El col·loqui d’abril del cicle dedicat a la història de l’ensenyament de les ciències, organitzat per la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica i la Societat d’Història de l’Ensenyament dels Països de Llengua Catalana, així com l’Institut Interuniversitari López Piñero, va tractar sobre la conservació del patrimoni científic educatiu amb la presentació del projecte ”Volviendo a la vida”, una iniciativa desenvolupada a Xile que posa en valor els antics gabinets escolars.
La presentació va comptar amb diverses professionals vinculades a la museologia, la conservació i la història de la ciència: María Gabriela Mayoni, Carolina Valenzuela Matus i Natalie Recabarren. Van exposar una experiència formativa orientada a la recuperació de col·leccions científiques històriques en centres educatius. El projecte, impulsat des del Museu Seminari de Valparaíso, es planteja com una resposta a la progressiva degradació i invisibilització d’aquest patrimoni.
Els gabinets científics escolars, sobretot els del segle XIX, van ser espais clau per a l’ensenyament experimental de les ciències. A través de col·leccions d’animals dissecats, minerals o instruments, permetien un aprenentatge directe i sensorial. No obstant això, molts d’aquests materials han quedat abandonats.
El projecte exposat aposta per una estratègia interdisciplinar que combina investigació, restauració i educació. Un dels seus elements més innovadors és la participació activa de la comunitat educativa, també l’alumnat de secundària, que s’implica en els processos de documentació, conservació i reinterpretació del patrimoni.
Les ponents van subratllar que la preservació d’aquests objectes no pot desvincular-se del coneixement i de la implicació social. En aquest sentit, els tallers desenvolupats al Museu Seminari de Valparaíso busquen no només conservar les peces, sinó també activar-les com a recursos educatius vius, capaços de connectar passat i present.
La presentació també va posar en relleu la importància de crear xarxes de col·laboració i de difusió. En aquest sentit, es van compartir canals digitals del projecte, com els perfils en xarxes socials del museu i iniciatives associades, així com recursos en línia que faciliten l’accés i la divulgació d’aquest patrimoni.
En conclusió, el seminari va evidenciar que la conservació del patrimoni científic és una qüestió tècnica, educativa i social, i que el seu futur depén de la conservació i la capacitat de generar nous vincles amb les generacions joves.
Borja Puchol Forés, estudiant de pràctiques extracurriculars del Màster Interuniversitari d’Història i Comunicació de la Ciència
