedagògica desenvolupats a Espanya durant el primer terç del segle XX. Es van recordar figures com Margarita Comas i altres mestres clau vinculades a metodologies actives. També s’hi va destacar les connexions internacionals que van permetre la circulació d’idees pedagògiques entre Europa i Amèrica Llatina.

L'investigador va concloure amb una reivindicació del paper dels docents i dels professionals de la conservació i restauració en la preservació del patrimoni científic educatiu. Iniciatives com l’Asociación Nacional para la Defensa del Patrimonio de los Institutos Históricos o una sèrie de projectes museístics han donat visibilitat a aquests materials i a generar nous usos didàctics.

Enregistrament de la sessió: https://youtu.be/tBtROjSrWUc?si=5q6y7p0FEVXMHp10